El 21 de juliol de 2022, el BCE va prendre la decisió d'augmentar els tipus d'interès per primera vegada en més de deu anys. La Reserva Federal dels Estats Units ja havia augmentat els tipus al març d'aquell any, i la decisió d'Europa va seguir-ne la seva, posant fi a la política monetària expansiva i iniciant-ne una de restrictiva. L'organització liderada per Lagarde va augmentar els tipus durant deu mesos seguits, fins que va aturar l'augment l'octubre passat i va mantenir els tipus al 4,5%.
L'augment dels tipus s'ha dut a terme amb l'objectiu de fer front a la inflació, i aquesta política ha impulsat el preu dels diners al nivell més alt dels últims 40 anys. El BCE té com a objectiu reduir la inflació al 2%, i encara que lentament, s'està acostant gradualment a l'objectiu. Les darreres dades de maig, però, han empitjorat les coses, ja que la inflació ha augmentat dues dècimes i s'ha situat al 2,6%. A l'abril i al maig, durant dos mesos seguits, la inflació ha crescut a la zona euro.
L'encariment del preu dels diners per part del BCE ha fet augmentar els interessos dels préstecs bancaris i pagar menys diners pels estalvis dels ciutadans, i tot i que ha reduït la inflació, ha refredat l'economia europea, acostant-la a la recessió. La inversió s'ha reduït enormement a causa de la política de tipus alts. Lagarde va dir clarament que enduriria la política monetària per dominar la inflació mentre l'economia es mantingués, i veient les dades de creixement de la zona euro, és evident que l'economia està en una situació delicada.
L'economia europea s'està estancant?
Els darrers anys, l'organització de Frankfurt ha estat buscant un equilibri entre dominar la inflació i no perjudicar l'economia. L'octubre de 2022, la inflació es va situar a l'11,5%, i des de llavors ha estat en una lluita constant per reduir aquesta xifra. Això va fer que la zona euro entrés en un procés de desacceleració durant el segon semestre del 2023, i Alemanya, per exemple, va tenir un creixement negatiu durant l'últim trimestre de l'any passat. Tot i que les dades del primer trimestre de 2024 han millorat una mica (França i Alemanya han crescut un 0,2% en comparació amb el trimestre anterior), el creixement interanual encara és negatiu.
Contra diverses prediccions, l'economia europea ha crescut un 0,3% durant el primer trimestre d'enguany. "El creixement ha estat més gran del que molts esperaven. Alemanya i França són els que han tingut la taxa de creixement més baixa, però es pot dir que la dada és positiva d'alguna manera", apunta JosebaMadariaga, responsable del departament d'Investigació de Laboral Kutxa. Segons ell, també es veu una petita millora en el sector industrial, que ha estat molt afeblit. "Els indicadors suggereixen que ja hem tocat fons i que estem sortint de la situació de debilitat."
Madariaga: "Els indicadors suggereixen que ja hem tocat fons i estem sortint de l'atonia"
Per davant de la Reserva Federal
És probable que, i els mercats així ho esperen, avui els tipus d'interès baixin un 0,25% i se situïn al 4,25%. Seria la primera reducció des del setembre de 2015. "Gairebé s'ha anunciat als quatre vents que reduiran els tipus; no crec que ara es facin enrere", ha dit Madariaga. Inicialment, s'esperaven tres o quatre reduccions, però els mercats han reduït les expectatives i s'esperen un parell com a màxim per al 2024. "Tot i que baixin els tipus, hem de recordar que la política monetària continua sent restrictiva. És l'estratègia del BCE per intentar frenar l'economia europea", ha recordat.
Així doncs, avui s'espera la primera reducció, però no sembla que les reduccions continuïn al juliol. Els tipus no baixaran a la mateixa velocitat amb què van pujar, i tindrem una política monetària estricta i restrictiva fins al 2025. La setmana passada, el BCE va publicar una enquesta sobre les expectatives d'inflació, i la percepció dels preus està en mínims des del setembre de 2021. Això reforça la teoria a favor de la reducció. "Un cop efectuada la reducció, el BCE estarà atent a les dades i després decidirà què fer."
Madariaga: "Tot i que baixin els tipus, hem de recordar que la política monetària continua sent restrictiva. L'estratègia del BCE és evitar que l'economia europea es desplomi"
Aquest cop, el BCE anirà per davant de la Reserva Federal i començarà a baixar els tipus d'interès abans. El creixement econòmic i les dades de desocupació dels Estats Units són millors que els europeus, i la Reserva Federal ha decidit retardar la reducció, encara que aviat és probable que iniciï la baixada.
L'inici d'un nou camí
La baixada dels tipus d'interès al 0,25% no tindrà un gran impacte a curt ni a llarg termini a l'economia europea. "Les polítiques monetàries tenen un impacte en la demanda econòmica i en el PIB, però en aquest moment o en aquest trimestre concret no es notarà gaire. Cal temps perquè tingui un impacte en l'economia", diu Madariaga. Malgrat això, la recent baixada dels tipus d'interès és una bona notícia per als qui tenen préstecs o que els han de sol·licitar, i una mala notícia per als bancs, ja que han de donar més préstecs, però guanyaran menys amb cada un.
Això provocarà un impacte en la inversió privada. Un dels pilars de l'actual creixement econòmic ha estat la inversió pública, i aquesta s'ha mantingut gràcies als ajuts financers europeus. "Això pot animar el crèdit, però només amb un petit canvi en els tipus. Una baixada de dos punts en els tipus serà realment notada per l'economia. Aquest és simplement el començament d'un nou camí, i si continuem descendint, veurem les conseqüències", afegeix Madariaga.
Madariaga: "Això pot animar el crèdit, però només amb un petit canvi en els tipus"
Pel que fa als bancs, mantenir els tipus alts ha estat beneficiós per als seus passius. Els estalvis s'han remunerat molt poc, i això ha provocat un augment dels comptes de guany i pèrdua. D'altra banda, pel que fa als actius, el negoci dels préstecs és difícil. El nombre de noves hipoteques ha disminuït notablement, i els bancs han començat a abaixar els preus de les hipoteques a poc a poc.
Les dificultats de controlar la inflació
Segons Madariaga, el factor que més preocupa al BCE és l'augment dels salaris a escala europea. Segons les seves declaracions, l'augment dels salaris era del 4,7% fins a l'any passat, i s'ha produït un augment des del darrer trimestre de 2023: del 4,5% al 4,7%. "L'economia creixerà, impulsada pel mercat laboral. En l'àmbit europeu, els salaris estan augmentant més ràpidament que la inflació. Per tant, es pot considerar el consum com un clar motor de creixement", destaca Madariaga.
Una economia forta pot impedir que els preus baixin al ritme que desitjaria el BCE, i per tant utilitzant el seu instrument de control, és a dir, baixant els tipus, podrien perjudicar els titulars de les hipoteques. A més, segons Madariaga, "si els salaris augmenten, les empreses traslladaran aquest augment als preus, i ens trobarem en un cercle viciós".
Madariaga: "Si els salaris augmenten, les empreses traslladaran aquest augment als preus, i ens trobarem en un cercle viciós"
Aconseguir que la inflació baixi al 2% és un objectiu difícil de complir. "Això podria ser considerat com el tipus neutral, ni expansiu ni restrictiu", afirma l'economista. Els canvis climàtics tenen un impacte cada vegada més gran en els preus dels aliments, i és més difícil controlar la inflació. Per tant, el BCE podria tenir més dificultats per assolir l'objectiu de la inflació. Les negociacions salarials, els canvis climàtics o les transicions ecològiques tenen un impacte major en els preus. Encara no està clar com evolucionarà la inflació, però amb la decisió d'avui, els titulars de les hipoteques tenen una raó més per respirar tranquil·lament.