02
de Juny
de
2016
Act.
02
de Juny
de
2016
La Comissió Europea ha proposat aquest dijous normes comunes per a les plataformes d'economia col·laborativa en tots els Estats membres, com Uber i Airbnb, per assegurar que paguen impostos per la seva activitat i garanteixen la protecció de consumidors i empleats, però ha advertit als països que la seva prohibició ha de ser "només l'últim recurs".
A més, ha demanat als governs que "diferenciïn" entre els ciutadans que ofereixen un servei de manera individual o sobre una base "ocasional" i aquells proveïdors que actuïn "a títol professional", per exemple establint un "llindar de nivell d'activitat".
"Una economia europea competitiva requereix innovació. El nostre paper és impulsar un entorn regulatori que permeti la creació de nous models de negoci, al mateix temps que es protegeix als consumidors i s'asseguren condicions fiscals i laborals justes", ha declarat el vicepresident comunitari responsable d'Ocupació i Competitivitat, Jyrki Katainen.
Katainen també ha volgut calmar els temors de competidors tradicionals que veuen en les nova plataformes una amenaça per al seu negoci i ha negat que es persegueixi "reemplaçar" un model per un altre.
La comissària de Mercat Interior i Indústria, Elzbieta Bienkowska, ha insistit en la necessitat de llançar "claredat" al mercat i ha recalcat que "no proposem cap regla nova", sinó que la idea de Brussel·les és explicar "com emprar les existents".
Per a això, l'Executiu comunitari planteja orientacions sobre la manera en què han d'aplicar-se les normes que ja existeixen en la UE de manera més "àgil i ràpida", encara que no són obligatòries per als Estats membres.
Brussel·les veu en l'economia col·laborativa una oportunitat de creixement per a l'economia europea, on els qui vulguin iniciar un negoci poden "provar les aigües" i on crear una nova demanda i nous consumidors.
No obstant això, adverteix que aquesta oportunitat no ha de donar motiu a una "economia paral·lela", per la qual cosa advoca per establir normes comunes en els Estats membres que garanteixin que aquestes plataformes paguen impostos, garanteixen la protecció dels consumidors i ofereixen condicions d'ocupació "justes".
Diferenciar entre proveïdor i intermediari
Per exemple, Brussel·les planteja que l'obligació de comptar amb una llicència o permís d'activitat s'apliqui "quan sigui estrictament necessari" per raons d'interès públic i opina que la prohibició total ha de ser "únicament una mesura d'últim recurs".
En aquest sentit, els serveis comunitaris adverteixen en la seva proposta que no s'ha d'exigir aquestes llicències a les plataformes d'economia col·laborativa quan actuen com a "intermediaris" entre consumidors i aquells que ofereixen un servei com el transport o allotjament.
"Demanem a les plataformes que actuïn de manera molt responsable, amb mesures voluntàries per millorar la confiança dels consumidors", ha indicat la comissària Bienkowska, que també ha demanat als Estats membres que avaluïn si la regulació actual és l'adequada i "respon a les necessitats" de l'economia col·laborativa.
La comissària ha negat que les directrius presentades hagin estat "dissenyades per a una única companyia", en al·lusió a la polèmica Uber contra la qual el sector del taxi i diversos Estats Units com Espanya han plantejat importants reserves.
"Són orientacions per tots els nous models de negoci a Europa i ofereixen criteris clau perquè els Estats membres puguin valorar si es tracta de proveïdors o d'intermediaris", ha afegit.
Així ha negat normes que afavoreixen un model determinat, però ha alertat de la necessitat en enfocament comú enfront de la disparitat "entre països que prohibeixen plenament la seva activitat i uns altres pels quals la seva activitat és celebrada".
Responsabilitats
Brussel·les planteja, a més, que les plataformes d'economia col·laborativa han d'estar "exemptes de responsabilitat" en qüestions com les dades emmagatzemades en nom dels qui proposen un servei, però sí han de respondre de serveis que ofereixen elles directament, com els serveis de pagament.
En el que a la protecció del consumidor es refereix, Brussel·les aclareix que els usuaris deuen estar protegits davant abusos i pràctiques deslleials, però demana que per això "no s'imposin obligacions desproporcionades" als qui ofereixen determinats serveis de manera "ocasional".
Segons una recent enquesta d'Eurostat, un de cada sis europeus ha recorregut alguna vegada als serveis de les plataformes col·laboratives i un 50 % coneix la seva existència.
Es tracta d'un sector que en 2015 va moure prop de 28.000 milions d'euros, una xifra que doblega la de l'any anterior, d'acord a les dades ofertes per Brussel·les.
A més, ha demanat als governs que "diferenciïn" entre els ciutadans que ofereixen un servei de manera individual o sobre una base "ocasional" i aquells proveïdors que actuïn "a títol professional", per exemple establint un "llindar de nivell d'activitat".
"Una economia europea competitiva requereix innovació. El nostre paper és impulsar un entorn regulatori que permeti la creació de nous models de negoci, al mateix temps que es protegeix als consumidors i s'asseguren condicions fiscals i laborals justes", ha declarat el vicepresident comunitari responsable d'Ocupació i Competitivitat, Jyrki Katainen.
Katainen també ha volgut calmar els temors de competidors tradicionals que veuen en les nova plataformes una amenaça per al seu negoci i ha negat que es persegueixi "reemplaçar" un model per un altre.
La comissària de Mercat Interior i Indústria, Elzbieta Bienkowska, ha insistit en la necessitat de llançar "claredat" al mercat i ha recalcat que "no proposem cap regla nova", sinó que la idea de Brussel·les és explicar "com emprar les existents".
Per a això, l'Executiu comunitari planteja orientacions sobre la manera en què han d'aplicar-se les normes que ja existeixen en la UE de manera més "àgil i ràpida", encara que no són obligatòries per als Estats membres.
Brussel·les veu en l'economia col·laborativa una oportunitat de creixement per a l'economia europea, on els qui vulguin iniciar un negoci poden "provar les aigües" i on crear una nova demanda i nous consumidors.
No obstant això, adverteix que aquesta oportunitat no ha de donar motiu a una "economia paral·lela", per la qual cosa advoca per establir normes comunes en els Estats membres que garanteixin que aquestes plataformes paguen impostos, garanteixen la protecció dels consumidors i ofereixen condicions d'ocupació "justes".
Diferenciar entre proveïdor i intermediari
Per exemple, Brussel·les planteja que l'obligació de comptar amb una llicència o permís d'activitat s'apliqui "quan sigui estrictament necessari" per raons d'interès públic i opina que la prohibició total ha de ser "únicament una mesura d'últim recurs".
En aquest sentit, els serveis comunitaris adverteixen en la seva proposta que no s'ha d'exigir aquestes llicències a les plataformes d'economia col·laborativa quan actuen com a "intermediaris" entre consumidors i aquells que ofereixen un servei com el transport o allotjament.
"Demanem a les plataformes que actuïn de manera molt responsable, amb mesures voluntàries per millorar la confiança dels consumidors", ha indicat la comissària Bienkowska, que també ha demanat als Estats membres que avaluïn si la regulació actual és l'adequada i "respon a les necessitats" de l'economia col·laborativa.
La comissària ha negat que les directrius presentades hagin estat "dissenyades per a una única companyia", en al·lusió a la polèmica Uber contra la qual el sector del taxi i diversos Estats Units com Espanya han plantejat importants reserves.
"Són orientacions per tots els nous models de negoci a Europa i ofereixen criteris clau perquè els Estats membres puguin valorar si es tracta de proveïdors o d'intermediaris", ha afegit.
Així ha negat normes que afavoreixen un model determinat, però ha alertat de la necessitat en enfocament comú enfront de la disparitat "entre països que prohibeixen plenament la seva activitat i uns altres pels quals la seva activitat és celebrada".
Responsabilitats
Brussel·les planteja, a més, que les plataformes d'economia col·laborativa han d'estar "exemptes de responsabilitat" en qüestions com les dades emmagatzemades en nom dels qui proposen un servei, però sí han de respondre de serveis que ofereixen elles directament, com els serveis de pagament.
En el que a la protecció del consumidor es refereix, Brussel·les aclareix que els usuaris deuen estar protegits davant abusos i pràctiques deslleials, però demana que per això "no s'imposin obligacions desproporcionades" als qui ofereixen determinats serveis de manera "ocasional".
Segons una recent enquesta d'Eurostat, un de cada sis europeus ha recorregut alguna vegada als serveis de les plataformes col·laboratives i un 50 % coneix la seva existència.
Es tracta d'un sector que en 2015 va moure prop de 28.000 milions d'euros, una xifra que doblega la de l'any anterior, d'acord a les dades ofertes per Brussel·les.