El passat 15 de desembre, Christine Lagarde va pujar els tipus d’interès fins al 2,5%, la xifra més alta que s’ha registrat des de l’any 2008. Ara bé, lluny d’acabar amb aquesta actitud conservadora, la presidenta del Banc Central Europeu també advertia de futurs increments pel 2023, com un pla per contenir els efectes de la inflació.
Cal recordar que, segons els càlculs de la institució comunitària, l’economia a Europa experimentarà una contracció, almenys fins al març, per culpa de la crisi de preus vinculada a l'esclat de la guerra d'Ucraïna o les problemàtiques relacionades amb l’accés al finançament.
El sentiment general de les veus consultades per VIA Empresa és que, durant l’any recentment estrenat, sorgiran símptomes d’estabilitat. Això sí, els experts recorden que les dificultats no desapareixeran i, a la vegada, aquestes dificultats al voltant de les hipoteques dibuixen un trasllat de la pressió cap al mercat del lloguer.
El dilema entre hipoteca fixa i variable
“Crec que la gent seguirà amb l’aposta per una hipoteca fixa, ara bé també haig de dir que és molt un probable un trànsit cap a la variable”, expressa Francisco Gracia. El director d’oferta hipotecària del Banc Sabadell també ha valorat positivament el marc normatiu del codi de bones pràctiques.
Sense deixar de banda el diagnòstic pel 2023, Gracia considera que el mercat hipotecari operarà en un context “d’estabilitat, sense increments i baixades constants”. En aquest sentit, des del Sabadell es recalca que els preus “tocaran sostre”.
Segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, el passat mes d’octubre, a tot l’Estat s’havien signat una mica més de 40.000 hipoteques. Una xifra que representa un increment d’un 13% respecte del mateix període de l’any anterior.
Deixar enrere etapes d’excepcionalitat
Els canvis d’hàbits derivats de la pandèmia i que han implicat un major interès a trobar habitatges més grans, la creació de treball o l’àmplia oferta hipotecària del sector bancari són alguns dels elements que, a partir del criteri d’Ibercaja, justifiquen l’excepcionalitat del 2022.
“Amb aquest escenari, totes les previsions apunten a una desacceleració del mercat immobiliari per tres factors: esgotament de la demanda de compra d’habitatge, rebaixa de les perspectives en matèria d’ocupació i l’adaptació dels preus hipotecaris al nou context dels tipus d’interès”, adverteix José María Santos, gerent territorial de Negoci a l’àrea de l’Arc Mediterrani.
Tot i que la societat pugui considerar “elevat” un increment d’un 3-3,5% de l’euríbor, Santos demana que les dades s’interpretin “amb perspectiva històrica”, sense tenir en compte, exclusivament, l’etapa de tipus negatius en el període 2016-2022.
El paper dels governs i dels organismes reguladors
“En línies generals han fet els deures”, així ha tipificat Ricard Garriga les mesures del Gobierno de Pedro Sánchez per minimitzar els efectes de la crisi al sector hipotecari. “S’està incentivant que la gent es pugui canviar d’hipoteca variable a fixa”, descriu el màxim dirigent de Trioteca.
Des de la plataforma digital es recorda que a tot l’Estat hi ha més de 4 milions de persones amb hipoteques variables. “Si als 300 euros d’increment d’una hipoteca li sumes els efectes de la inflació, qualsevol família passa per dificultats”, exclama Garriga.
Garriga (Trioteca): "Tenim la llibertat per canviar de banc i d'hipoteca quan vulguem"
Sobre els drets dels consumidors, “segurament per desconeixement, el CEO de Trioteca, recorda que “no som conscients de la nostra llibertat per canviar de banc i d’hipoteca quan vulguem”. L’any 2022, el 72% d’hipoteques a Espanya eren de tipus fix.
El temps d’espera
Respecte de les previsions de futur, Ricard Garriga puntualitza que “ningú té la bola de cristall”, però les dades històriques “sempre han apuntat un marge d’entre 4 i 6 mesos des d’una pujada del tipus d’interès i la baixada del preu dels pisos”.
En clau d’indicadors, les previsions de Trioteca pel 2023 són d’un euríbor que s’estabilitzarà en una forquilla d’un 3 i 4%. “Parlem d’un indicador que sempre treballa per avançat. Les dades de la plataforma recullen que fins al 85% d’hipoteques als Estats Units es gestionen a través de brokers hipotecaris. A l'Estat, aquest percentatge és del 14%.
La pressió marxa cap al mercat de lloguer
Davant les dificultats per accedir, amb fortalesa, al mercat hipotecari, des del Col·legi d’Economistes de Catalunya s’observa que la pressió es trasllada cap al lloguer o les operacions amb habitatges de segona mà. “Hi ha un segment molt petit que sempre surt beneficiat de la crisi, no necessita crèdit i aguanta gran part de la demanda”, explica Agustí Jover.
Com a responsable d’Economia Territorial i Urbana de l’entitat, Jover ha denunciat que “ens trobem a anys llum del que són les necessitats i l’oferta existent”. En aquest sentit, el Col·legi afegeix que un gruix important dels 17.000 habitatges oferits al mercat es troben entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Per revertir la situació, Agustí Jover insta l’executiu espanyol a destinar més recursos pel lloguer, “no val la gesticulació sense una voluntat de resoldre”. L’economista lamenta com “les administracions s’han convertit en un obstacle i no pas en un element facilitador”.