Del somni a la (des)igualtat, de barres i estrelles

El professor de la Universitat de Yale, Jacob S.Hacker, defensa que "els mercats no es governen sols"

L'estàtua de la Llibertat és un dels grans símbols nord-americans | iStock L'estàtua de la Llibertat és un dels grans símbols nord-americans | iStock

El 4 de juliol és el Dia de la Independència. La dels Estats Units de l'Imperi britànic. Més enllà de la classe social o el lloc de naixement, l'historiador James Truslow escrivia a principis dels anys 30 que "el somni nord-americà és aquell somni d'una terra on la vida sigui millor, més rica i més plena per a tothom, amb una oportunitat per a cadascú d'acord amb l'habilitat i l'assoliment". Els conceptes de democràcia, llibertat, oportunitats, igualtat o fins i tot, felicitat també formen part del somni. Ara bé, no tot són focs artificials. "Els mercats no es governen sols i les desigualtats hem d'afrontar-les abans que sorgeixin", assegura el professor de polítiques de la Universitat de Yale (Connecticut), Jacob S.Hacker, a VIA Empresa durant la seva visita al Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa. 

Hacker: "Els mercats no es governen sols i les desigualtats hem d'afrontar-les abans que sorgeixin"

En aquest sentit, l'expert en política de la salut i política social dels Estats Units defensa que la predistribució és clau per lluitar contra dos dels grans reptes del segle XXI: la desigualtat i la inseguretat econòmica. Entre les seves propostes, destaca especialment "la creació d'una assegurança mèdica de qualitat" inclosa dins els plans de salut dels demòcrates Hillary Clinton i Barack Obama amb el seu famós posterior Obamacare.

Jacob S.Hacker | Palau Macaya Obra Social "La Caixa 

Jacob S.Hacker | Palau Macaya Obra Social La Caixa

L'objectiu de Hacker és garantir "més i millors oportunitats per a tothom" i combatre les desigualtats ja sigui a través d'impostos, educació o sanitat dins el conjunt de la societat, fins i tot quan l'economia no creix. "No es pot pretendre donar només un punt de sortida similar a la gent i que després tot vagi bé a la carrera de la vida", alerta. Així doncs, més enllà del somni i dins l'etern estira-i-arronsa entre els mercats i els governs, la clau passa per "la traducció dels recursos, principalment financers, a la influència política". I viceversa. 

El cas d'Espanya i Catalunya

El també director de l'Institut d'Estudis Socials i Polítics de Yale veu similituds entre "el sistema federal estrany" dels Estats Units i Espanya. Almenys, pel que fa a les desigualtats. En el segon cas, recorda l'esclat de la bombolla immobiliària, l'atur o els "problemes de governança" després de la crisi. "El Govern espanyol no ha impulsat polítiques d'inversió sinó d'austeritat per les ineficiències del sector públic", etziba.

Entrant encara més en matèria, ho relaciona amb la independència de Catalunya: "Falta compromís amb les democràcies localitzades". I de retruc, també amb Madrid: "La percepció és que és inaccessible, amb corrupció i amb massa centralització". En aquest context, posa sobre la taula una conversa prèvia durant un dinar amb un alt directiu d'una multinacional del qual no diu el nom però sí el missatge: "Estem a Barcelona perquè és on la innovació té lloc". 

Hacker: "El Govern espanyol no ha impulsat polítiques d'inversió sinó d'austeritat"

Tot i que cada país és un món, la corrupció juga pràcticament arreu: "Sovint es diu que als Estats Units no hi ha corrupció, però la tenim institucionalitzada a través de les campanyes de finançament". I no dubta a posar com a exemple l'administració de Donald Trump. D'aquesta forma, critica "la corrosió de la corrupció" respecte a la relocalització de recursos, la ineficiència o la pèrdua de confiança i participació activa per part de la població. 

The American Amnesia

El problema de la distribució de recursos no existeix només entre països, aliances, unions o regions sinó també entre el món urbà i el món rural. "És una lluita de classes que és fonamental pels polítics", insisteix el també autor del llibre American Amnesia: How the War on Government Led Us to Forget What Made America Prosper escrit conjuntament amb el professor Paul Pierson

En concret, aquesta obra procura "fer recordar allò que s'ha oblidat". És a dir, la història dels Estats Units des de la perspectiva del benestar, la governança, la inversió pública, el lideratge en educació o salut, la lluita contra la discriminació de les minories, la competència o la regulació en tabac, aire, o gasolina, entre d'altres. "La visió de Trump del Make America Great Again és diametralment oposada a com Amèrica s'ha fet gran", etziba.

Jacob Hacker i Víctor Costa

 Fotografia: Palau Macaya Obra Social La Caixa

Pel que fa a les grans empreses tecnològiques de la talla de Google, Amazon o Facebook, es mostra més aviat crític: "Són monopolis concentrats en el poder que tenen la teva informació i les teves dades". Tot i això, el professor de Yale no tira la tovallola i manté viva l'esperança què aquestes corporacions acabin lluitant també per la democràcia, sempre i quan es democratitzin les seves eines. El missatge és prou clar: "Les teves dades són teves". Una qüestió de propietat i drets, valgui la redundància.  

Quan Estats Units era un model...

Segons Hacker, "els líders empresarials i els sindicats volen ser partners constructius i s'està lluitant per una visió igualitària i de llarg termini". Tant és així, que de cara al futur té molt clar que "el paper del govern serà fins i tot més important durant la revolució postindustrial del que ja ho va ser a la revolució industrial".

"La visió de Trump del 'make America great again' és diametralment oposada a com Amèrica s'ha fet gran"

A parer seu, el "fonamentalisme del mercat" que predica que tot va bé per si sol, sense gran necessitat de polítiques públiques, o el populisme que vol aturar-ho tot al crit de Make America Great Again són dues amenaces a tenir en compte. 

"Les polítiques que miren cap enrere, divideixen, racistes, amb línies vermells i sense objectius no són un model per a la resta de països. I nosaltres solíem ser un model...", conclou. Així doncs, el somni nord-americà és ara mateix com la seva bandera, de barres i estrelles. 

Més informació
Sassen: "A Goldman Sachs hi ha físics on abans hi havia secretàries"
Trump i Jong-un, una encaixada de mans de franc
Donald Reagan: pau coreana, bomba iraniana
Trump: guerra nuclear, comercial i un velocirraptor
Avui et destaquem
El més llegit