L'Advocada General alemanya del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Juliane Kokott, ha conclòs que l'impost català de grans superfícies comercials (IGEC) no és contrari al dret de la Unió Europea (UE) i que les exempcions o reduccions cap a alguns comerços especialitzats no suposen ajudes d'estat. En aquesta línia, l'Advocada General també insisteix en què l'impost no suposa cap "avantatge selectiu" pels establiments comercials més petits. "No existeix una diferència de tracte entre grans i petits establiments, ja que els més grans sí que estan subjectes a l'impost però no resulten gravats amb l'impost per la superfície de venda que no excedeixi els 2.499 m2", argumenta l'advocada.
Per Kokott, el fet de els petits comerços no estiguin vinculats a l’IGEC "respon als objectius perseguits per l’impost", recull Kokott en les seves conclusions. La resposta de l’Advocada General s’ha produït després de la denúncia per part de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) sobre que l’impost de grans superfícies suposa una restricció a la llibertat d’establiment i una ajuda d’Estat il·legal atès que hi ha certes empreses que es troben exemptes de pagar l’impost.
L'impost va ser aprovat per la Generalitat per a "capturar d'una manera més eficaç" les causes de "l’impacte negatiu" que té l’activitat dels grans establiments sobre el territori i el medi ambient. Kokott indica que l'IGEC grava especialment als establiments comercials grans des del punt de vista de la seva superfície, basant-se en el fet de que aquesta mena de locals generen una major afluència de trànsit de clients i proveïdors i, per tant, generen més soroll i emissions a l'atmosfera. "Un impost que grava en major mesura els establiments comercials que generen més soroll i més emissions a l’atmosfera sembla adequat per a incitar a operar a empreses de comerç minorista més petites", assenyala l’advocada, que també apunta al fet de que aquestes empreses petites generen "menys emissions individualment considerades" i són més "fàcils d’integrar" des del punt de vista de l’ordenació territorial. Kokott explica que és important la idea d’un "repartiment raonable i just de l’espai limitat".
Per una altra banda, l’advocada sosté que l’impost no és “desproporcionat” respecte als objectius que pretén assolir. A més, recorda que en algunes comunitats autònomes s’ofereixen bonificacions quan els establiments comercials elaboren projectes de protecció mediambiental. De la mateixa manera, Kokott afirma que l’IGEC no suposa cap ajuda d’estat atès que els ingressos provinents de l’impost no es "destinen a ajudes específiques per a empreses comercials".
En aquesta línia, l’advocada explica que les exempcions o reduccions a favor de determinats comerços especialitzats (com ara els centres de bricolatge o els centres dedicats a la venta de mobles o vehicles) és "totalment raonable". "Per norma general, aquests establiments, per la seva oferta de productes, necessiten més superfície de venda i d’emmagatzematge", assenyala Kokott, que afegeix que aquests comerços exempts de pagar l'impost "no atreuen a la mateixa gran massa de clients per metre quadrat que altres establiments comercial”.
Les conclusions de Kokott no són vinculants i el TJUE podria dictar una sentència diferent a aquestes. Normalment, però, els jutges segueixen les recomanacions dels advocats generals.