El carrer, la política i la borsa dicten sentència sobre les hipoteques

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, trenca esquemes: els bancs pagaran l'impost hipotecari

Després de la sentència del Suprem, un decret llei pot canviar la situació | iStock
Després de la sentència del Suprem, un decret llei pot canviar la situació | iStock

El Tribunal Suprem ha fet història i, per primer cop, ha dictaminat una sentència, l'ha posat en stand by i finalment, se n'ha desdit. Un grup format per 28 magistrats (amb o sense hipoteca) ha acordat que l'impost de les hipoteques el seguiran pagant els clients amb una votació de pel·lícula: banca (15) i clients (13). La festa a primera hora del matí dels sis bancs espanyols a l'Íbex 35 contrasta amb les mobilitzacions al carrer convocades pels sindicats. Entremig, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trencat tots els esquemes: "L'impost de les hipoteques no recaurà mai més en mans dels ciutadans, l'hauran de pagar els bancs".

Més info: 28 magistrats amb hipoteca

Les reaccions a la decisió del Suprem no s'han fet esperar i Sánchez ha estat l'encarregat de donar esperança als clients i de capgirar la situació. El cap de l'Executiu espanyol ha defensat en roda de premsa que "la compra de l'habitatge és un gran pla d'inversió i de vida que ha de comptar amb seguretat jurídica". Aquest era el presagi d'allò que venia després: un reial decret llei que modificarà l'article 29 de la llei de 1993 per tal que sigui la banca qui hagi de pagar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD).

Sánchez: "Aquesta situació no és positiva per a les entitats financeres ni pels jutges ni pels ciutadans"

"Aquesta situació no és positiva per a les entitats financeres ni pels jutges ni pels ciutadans", ha afegit lamentant la decisió del Suprem. Ara, el decret ha de passar pel Congrés i pel Senat i comptar amb la convalidació de totes les forces parlamentàries abans que s'aprovi definitivament. Així mateix, Sánchez ha anunciat la creació d'una autoritat independent que reforci els drets dels consumidors dins el sector financer.

Els clients pagaran tard o d'hora

Més enllà del decret, el professor de dret financer i tributari de la UOC, Benja Anglès, avança a VIA Empresa que encara hi ha una altra possibilitat: recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tal com va passar amb les clàusules sòl. “Els contribuents que continuïn pensant que el seu dret ha estat vulnerat poden instar a la justícia espanyola a què acudeixi al TJUE. Però això implica temps i diners i ara per ara hi ha poques garanties que puguin guanyar”, assenyala.

Anglès: "Amb aquest canvi de llei de cara al futur, les entitats bancàries tenen marge per gestionar com afrontar el nou cost d’haver de pagar l’impost"

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, també explica que "qualsevol empresa acaba repercutint els seus costos sobre el producte final, per tant, si ho hagués hagut de pagar el banc, ho acabaríem pagant a través de comissions d'obertura o comissions d'estudi". En aquest sentit, Anglès ja apunta que "amb aquest canvi de llei de cara al futur, les entitats bancàries tenen marge per gestionar com afrontar el nou cost d’haver de pagar l’impost, com, per exemple, encarint el préstec hipotecari”.

La borsa s'anima abans d'hora

La decisió del Tribunal Suprem ha beneficiat el conjunt de bancs amb una pujada de l'1,55% a la borsa, principalment al Banc Sabadell i CaixaBank que s'han despertat amb un increment del 6% i el 5,2%, respectivament. No han sigut els únics i és que Bankia (4,56%), Bankinter (3,98%), Santander (3,67%) i BBVA (3,05%) també s'han unit a la festa. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ja s'anticipava a la jugada del tribunal: "No té sentit penalitzar a unes entitats per haver complit una norma. És el principi, crec, que de lògica".

Més info: La sentència del Suprem enfonsa els bancs a la Borsa

Les associacions bancàries Ceca, Aeb i Unacc han aplaudit la sentència: "Preserva la seguretat jurídica necessària per al bon funcionament del mercat i confirma la normativa vigent durant més de vint anys". Sense hipoteca, defensen, el préstec hauria tingut unes condicions "menys atractives" pel que fa a terminis o baixos tipus d'interès.

Lluny (o no tant) queda ja aquell fatídic dijous 18 d'octubre quan els bancs van arribar a perdre més de 5.300 milions d'euros a l'Íbex 35. Per aquest ordre, els més castigats van ser Bankinter (-6,27%), Banc Sabadell (-6,69%), Bankia (-5,1%), CaixaBank (-4,53%), BBVA (-2,69%) i Santander (-2,04%). La tarda després de l'anunci de Sánchez serà llarga... I les fortes pujades del matí s'aniran moderant.

La festa (en silenci) de les hisendes autonòmiques

El nou decret pretén no quedar malament amb ningú. Si les comunitats autònomes patien perquè una sentència favorable al client els hauria fet retornar 5.000 milions d'euros als contribuents i demanar ajuda a Brussel·les per corregir el dèficit, la por podria haver-se esfumat amb la nova llei i sense retroactivitat.

Així doncs, les comunitats autònomes també estaven de celebració a primera hora del matí, encara que en silenci. “Si la sentència hagués dit que eren els bancs qui havien de pagar l’impost, els contribuents haurien anat a la hisenda autonòmica a demanar la devolució de l’impost. I no era gens clar que les autonomies haguessin pogut reclamar aquests diners als bancs”, insisteix Anglès.

Sense sorpreses, però incrèdules. Menys els bancs, les reaccions d’associacions, entitats, sindicats i, fins i tot, partits polítics a la decisió del tribunal estan marcades per les crítiques a la “independència judicial” espanyola. De fet, poques vegades a la història, s’ha vist una unió política com la d’ara. Tots a una contra la sentència del Suprem i ara encara més amb el nou decret llei.

Gorgues: "El que es beneficia d'una hipoteca és el ciutadà perquè és qui la necessita"

De fet, la marxa enrere de l'alt tribunal contradiu l'article 214.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC), que sosté que "els tribunals no podran variar les resolucions una vegada signades, però sí aclarir un concepte fosc i rectificar qualsevol error material que pateixin".

Mentrestant, Europa s'ho ha mirat de reüll i amb la lliçó apresa: a França, Itàlia i Portugal paga el client alhora que a Alemanya, al Regne Unit i Holanda, aquest impost ni tan sols existeix. Segons Idealista, Espanya té les càrregues fiscals hipotecàries més elevades de la Unió Europea (UE) ja que l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats varia en funció de la comunitat autònoma entre un 0,5% i un 1,5% de la compravenda.

La lliçó d'Europa

De fet, les entitats bancàries justifiquen la decisió sota l’argument que “està en línia amb el marc jurídic dels països de l’entorn espanyol”. Per una hipoteca de 200.000 euros, un ciutadà espanyol paga al voltant de 2.800 euros, mentre que a Portugal són 1.200 euros, a Itàlia 500 euros i a França 120 euros.

Segons el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el fet que altres països europeus també tinguin aquest impost vol dir que "no parlem d'una clàusula abusiva perquè l'import no és un pacte entre el particular i el banc, sinó que és un impost i estan obligats per una llei i la llei només havia de dir qui ho havia de pagar".

Així doncs, Gorgues té clar que és el client qui ha de fer front a aquest impost: "el que es beneficia d'una hipoteca és el ciutadà perquè és qui la necessita i un préstec personal no li serveix perquè, amb això, no es pot comprar un pis. El banc demana una garantia hipotecària per això".

Marionetes de la banca

Allò que no ha unit la política, que ho uneixi el Suprem. Els sindicats sumen forces per mostrar el seu malestar amb la decisió i ja preparen diverses mobilitzacions arreu de l’Estat. La independència judicial es converteix en argument comú contra la sentència de l’alt tribunal. CCOO ja ha lamentat que aquesta “no és la primera vegada que els tribunals són els que acaben de definir els criteris sobre el negoci financer”.

Criteris que acaben per anar en contra “dels drets dels consumidors i usuaris”. El pitjor de tot plegat, avisen, és que decisions com aquestes “acaben tenint conseqüències sobre les i els treballadors del sector” perquè són ells qui treballen amb els clients i acaben pagant els draps bruts dels altres.

Mentre CCOO, UGT i USOC exigeixen que hi hagi uns “majors controls democràtics” perquè, segons el secretari general d’UGT, Camil Ros, aquesta situació “és un insult democràtic”, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) ha batejat els 28 magistrats de l’alt tribunal com a “marionetes de la banca” i criden també a la mobilització “perquè cap jutge ni cap polític, venuts a la banca, ocupin espais de poder”.

Més informació
El Suprem dóna la raó als bancs sobre les hipoteques
Més de 8.000 hipoteques, paralitzades pel Suprem
Les hipoteques recuperen xifres del 2011
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Ramon
Exactament qui i què és, "el carrer"?