De fet, potser el títol no és exacte i hauríem de dir l'ICF contra els elements, encara que no acabi fent la fi de l'Armada Invencible. Hem sentit més a parlar de l'ICF durant aquests darrers dies que no pas durant tots els anys que ha desenvolupat una intensa i efectiva tasca de suport i acompanyament financer al teixit empresarial català. No deixa de ser xocant que el protagonista i motor de la història, un Tribunal de Cuentas amb mandats caducats, quedi en segon terme i que aquests hàgim vist com el vaixell de l'Institut Català de Finances patia el foc creuat dels uns i els altres.
Una discrecionalitat que genera inseguretat jurídica
Els uns, suposats aliats, esbombant primer les presumptes diferències que l'afer dels avals hauria generat entre els dos socis de Govern. Una brillant iniciativa que sembla atribuir-se al mateix conseller Giró, potser massa ràpidament anunciada, es troba amb el buit de la banca catalana i espanyola. Curiosament, un tal boicot que els experts no deixen d'atribuir a la mà sempre fosca i discreta de les autoritats bancàries espanyoles, no és objecte de cap mena de posició crítica.
Hem sentit més a parlar de l'ICF durant aquests darrers dies que no pas durant tots els anys que ha desenvolupat una intensa i efectiva tasca de suport i acompanyament financer al teixit empresarial català
Fins i tot, els més valents quan van resistir-se a les pressions per treure la seu fora de Catalunya, aquesta vegada queden paralitzats. I és que una inspecció massa sobtada o aprofundida o qualsevol indicació més o menys velada, pot enfonsar el projecte financer més sòlid. En tenim nombrosos exemples històrics. La ineficiència i la inseguretat jurídica que genera tal discrecionalitat per part de les autoritats bancàries espanyoles semblen poc rellevants per als que s'esgargamellen demanant la seguretat jurídica del "Lo siento, me he equivocado, no volverá a suceder" perquè retornin les seus fugides l'octubre del 2017.
Plors per una fitxa bancària que mai no existirà
I després del foc amic i del silenci de la resta, patapam: els obusos en forma de filtracions sobre dimissions i votacions a la junta rectora de l'ICF. Una junta rectora curiosament nomenada pels anteriors responsables del Departament d'Economia que encara no havia estat substituïda pels nous i que ha d'assumir i executar la iniciativa promoguda per aquests mateixos. I encara que la capacitat per estrafer la llei per part dels nombrosos tentacles de l'estat profund espanyol és prou coneguda, l'artefacte jurídic armat per Economia i avalat per l'ICF sembla prou potent i l'objectiu prou urgent i rellevant per assumir uns certs riscos. Aquesta vegada patim, això sí, les conseqüències de la dilació desmesurada, primer, de convocar eleccions i, després, de formar un Govern que ara ha hagut d'actuar a contrarellotge i amb el pas canviat.
En l'endemig, a més dels atacs dels piròmans habituals, hem hagut d'escoltar les llàgrimes de cocodril de molts terceraviïstes sobre les dificultats que aquesta decisió comportarà per a l'ICF obtenir fitxa bancària I és que al final, aquells que ens prometien un nou banc català que no depengués del Banc d'Espanya no estaran tan il·luminats com es podria pensar. A veure quan passen de les declaracions d'intencions als fets.
Terra cremada per al compromís dels moderats
N'hi ha també qui farisaicament, s'escandalitzen per un ús impropi de les migrades eines del Govern català per defensar-se dels tentacles de l'Estat. Són els mateixos que abans han passat sempre de puntetes davant les distorsions legals i funcionals que aquest mateix Estat ha fet servir per reprimir els dirigents i la societat civil catalana.
Tot plegat, impulsa gent tan propensa a l'entesa i a la moderació com l'exconseller Mas-Colell d'abandonar qualsevol vel·leïtat contemporitzadora, com abans ja ho havia fet amb el president Mas.
Mas-Colell i l'efecte Streissand
De moment al Tribunal de Cuentas se li ha ennuegat la proposta de l'aval i tot l'enrenou creat. Per això demana que l'advocacia de l'estat -uns altres vells coneguts però amb una obediència jeràrquica més directa envers l'Executiu espanyol- es mulli per no entomar la decisió ells sols. L'escàndol internacional que no es produí arran de les multes i embargaments pel 9-N tenia també intenció de no produir-se ara.
Ja se sap, tot el que no sigui violència explícita o presó costa molt de cridar l'atenció dels mitjans i dels dirigents internacionals. Però la campanya internacional a favor d'un economista reconegut mundialment com Andreu Mas-Colell ha estès les crítiques generalitzades a l'Estat espanyol a un àmbit fins ara poc propens a manifestar-se en favor de Catalunya, el del acadèmics i universitaris internacionals. Una mica d'efecte Streissand per als qui volien passar de puntetes sobre el tema.
El Consell de Garanties Estatutàries posa Sánchez contra la paret
I en l'endemig, Pedro Sánchez i el seu nou govern, a qui li creixen els nans i no té ni prou mitjans ni prou voluntat per controlar-los. I és que juntament amb Mariano Rajoy, ell va ser el primer responsable de desencadenar una tempesta que ja es va endur el primer pel davant i que ara amenaça no només l'ICF, sinó la mateixa supervivència política d'un surfista consumat com Sánchez mateix.
Aquest dijous a la tarda es va saber la conformitat jurídica del Consell de Garanties Estatuàries al mecanisme d'avals aprovat per la Generalitat, només amb algunes observacions menors. Sánchez s'havia compromès a no recórrer la iniciativa de la Generalitat si el Consell l'hi donava el vistiplau. Ara el president espanyol es troba en el dilema d'haver de mantenir la seva paraula i donar instruccions a l'Advocacia de l'Estat en aquest sentit o incomplir una vegada més les seves promeses en una de les característiques piruetes del president espanyol. La batalla encara no està decidida, però sembla que tenim més bones cartes de les que alguns auguraven.