08
d'Abril
de
2015 - 04:30
Nou anys més tard, la justícia és a prop de determinar si els gestors de Fórum Filatélicco són o no culpables de frau. En una vista oral als jutjats de Madrid, el judici civil sobre el concurs de creditors de la societat filatèlica ha quedat vist per a sentència. Ara solament falta que el jutge decideixi si la fallida de l'empresa va ser culpa dels gestors i fixi el seu grau de responsabilitat, la qual cosa determinarà si han de respondre "del passiu que no es pugui cobrir amb els béns" de Fórum Filatélico i, per tant, de les indemnitzacions.
Per desgràcia aquest tipus d'escàndols financers i fraus, sobretot aquests últims anys de crisis, han estat notícia. Podem trobar estafes lligades al sector de la construcció a causa del boom immobiliari, sector bancari, tecnològic, etc. en les quals s'han vist implicades milers de persones i s'han perdut milers de milions d'euros. Repassem alguns dels casos més sonats en què les autoritats no van detectar a temps les activitats dels qui van fer un mal ús dels diners dels inversors.
Fórum Filatélico – Afinsa, l'estafa més llarga de la història
Durant 27 anys els empresaris van especular amb el preu dels segells per donar unes rendibilitats fixes superiors a les de mercat. Una de les estafes més llargues de la història. El 2006 es va destapar l'estafa piramidal que havia generat un dèficit de 2.800 milions d'euros, afectant a més de 270.000 clients.
Gowex, wifi gratuït, beneficis falsos
Un dels casos més sonats a l'Estat espanyol. L'empresa de tecnologia oferia serveis gratuïts d'accés a wifi. Per captar inversors va sortir al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) a un preu de 3,5 euros per acció. Un any més tard la seva xifra neta de negoci ascendia a 66,4 milions i el 2013 la xifra ja s'havia disparat fins als 182,1 milions.
Finalment, Gotham City Research va publicar un informe en què explicava que les accions de Gowex no valien res i que el 90% dels ingressos eren ficticis. A més tenia un deute de 29.8 milions d'euros. El principals creditor de l'empresa és l'Institut de Crèdit Oficial, el banc Europeu d'Inversions i el Fons Europeu d'Inversions.
Astroc, la immobiliària que va caure del cel
La immobiliària valenciana va arribar a revaloritzar-se a borsa més d'un 1.000% en amb prou feines nou mesos abans de caure en picat. Enrique Bañuelos, primer accionista de l'empresa que va figurar a la llista Forbes, comprava i venia les accions de la seva pròpia companyia jugant amb el preu fins que l'agencia UBS Warburg va vendre 200.000 títols en un dia i el preu es va desinflar. En un mes, el seu patrimoni va passar de gairebé 5.000 milions a uns 1.800 milions.
Martinsa - Fadesa, l'explosió de la bombolla
Van ser els encarregats d'inaugurar l'explosió de la bombolla immobiliària. Aquesta constructora va disposar de més terreny que ningú, més expansió internacional que cap altre i construccions inclús abans de tenir els permisos. Les seves pràctiques van dur a l'empresa a no poder retornar els diners als futurs propietaris i va deixar un forat de mes de 7.000 milions d'euros.
Nueva Rumasa, pagarés impagats
La companyia constituïda pels fills de José María Ruiz-Mateos va finançar amb una subscripció de pagarés i participacions d'empresa amb un alt interès per a tot tipus d'inversors. Es van arribar a recollir 140 milions d'euros. Es calcula que el total d'afectats per la caiguda de l'empresa és de 5.000 inversors.
Gescartera, compra i venda simulades
La Societat Gestora de Carteres va presentar a principis dels 90 suspensió de pagaments per una quantitat propera a 1,5 milions d'euros. Els directius de la companyia van ser acusats d'apropiació indeguda i estafa. Però la companyia no va tancar. L'any 2006 la Comissió Nacional del Mercat de Valors va descobrir que Gescartera tenia unes pèrdues de 100 milions d'euros. Aquesta situació va dur al president de l'empresa, Antonio Camacho, a presó. Gescartera s'havia dedicat a simular operacions de compra i venda d'accions amb una documentació comptable paral·lela que reflectia operacions que no existien.
Pescanova, una empresa que fa aigües
El cas de l'empresa de peix congelat és un dels més recents. La consultora KPMG va destapar l'any 2013 que la companyia tapava les pèrdues dels seus comptes. Un cop intervinguda es va veure que Pescanova tenia un deute quatre cops més gran del que reconeixia: un forat en el seu patrimoni net de 927 milions i un deute financer de 3.281 milions d'euros. La companyia es va declarar en concurs de creditors i gairebé tot el seu consell està imputat.
Mario Conde, el cometa de la banca
L'estratègia de creixement mitjançant crèdits de qui havia de ser president del Banesto se li va girar en contra. Les pèrdues del grup l'any 1993 ascendien a 3.517 milions d'euros i Mario Conde va ser condemnat a 20 anys de presó pel Tribunal Suprem.
Les preferents, el drama dels jubilats
Els coneguts productes financers amb una complicada part tècnica i no apta per a qualsevol inversor van ser col·locades a milers de persones i sobretot jubilats en èpoques de bonança econòmica. Amb aquestes, bancs, caixes d'estalvis i altres grans empreses van captar més de 20.000 milions. Uns han retornat els diners als afectats en millors o pitjors condicions; però uns altres els han obligat a assumir considerables pèrdues. Tot i que la justícia té l'última paraula, tot apunta al fet que la CNMV i el Banc d'Espanya no van complir degudament les seves obligacions.
Per desgràcia aquest tipus d'escàndols financers i fraus, sobretot aquests últims anys de crisis, han estat notícia. Podem trobar estafes lligades al sector de la construcció a causa del boom immobiliari, sector bancari, tecnològic, etc. en les quals s'han vist implicades milers de persones i s'han perdut milers de milions d'euros. Repassem alguns dels casos més sonats en què les autoritats no van detectar a temps les activitats dels qui van fer un mal ús dels diners dels inversors.
Fórum Filatélico – Afinsa, l'estafa més llarga de la història
Durant 27 anys els empresaris van especular amb el preu dels segells per donar unes rendibilitats fixes superiors a les de mercat. Una de les estafes més llargues de la història. El 2006 es va destapar l'estafa piramidal que havia generat un dèficit de 2.800 milions d'euros, afectant a més de 270.000 clients.
Gowex, wifi gratuït, beneficis falsos
Un dels casos més sonats a l'Estat espanyol. L'empresa de tecnologia oferia serveis gratuïts d'accés a wifi. Per captar inversors va sortir al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) a un preu de 3,5 euros per acció. Un any més tard la seva xifra neta de negoci ascendia a 66,4 milions i el 2013 la xifra ja s'havia disparat fins als 182,1 milions.
Finalment, Gotham City Research va publicar un informe en què explicava que les accions de Gowex no valien res i que el 90% dels ingressos eren ficticis. A més tenia un deute de 29.8 milions d'euros. El principals creditor de l'empresa és l'Institut de Crèdit Oficial, el banc Europeu d'Inversions i el Fons Europeu d'Inversions.
Astroc, la immobiliària que va caure del cel
La immobiliària valenciana va arribar a revaloritzar-se a borsa més d'un 1.000% en amb prou feines nou mesos abans de caure en picat. Enrique Bañuelos, primer accionista de l'empresa que va figurar a la llista Forbes, comprava i venia les accions de la seva pròpia companyia jugant amb el preu fins que l'agencia UBS Warburg va vendre 200.000 títols en un dia i el preu es va desinflar. En un mes, el seu patrimoni va passar de gairebé 5.000 milions a uns 1.800 milions.
Martinsa - Fadesa, l'explosió de la bombolla
Van ser els encarregats d'inaugurar l'explosió de la bombolla immobiliària. Aquesta constructora va disposar de més terreny que ningú, més expansió internacional que cap altre i construccions inclús abans de tenir els permisos. Les seves pràctiques van dur a l'empresa a no poder retornar els diners als futurs propietaris i va deixar un forat de mes de 7.000 milions d'euros.
Nueva Rumasa, pagarés impagats
La companyia constituïda pels fills de José María Ruiz-Mateos va finançar amb una subscripció de pagarés i participacions d'empresa amb un alt interès per a tot tipus d'inversors. Es van arribar a recollir 140 milions d'euros. Es calcula que el total d'afectats per la caiguda de l'empresa és de 5.000 inversors.
Gescartera, compra i venda simulades
La Societat Gestora de Carteres va presentar a principis dels 90 suspensió de pagaments per una quantitat propera a 1,5 milions d'euros. Els directius de la companyia van ser acusats d'apropiació indeguda i estafa. Però la companyia no va tancar. L'any 2006 la Comissió Nacional del Mercat de Valors va descobrir que Gescartera tenia unes pèrdues de 100 milions d'euros. Aquesta situació va dur al president de l'empresa, Antonio Camacho, a presó. Gescartera s'havia dedicat a simular operacions de compra i venda d'accions amb una documentació comptable paral·lela que reflectia operacions que no existien.
Pescanova, una empresa que fa aigües
El cas de l'empresa de peix congelat és un dels més recents. La consultora KPMG va destapar l'any 2013 que la companyia tapava les pèrdues dels seus comptes. Un cop intervinguda es va veure que Pescanova tenia un deute quatre cops més gran del que reconeixia: un forat en el seu patrimoni net de 927 milions i un deute financer de 3.281 milions d'euros. La companyia es va declarar en concurs de creditors i gairebé tot el seu consell està imputat.
Mario Conde, el cometa de la banca
L'estratègia de creixement mitjançant crèdits de qui havia de ser president del Banesto se li va girar en contra. Les pèrdues del grup l'any 1993 ascendien a 3.517 milions d'euros i Mario Conde va ser condemnat a 20 anys de presó pel Tribunal Suprem.
Les preferents, el drama dels jubilats
Els coneguts productes financers amb una complicada part tècnica i no apta per a qualsevol inversor van ser col·locades a milers de persones i sobretot jubilats en èpoques de bonança econòmica. Amb aquestes, bancs, caixes d'estalvis i altres grans empreses van captar més de 20.000 milions. Uns han retornat els diners als afectats en millors o pitjors condicions; però uns altres els han obligat a assumir considerables pèrdues. Tot i que la justícia té l'última paraula, tot apunta al fet que la CNMV i el Banc d'Espanya no van complir degudament les seves obligacions.