Una qüestió de fons

S'estima que Catalunya podria rebre una inversió de 30.000 MEUR dels fons de la Comissió Europea

Una qüestió de fons a l'economia catalana |iStock Una qüestió de fons a l'economia catalana |iStock

En els pròxims anys 2021-2024, l’Estat espanyol rebrà 125.460 milions d’euros en ajudes econòmiques que la Comissió Europea ha articulat, principalment, sota el fons de Recuperació i Resiliència. D’aquests, s’estima que Catalunya podria acabar rebent una inversió de prop de 30.000 milions d'euros.

Aquesta és una magnitud històrica que ens obliga a oferir la millor versió de nosaltres mateixos. Administració, empreses i societat civil tenim a les nostres mans saber aprofitar el poder transformador d’aquests fons per construir els pilars de futur de la nostra economia: la sostenibilitat, la digitalització i la reindustrialització. Però encara més important que les inversions en si mateixes, és el fet que els recursos europeus ens obliguen a canvis de fons: d’actitud, de cultura, de visió de país, que són els factors que a llarg termini sustenten tota societat avançada.

"Els recursos europeus ens obliguen a canvis de fons: d’actitud, de cultura, de visió de país, que són els factors que a llarg termini sustenten tota societat avançada"

El primer canvi implica tenir capacitat de prioritzar. Per aprofitar com toca aquesta oportunitat cal tenir un rumb, uns objectius. Saber què és allò realment important i, sobretot, ser conseqüents a l’hora d’executar els recursos. Massa sovint, també des de l’Administració, s’ha cultivat la pràctica de dir que sí a peticions per evitar el conflicte o, simplement, per comoditat. Aquest cop no es podrà dir que sí a tothom i caldrà explicar-ho.

El segon implica recuperar la col·laboració entre l’administració i la resta d’actors econòmics i socials. Els estats que millor se’n surten són aquells que saben compartir riscos i beneficis entre tots els que tenen un paper davant dels reptes col·lectius. Els projectes d’alt impacte i de transformació de l’economia ho són també en la mesura que hi ha, com a mínim, un alineament entre l’administració i altres actors com centres de recerca, universitats i empreses. El país fa massa anys que arrossega una dinàmica de desconfiança entre ells que, malgrat que s’està revertint, cal recuperar el més ràpid possible. 

"Massa sovint, també des de l’Administració, s’ha cultivat la pràctica de dir que sí a peticions per evitar el conflicte o, simplement, per comoditat. Aquest cop no es podrà dir que sí a tothom"

I, el tercer, passar per agilitzar i modernitzar l’administració a l’hora de decidir, autoritzar i executar projectes. Si no canviem alguns dels processos actuals, lents i ferragosos, ens podem trobar que som incapaços d’executar les ajudes que Europa ens fa arribar amb la celeritat que ens demana i, per tant, acabem desaprofitant recursos. Un luxe que, especialment en aquests moments, no ens podem permetre. Tenim una oportunitat única per demostrar que estem a l’alçada de les circumstàncies.

Més informació
Com poden les empreses prendre millors decisions?
Persones, empreses i governs: les lliçons més optimistes d'Oriol Amat
Avui et destaquem
El més llegit