Joan Majó: "Cal ser radicals amb l'activitat especulativa"

L'exministre argumenta sobre la necessitat de construir una veritable sobirania europea, paral·lela a la dels Estats Units o la Xina, i recuperar l'activitat industrial

L'exministre i actual president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, creu que la crisi econòmica ha estat el "toc d'alarma" que ha mostrat que el camí que seguia l'economia europea no era el correcte i que ara toca apostar perquè Europa "recuperi una activitat industrial important". En el marc del Fòrum Empresarial del Llobregat, Majó ha advertit que si no es fan canvis en profunditat, l'economia europea tornarà a caure en els mateixos problemes.

Qui és l'origen de la crisi de l'Estat del Benestar?
La crisi de l'Estat del benestar a Europa té com a origen el final dels anys 80 i la dècada dels 90. La globalització va destruir el monopoli que tenia Europa de la matèria primera i de la tecnologia i, a banda, el liberalisme va reaparèixer descaradament, amb una aposta per la liberalització dels mercats, la desregularització del sistema financer i la regressió fiscal, amb una disminució dels impostos a les rendes altes, el patrimoni i el capital.

La conseqüència va ser una caiguda de la productivitat de l'economia europea...
Va disminuir molt el seu component industrial i va créixer l'activitat financera i especulativa i la conseqüència és una caiguda de la productivitat de l'economia europea. Torna a haver-hi més pobres i menys persones que ocupen les classes mitjanes, que s'havien creat gràcies al període anterior de l'Estat del Benestar.

Creu que la barreja d'aquests factors va provocar l'actual crisi?
La crisi no és la causa del que ens està passant, sinó que va ser el toc d'alarma d'un diagnòstic mal fet, va venir a dir que el camí que seguien les economies europees i americanes no duia enlloc.

I s'està tractant de manera correcta?
S'està actuant sobre els símptomes i no sobre el fons. Quan ara diuen que s'està sortint de la crisi potser seria millor que diguessin que s'està sortint de la recessió, perquè la sortida de la crisi no és la recuperació del creixement del PIB, sinó que requereix de canvis a les economies europees si no es vol recaure en la mateixa situació.

Quina és l'alternativa?
La clau de l'èxit del model econòmicosocial europeu durant la segona meitat del segle XX va ser la combinació entre un model industrial d'economia i un sistema de redistribució extraordinàriament potent de redistribució dels ingressos, que va aconseguir disminuir les desigualtats. Per retrobar aquest camí, Europa ha de recuperar una activitat industrial important, perquè és la que exigeix un nivell major de formació de les persones i la que aporta més productivitat.

Significa tornar al concepte dels setanta?
No es tornarà al concepte d'indústria dels anys 70, on el centre era la fàbrica, hi ha etapes prèvies i posteriors a la fabricació dels productes que creen tant o més valor afegit que el procés de fabricació. Hem d'aconseguir una indústria eficient i que optimitzi els productes naturals, de forma que s'eliminin bajanades com l'obsolescència programada. A més, cal ser radical en la lluita contra l'activitat econòmica que no produeix valor afegit, com és l'activitat especulativa, perquè no pot ser que si guanyes 100.000 euros treballant en paguis 40.000, i si els guanyes especulant en paguis 18.000. S'han de dur a terme reformes de tipus fiscal perquè el mercat en si mateix no disminuirà les desigualtats.

Tot això en el marc de la Unió Europea...
Els canvis a nivell econòmic s'han de fer mitjançant una acció en el conjunt de la Unió Europea, ja que cap país podrà fer-ho per si mateix perquè demana un seguit de noves regulacions moltes de les quals ja no depenen dels estats nacionals. Quan els estats europeus es queixen que estan perdent sobirania per culpa d'Europa, la meva tesi és la contrària: si no hi ha més sobirania europea, haurem perdut tota la sobirania, perquè Europa és la solució per a la pèrdua de sobirania dels estats davant de la força de les grans potències econòmiques i del mercat financer. Europa ha d'avançar decididament en la construcció d'una veritable sobirania europea paral·lela a la dels Estats Units o la Xina o estarà sempre en aquesta situació voler i no poder.

Com encaixa Catalunya a la Unió Europea?
Sigui quina sigui la fórmula política que tingui, Catalunya seguirà estant en el mercat europeu en les mateixes condicions que hi està ara, formarà part de la unió comercial que és la Unió Europea i de la zona euro. Amb la fórmula que sigui, durant els propers anys la capacitat d'autogovern català augmentarà.
Avui et destaquem
El més llegit