CA | ES

Martorell: "Hem de ser tan generosos amb els governs com ho som amb les tecnològiques"

El director associat del Barcelona Supercomputing Center avisa que "és molt greu que Europa no tingui sobirania tecnològica"

Josep Maria Martorell és el director associat del Barcelona Supercomputing Center | Cedida Josep Maria Martorell és el director associat del Barcelona Supercomputing Center | Cedida

Josep Maria Martorell és director associat del Barcelona Supercomputing Center, on aquests dies treballen al 200%. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències de la Computació per la Universitat Ramon Llull, va ser director general de Recerca de la Generalitat durant cinc anys. Ara, més que mai, reclama la importància de la tecnologia en la societat i més encara quan arriba una pandèmia d'aquestes característiques. Però el preocupa que aquesta crisi "torni a implicar el mateix" que l'anterior: "Uns danys molt durs per a la ciència" per la manca d'inversions. "La recerca, si se la cuida una mica i se li dóna continuïtat, dóna molts fruits a la societat. I el factor multiplicador és increíble", puntualitza. Una nova entrevista telefònica realitzada en temps de coronavirus després que Martorell protagonitzés una xerrada virtual organitzada pel Palau Macaya de la Fundació La Caixa.

Més info: Carlos Grau: "La tecnologia ens ajudarà a prevenir futures pandèmies"

Quins reptes tecnològics ha posat de manifest la pandèmia?

La dependència tecnològica que té Europa respecte a tercers països. D'això ja en venim parlant fa temps la gent de la supercomputació. És molt greu que Europa no tingui sobirania tecnològica. Avui no hi ha proveïdors industrials europeus competents com per poder proveir els científics i la indústria europea de tecnologia de computació a escala competitiva mundial. Aquesta pandèmia ens demostra com d'important és ser tecnològicament sobirans com a europeus. En un moment en què el món es tanca i s'han de prendre mesures excepcionals, que Europa no pugui mantenir la seva independència tecnològica és un problema que es posa més que mai de manifest.

Europa hauria de posar-se les piles també amb la regulació en aquest sentit?

Tradicionalment, Europa ha tingut un enfocament a escala regulatòria de la tecnologia molt flexible. Si necessitem adquirir tecnologia, no prioritzarem la produïda a Europa perquè som oberts i ens agrada l'intercanvi de talent. Això ha implicat que altres països consideraven aquestes tecnologies com a estratègiques. I el fet de considerar-les estratègiques els ha fet regular des d'un punt més proteccionista, cosa que els ha fet garantir tenir capacitat pròpia per autoabastir-se d'aquest tipus de tecnologia de computació. Aquesta situació no esperada et fa pensar que és molt important que Europa garanteixi la sobirania tecnològica. Sigui en situació de crisi o normal, Europa no hauria de tenir dependència de tercers per proveir-se de la tecnologia més avançada. És un repte molt polític des d'un punt de vista molt europeu.

"Que Europa no pugui mantenir la seva independència tecnològica és un problema que es posa més que mai de manifest"

Ús de les dades i privacitat. On és el límit?

Aquest és l'altre gran repte que se'ns planteja, el de la gestió de l'equilibri entre la privacitat dels individus i l'ús de les seves dades per al bé col·lectiu. Com a occidentals, sempre hem considerat que el dret a la privacitat és molt important i, per defecte, hem de ser molt crítics amb què els governs utilitzin dades nostres que poden atemptar contra la nostra privacitat, però ara ens hem adonat que en una situació d'emergència sanitària, rebaixar aquesta exigència els pot permetre una gestió millor d'una crisi com aquesta. La gestió del mentrestant no hi hagi una vacuna, només es pot gestionar amb tecnologia. Ara apareix un nou debat: què passa quan aquesta tecnologia toca punts que consideràvem propietat de la nostra privacitat.

S'ha de fer pedagogia.

S'ha d'explicar molt bé de què estem parlant. Hem de tenir en compte que estem en una situació excepcional i val la pena plantejar-se mesures excepcionals, temporals i limitades. Jo sempre dic que està molt bé que controlem molt per què fan servir les nostres dades, però, per què no fem el mateix amb totes les companyies no europees que tenen les nostres dades? I, a més a més, ho fem amb gust. Jo estic encantat que Amazon em suggereixi productes que encaixen amb els meus gustos, que Netflix em digui quina sèrie m'agradarà i m'agradi, i que Google em proposi una cerca que s'adapta perfectament al que necessito. Em sembla fantàstic. Jo dono informació que les companyies utilitzen per millorar el servei. 

Sembla que només ens adonem quan ens diuen que l'INE ens segueix a través del mòbil.

Ara hem de discutir un nou equilibri amb els nostres governs: permetre l'accés a les nostres dades perquè ells puguin gestionar millor una crisi tan forta. Sense dir que sí a tot, ara és el moment de ser tan generosos amb els nostres governs com ho som, de vegades, amb companyies tecnològiques. Tenint en compte que als nostres governs els votem i que les tecnològiques, moltes vegades, ni tan sols tenen una seu a Europa i, per tant, no està a l'abast del control ciutadà.

"Hem de discutir un nou equilibri amb els nostres governs: permetre l'accés a les nostres dades perquè ells puguin gestionar millor una crisi tan forta"

És important, doncs, obrir el debat com més aviat millor.

Tenim necessitats damunt la taula que només la tecnologia pot satisfer. Gairebé tot el que se't pugui ocórrer per millorar els mesos que vénen, segurament és possible gràcies a la tecnologia. Pertoca als governs fer un anàlisi correcte de riscos i beneficis. Hem de demanar una certa generositat a la ciutadania i els governs hauran d'obrir el debat en les properes setmanes i mesos.

Com donem la credibilitat a la ciutadania perquè confiï en els governs i col·labori amb ells?

Segur que no serà fàcil, però els governs han demanat a la ciutadania confinament i sacrificis i el seu paper, en general, està sent exemplar. Som una ciutadania molt madura i conscient de la situació en què estem com per escoltar i debatre tot això. La reflexió entre el cost i benefici de l'ús de la tecnologia no la podem fer sols. En un context com l'europeu, no té gaire sentit atacar una reflexió d'aquest tipus totalment aïllats de l'entorn.

En aquest sentit, quin paper juga Europa?

Cada país enfocarà això d'acord amb la seva personalitat i amb la seva situació, però, segurament, quan comencem a pensar com desescalem d'això, com recuperem la mobilitat i l'activitat econòmica, hi haurà coses que necessàriament s'hauran de coordinar entre els països. En algun moment s'ha de recuperar el turisme i, si la gent es mou, s'han de coordinar. Aquesta també és una variable diferencial a les d'altres crisis. La reflexió ha de ser a escala europea perquè tot tingui sentit.

Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center | Cedida

Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center | Cedida

Té límits la tecnologia?

Segur que trobarem coses a les quals encara no pot donar resposta perquè trobar una vacuna o un fàrmac continua sent un procés que durà molt de temps per molta tecnologia que hi posis. Però aquesta crisi ens agafa en uns moments en què moltes tecnologies estan en un moment molt florit. Tenim prou tecnologia com per donar una resposta interessant a les problemàtiques a les quals la societat s'enfrontarà en els propers mesos.

Com ajudarà la tecnologia a gestionar la "nova normalitat"?

Aquesta no és la primera pandèmia, però sí la primera que té una base global. Ens diuen que és d'esperar que en les properes dècades tornin a haver casos similars i ens hem de preparar. La tecnologia ens permet reaccionar molt més ràpid i ens serivrà per evitar la gran mortalitat que ha tingut aquesta pandèmia perquè podrem tenir sistemes de predicció que evolucionen més ràpid. La lliçó que ens dóna aquesta pandèmia és que hem de tenir la tecnologia a punt i que, en l'avís de la propera, la reacció sigui molt més ràpida i efectiva.

"La lliçó que ens dóna la pandèmia és que hem de tenir la tecnologia a punt"

Aquesta vegada, ens ha agafat a tots per sorpresa.

La ciència i la tecnologia hi eren, però ha estat la primera pandèmia que ha assaltat massivament el món occidental i s'ha convertit en una cosa global. La resposta podria haver estat més ràpida segurament, per això hem de discutir-ho de cara a un futur. No sé si ens permetrà trobar una vacuna abans, però potser sí que ens pot ajudar a predir millor com evolucionarà a partir dels primers casos i, per tant, a prendre decisions que redueixin la mortalitat i el drama humà.

També adaptar-nos des del punt de vista del teletreball perquè moltes empreses han vist que no estaven preparades per fer-ho.

Jo ho veig des del punt de vista positiu. Hi ha hagut molta gent que ha pogut fer teletreball i això ha pogut salvar molts llocs de feina. Fa 20 anys, l'impacte econòmic hauria estat molt més dramàtic. La pregunta és: quantes empreses i quants treballadors fa 20 anys no haurien pogut seguir la seva activitat com l'han seguit ara?.

Quin rol desenvolupa el Barcelona Supercomputing Center?

Entre 560 i 570 dels nostres treballadors són investigadors i, des del primer dia, tenim a tothom fent teletreball i el centre funciona al 200%. Tots veiem que aquesta situació no pot ser eterna. En la ciència, el contacte personal i la discussió científica que es produeix en un seminari presencial, té molt de valor i ha de seguir passant.

"La pregunta és: quantes empreses i quants treballadors fa 20 anys no haurien pogut seguir la seva activitat com l'han seguit ara?"

Es mantindran les relacions humanes tal i com les coneixíem fins ara?

L'element fonamental que fa que la ciència avanci és la discussió d'idees. Evidentment, es pot tenir online, però som éssers vius que estem acostumats a tocar-nos. Hi ha una gran part de la feina que la podem fer en línia durant mesos, però hi haurà una part de la feina que seguirà sent presencial. Nosaltres treballem sobre codis, software i tecnologia, però hi ha tota una part de la ciència més experimental que no pot teletreballar.

Quin paper teniu en la covid-19?

Treballem en tres grans àmbits. Un és donar suport a tota la investigació biomèdica que busca noves vacunes i nous fàrmacs. Els càlculs computacionals ajuden a què s'acceleri. Participem en aquestes primeres fases dels fàrmacs. El segon gran àmbit és tota la recerca que fem amb dades clíniques. Ja hi ha molta informació de pacients que se n'han sortit i que no ho han fet i ara ja comença a ser un bon moment per estudiar què ens diuen. Tot això no va enfocat a buscar una vacuna, sinó a millorar el tractament del pacient. I el tercer àmbit és d'estudi de l'impacte social a partir de l'ús de tecnologies del llenguatge aplicades a xarxes socials i altres fonts d'informació. Tenim capacitat tecnològica per agafar una gran quantitat de piulades i que en poc temps et diguin coses que et poden ser útils. A banda d'això, des de l'inici, hem obert el Mare Nosturm a qualsevol investigador europeu que necessiti potència computacional per la covid-19. Ho hem fet nosaltres i tots els altres grans supercomputadors europeus.

"No calia aquesta crisi per adonar-nos, però ara s'ha posat més de relleu que mai com d'important és tenir investigació biomèdica de primer nivell"

Esteu rebent moltes peticions?

Moltíssimes. Sobretot són peticions molt massives. Càlculs que necessiten ser fets en molt poques setmanes, la gent està corrent molt per arribar a resultats que puguin ser útils i molta gent està deixant els seus projectes de banda per ajudar en la covid-19.

Quins reptes ètics i socials ens planteja aquesta situació de cara al futur?

Hem après que la inversió en ciència i tecnologia té un impacte molt positiu en la societat. No calia aquesta crisi per adonar-nos, però ara s'ha posat més de relleu que mai com d'important és tenir investigació biomèdica de primer nivell. La ciència i la tecnologia no viuen bé en la discontinuïtat: si de tant en tant tenim anys bons, i d'altres dolents, el resultat és negatiu. La inversió en tecnologia ha de ser continuada. El que explica que el Barcelona Supercomputing Center estigui aquí és, a banda de la gent que és el més important, que els dos governs que hi participen i porten 15 anys ininterrompudament invertint en això, sense haver rebaixat ni un sol euro cap any. Necessitem governs que apostin.

Avui et destaquem
El més llegit