Kilòmetres de promeses

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha promès aquest dimarts a Barcelona una inversió en infraestructures a Catalunya de 4.200 milions d'euros fins al 2020, 1.900 durant aquesta mateixa legislatura destinats a Rodalies. També s'ha compromès a tenir enllestits els tres trams catalans de l'anhelat Corredor Mediterrani pel mateix 2020. Unes promeses que, tanmateix, no semblen convèncer els dirigents catalans. "L'Estat espanyol fa bona la dita que les paraules se les endú el vent", asseguraven en un article a El Periódico Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins i tot abans de conèixer els plans concrets de Rajoy.

L'escepticisme arriba després de constatar com el 2015 va ser el pitjor any en inversió de l'Estat a Catalunya des del 1997, situant-se en el 9,5% del pressupost estatal (el pes català en el PIB espanyol el mateix any va ser el 18,9%). Poc o molt, però, "l'Estat només hauria d'invertir en infraestructures que aporten competitivitat, com és el Corredor Mediterrani", defensava l'economista Ivan Aguilar en un article a VIA Empresa.
 

Sigui com sigui, segurament la fredor de les xifres no és el que més indigna a Catalunya. En ple 2017, el que domina és la incredulitat davant l'enèsima promesa d'inversió en infraestructures. No confiar-hi no és gaire difícil més enllà de fílies i fòbies. Una senzilla cerca a Google de seguida aporta una incontestable sensació de déjà-vû.

Com diu la dita, el mal ve d'Almansa. Però tan sols restringint la mirada enrere a partir del 2007 ja trobem l'aleshores president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero prometent el traspàs de Rodalies (incomplet a hores d'ara) i 8.000 milions d'euros d'inversió (50 al Port, 600 a les carreteres, 3.000 al Prat i 600 per alliberar peatges). A inicis del 2008 prometien 10.000 milions només en la xarxa de trens, més de la meitat en rodalies. De fet, el pla de Rodalies 2008-2015 ja preveia (com l'anunci de Rajoy) una inversió de 4.000 milions d'euros de la qual es va acabar executant amb prou feines un 10%.

Corria l'any 2011 quan José Blanco (que havia substituït la polèmica Magdalena Álvarez al capdavant del Ministeri de Foment) anunciava una gran inversió de més de 50.000 milions d'euros al Corredor Mediterrani per tenir-lo enllestit el 2020. Segons Blanco, el tram Castelló-Tarragona estaria en marxa... el 2013.

Ja amb Rajoy a la Moncloa, el 2012 la nova ministra de Foment, Ana Pastor, reconeixia que el Govern encara havia de pagar 5.748,5 milions d'euros en infraestructures rellevants a Catalunya. I l'anunci d'aquest dimarts arriba quan encara falten per complir els 3.600 milions d'euros en Rodalies pendents del període 2010-2015, tot i les enèsimes promeses de l'anterior ministra.

En Mataró he contado que el nuevo plan de Cercanías permitirá invertir más de 500 millones de euros en Cataluña de aquí al 2018 @PPCatalunya

— Ana Pastor Julian (@anapastorjulian) 11 de maig de 2015

10.000 milions d'euros pendents
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha convidat el president del Govern espanyol a "demanar disculpes" per l'incompliment d'inversions en infraestructures a Catalunya. "Hagués estat un gest interessant per part de Rajoy cert acte de contrició i de demanar disculpes. De dir que les coses no han anat com havien d'haver anat", ha dit durant un debat dins de la jornada Connectats al Futur, que Rajoy ha inaugurat a primera hora.

El mateix Rull xifrava aquest dilluns en més de 10.000 milions d'euros la inversió en infraestructures "pendent i promesa", dels quals 2.195 milions corresponen a obres viàries; 3.890 a les obres incloses en l'Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, i 3.461 milions més, a l'execució íntegra del Pla de Rodalies de Catalunya 2008-2015.

En un conferència en el marc del Barcelona Tribuna el conseller assegurava que en el Pla de Rodalies "des de la Generalitat vam fer un exercici de pragmatisme, honestedat i diàleg llistant els punts febles de la xarxa ferroviària per actuar-hi de manera més immediata", d'acord amb Adif i amb Renfe. D'aquest pla d'actuacions urgents 20014-2016, "a data d'avui només ha entrat en funcionament un 8,5% d'allò que es preveia", ha denunciat Rull.

Pel que fa al Corredor Mediterrani, el titular de Territori i Sostenibilitat recordava que "cada any tenim anuncis de noves dates que ens apunten a nous i enèsims retards". Aquesta situació "no es produeix per atzar o per deixadesa", assegurava, "sinó que té una intenció al darrera: el centralisme, que és radicalment ineficient i que no s'ha improvisat, sinó que s'ha planificat i executat". Unes declaracions que arribaven el mateix dia que l'actual ministre de Foment, Íñigo de la Serna, feia un tuit celebrant que les inversions en el Corredor Mediterrani permetran ben aviat accelerar el viatge entre Castelló...i Madrid.

El #corredormediterraneo avanza. Castellón estará a 2h 25 min de Madrid gracias a este nuevo tramo que he visitado hoy pic.twitter.com/cbCH8QKSPE

— Iñigo de la Serna (@idlserna) 27 de març de 2017

"El centralisme porta a l'absurditat que la manera més ràpida de connectar ferroviàriament Barcelona i Alacant ja no és la línia recta sinó el triangle, passant per Madrid", diu el conseller català.

Rull també recorda que el conveni signat el 2005 entre ambdós governs per resoldre els colls d'ampolla viaris, estipulava una inversió estatal de 3.895 milions i 3.540 més a càrrec de la Generalitat. "A dia d'avui, l'Estat ha executat el 19% de les obres compromeses i el Govern, el 68%".

La llista d'infraestructures pendents amb la que treballa el Departament de Territori i Sostenibilitat, a la que ha tingut accés VIA Empresa, recull les següents mancances en els àmbits viari i ferroviari.