No ha estat un any fàcil per al president dels Estats Units, Joe Biden. Dijous passat 20 de gener va complir un any de mandat al capdavant del país nord-americà i la gran majoria dels objectius que va plantejar el 20 de gener d'ara fa un any segueixen en el punt de mira. En el seu discurs inaugural, Biden va declarar la guerra a dues malalties que assetjaven el país. La primera era l'espiritual, la lluita pel cor dels Estats Units i en contra de les divisions; la segona, la lluita contra el COVID. Cap d'aquestes dues malalties ha cedit.
Al cap d'un any de campanya per part d'un delirant Partit Republicà i els seus mitjans televisius més afins, més d'un terç de la població americana segueix pensant que Trump va ser el veritable guanyador de les eleccions i que la presidència li va ser robada injustament. D'altra banda, les morts per coronavirus tornen a estar a l'alça, els casos s'han disparat amb més de 700.000 positius diaris, i la taxa de vacunació s'ha estancat en un 63% de la població. A tot plegat, Biden mai havia estat tan poc popular al país des que va començar el seu mandat, amb només un 42% de la població americana aprovant la seva feina avui dia.
Biden mai havia estat tan poc popular al país des que va començar el seu mandat, amb només un 42% de la població americana aprovant la seva feina avui dia
Dit això, no se li pot criticar al president la falta d'ambició. Ha estat un any de grans reptes per a Biden. Abans d'arribar a la Casa Blanca, molts esperaven, fins i tot desitjaven, a un president avorrit després de quatre anys tumultuosos amb Donald Trump. Uns altres demanaven un líder energètic amb un projecte ambiciós per superar les múltiples crisis assetjant el país. Joe Biden, per la seva banda, es postulava com algú pragmàtic, amb coneixement del senat i capaç de tancar acords de manera bipartidista. Al final, Biden ha acabat sent algú que ha apostat fort i que també ha generat controvèrsia. Els riscos que ha pres li han portat tant a aconseguir objectius històrics com a patir importants derrotes.
Després de 20 anys de guerra a Afganistan i diversos presidents prometent que l'acabarien, Biden va complir el que va dir. El 30 d'agost a les 23:59 sortia l'últim avió militar nord-americà de Kabul i es posava punt i final a la guerra més llarga dels Estats Units
El final de la guerra d'Afganistan encarna aquestes dues facetes. Després de 20 anys de guerra a l'Afganistan i diversos presidents prometent que l'acabarien, Biden va complir el que havia dit. El 30 d'agost a les 23.59 sortia l'últim avió militar nord-americà de Kabul i es posava punt i final a la guerra més llarga dels Estats Units. Un gran assoliment que, no obstant això, va fallar en l'execució. Va treure les tropes americanes del país sense acabar de consultar bé als aliats i a la desesperada després de l'avanç imparable i el retorn al poder dels Talibans. Els Estats Units van haver d'abandonar a milers de persones que havien cooperat amb les forces americanes al país, creant així algunes de les imatges més dures que l'acompanyaran durant la resta del seu mandat. La imatge de Biden com a líder competent va patir un cop dur.
La retirada d'Afganistán gairebé 20 anys després. | EP
En l'àmbit domèstic, Biden ha estat encara més ambiciós. I és que Biden considera que la renovació domèstica és la clau per poder també projectar força exterior. En els seus 100 primers dies es va centrar en dues prioritats: incrementar la taxa de vacunació i impulsar l'economia. Al març de 2021 es va aprovar el Pla de Rescat Americà, un pla d'estímul econòmic de 1,9 bilions de dòlars que va incloure, entre d'altres mesures, pagaments directes de 1.400 dòlars a aquells ciutadans amb ingressos inferiors als 75.000 dòlars anuals, assistència a la desocupació i a la reobertura d'escoles, i fons per a un programa de vacunació massiva. Per si aquest pla no fos suficient, va aconseguir més tard passar per les dues càmeres del congrés un altre descomunal paquet de despeses, aquesta vegada d'un bilió de dòlars i enfocat a la renovació de la infraestructura nord-americana.
Malgrat la magnitud d'aquests plans, a Biden no se l'està jutjant tant pels plans en els quals hi ha hagut consens bipartidista, sinó per aquells metes progressistes que es va marcar on trobar consens és més difícil. Aquí es troba precisament el seu pla estrella, Build Back Better. Si aquest fos aprovat, seria el paquet d'inversions més gran de la història dels Estats Units destinat a política social i medi ambient, incloent 555 mil milions de dòlars en energies renovables i 400 mil milions de dòlars en educació i cura infantil. Alguns li han posat el nom de Green New Deal, en referència a la política intervencionista del New Deal liderada pel president Roosevelt després del Crac del 29 i la Gran Depressió dels anys trenta.
Però és aquí on han començat els problemes per a Joe Biden. Està lluitant per acontentar tant a l'ala moderada del partit Demòcrata, com a la més progressista, sense oblidar mai la permanent oposició del partit Republicà que veu el pla com una llista de desitjos nadalencs de l'esquerra.
Sense marge d'error
Davant un senat empatat 50-50 entre demòcrates i republicans, no hi ha marge d'error. Ni el vot de desempat de Kamala Harris com a vicepresidenta ha estat suficient per aprovar el pla. Biden ha vist com l'històric programa de 2.2 bilions de dòlars era bloquejat per Joe Manchin. El senador demòcrata de West Virginia, membre de l'ala moderada del partit i gran defensor de les empreses del sector del carbó, ha estat el pitjor malson de Biden aquests últims mesos. De moment, Manchin ha bloquejat tant el seu pla estrella, Build Back Better, com el canvi en la regla del filibusterisme del senat que ajudaria a Biden a passar la legislació Voting Rights, la qual pretén facilitar el dret a votar dels sectors més desfavorits de la població.
Per tant, tot i que l'any va començar bé per a Biden, els últims mesos s'estan convertint en un mar d'obstacles i desafiaments. Mentre que la legislació en matèria social, medi ambient i dret al vot està bloquejada, el govern s'enfronta a la pitjor inflació en quaranta anys, el nombre de casos de COVID torna a assolir màxims i el tribunal suprem ha tombat l'ordre executiva que hauria obligat a les grans empreses a vacunar els seus treballadors. No oblidem tampoc les tensions entre els Estats Units i Rússia per una potencial invasió d'Ucraïna i la crisi d'immigració que pateixen els Estats Units a la seva frontera sud.
Ningú esperava un any fàcil, i menys Joe Biden, però les expectatives de canvi també eren altes. A principis de l'any passat, una bona part de la població nord-americana pensava que el final de la pandèmia estava molt a prop i que Biden ordenaria la casa. El president ha obtingut certes victòries, però un any després la seva capacitat de tancar acords està en dubte. El govern ha semblat més reactiu que proactiu, apagant focs tard, canviant les directrius de confinaments i mascaretes, i sempre per darrere del virus. Biden no dóna la sensació de control i lideratge que s'esperava. La Casa Blanca admet que part del problema ha estat una mala comunicació amb l'electorat pel que fa a la feina ben feta. En tot cas, ara mateix el Partit Demòcrata s'encamina cap a una derrota a les properes eleccions de tardor, quan els americans triïn els seus senadors i representants del congrés.
Biden esperava que el Green New Deal fos el seu gran moment rooseveltià, una inversió històrica en contra del canvi climàtic i a favor dels segments més desfavorits de la població
Biden esperava que el Green New Deal fos el seu gran moment rooseveltià, una inversió històrica en contra del canvi climàtic i a favor dels segments més desfavorits de la població. La legislació de dret a vot, per la seva banda, havia d'emular les polítiques del president Lyndon B. Johnson, qui va passar la llei de drets civils de 1964 sota el lideratge social de Martin Luther King. Després d'un any, Biden segueix esperant fer història.
"Espero que ho puguem aconseguir" deia fa poc en veu baixa a un grup de periodistes, però "no n'estic segur." De moment, el president Biden no ha pogut generar el consens que s'esperava d'ell per aprovar lleis i programes, però no es dóna per vençut. "No he promès massa" defensava dimecres passat, "el treball no està acabat."