Si no comencem a assumir realitats, difícilment podrem enfrontar-les des de llocs diferents per obtenir resultats diferents. Plantegem una hipòtesi: que l'Estat espanyol fos un país que vetlla per generar accions estratègiques que beneficiïn a tots els seus ciutadans, independentment de filiacions polítiques i grau d'importància percebut en l'àmbit regional.
Tot i que ara es busquen sinergies turístiques amb Portugal, hagués derivat en una enorme millora de les comunicacions amb Extremadura, la porta més gran d'entrada (i de sortida, no ens oblidem) del país lusità. També, per què no, es destinarien més fons a unes Illes Canàries que no només generen turisme, sinó que s'estan convertint en un pol mundial de recepció de nòmades digitals que busquen teletreball… i paguen impostos nacionals.
Però, per sobre de tot, en una nació amb 1.600 quilòmetres de costa mediterrània, on a més se situen gran part de les indústries estratègiques pròpies i sobrevingudes, generar estructures que millorin la seva competitivitat incidirien de manera global en les finances i inversions espanyoles. En l'últim mes, fons europeus destinats al Corredor Mediterrani han estat derivats a comunitats que no limiten amb el Mare Nostrum com Madrid o Castella-la Manxa. Davant això, sorprenentment (o no tant ja) el Senat va explicar que la definició del Corredor establerta en els reglaments continentals es compon dels brancs litoral… i central.
Juan Roig es va queixar en una reunió de l'Associació Valenciana d'Empresaris del reflex constant d'informacions sobre les companyies de l'IBEX 35 i no de les pròpies.
Parlem ja amb claredat, arribats a aquest punt: Juan Roig es va queixar en una reunió de l'Associació Valenciana d'Empresaris del reflex constant d'informacions sobre les companyies de l'IBEX 35 i no de les pròpies. Però, anys després d'iniciar les 'pressions' per agilitar els trams viaris necessaris des d'Andalusia fins a Catalunya, és més que evident que el pes dels empresaris d'aquestes regions en les decisions últimes del Govern és residual.
Anem fins i tot més enllà. El missatge de modernització gràcies a les inversions que suposarà els diners dels fons Next Generation mira més cap a la disrupció que cap als transports clàssics. Àdhuc sent necessari reduir els trànsits per carretera per derivar-los als raïls gràcies al Green Deal que aposta per transports sostenibles per combatre el canvi climàtic.
Hyperloop sona millor que Corredor. Startup sona millor que UTE. Innovació sona millor que tradició, per molt eficient que sigui aquesta última. I els missatges deriven a canviar els models per canviar el planeta. No deixa de ser curiós, no obstant això, que si el branc paral·lel a la costa hagués estat construït fa temps la contaminació ja hagués baixat, el volum de negoci s'hagués incrementat, les inversions en territori propi s'haguessin multiplicat i la competitivitat d'Espanya s'hagués acrescut enormement.
Startup sona millor que UTE. Innovació sona millor que tradició, per molt eficient que sigui aquesta última
Tampoc és superficial pensar que l'Hyperloop podria canviar-ho tot, sens dubte, però no és sols el temps que fa falta perquè això ocorri. És també el cost (d'infraestructures i mediambiental) que suposa fins que pugui viatjar-se o transportar-se mercaderies mitjançant levitació magnètica. Malgrat la proposta de la valenciana Zeleros per reduir els diners a desemborsar en aquestes circumstàncies.
No són temps per a divisions, encara que les visquem diàriament. Però, desafortunadament, ni els dirigents polítics ni empresarials semblen estar a l'altura de la visió global que necessitem. I mentre els joves lluiten per un món en el qual puguin viure, les guerres del passat es continuen enquistant.