La previsió oficial de l'executiu del PP per aquest any és del 2%, tot i que tant Rajoy com De Guindos han advertit que se podria superar àmpliament. Brussel·les també millora el seu pronòstic sobre el dèficit públic a Espanya: aquest any es reduirà fins al 4,5% i el que ve fins al 3,7%, una desviació de tres i set dècimes sobre els objectius del 4,2% i del 3% exigits.
Bones previsions, però amb peus de plom
La Comissió Europea alerta Espanya del "riscos" per la "incertesa sobre l'impacte de la reforma fiscal" i per "l'any electoral". Les previsions econòmiques d'hivern que Brussel·les ha publicat pronostiquen encara un atur espanyol del 22,5% el 2015 i del 20,7% el 2016. És el segon pitjor registre de la UE, només després de Grècia (25% aquest any i 22% el que ve) i més del doble de la mitjana de desocupació de la zona euro (11,2% i 10,6%, respectivament) i del conjunt dels 28 (9,8% i 9,3%).
El deute públic espanyol continuarà creixent, fins al 101,5% el 2015 i el 102,5% el 2016, segons els auguris de l'executiu comunitari.
Espanya creixerà més que Alemanya
El creixement de l'economia espanyola superarà en un punt aquest any i en sis dècimes el que ve la mitjana de la zona euro, de l'1,3% i l'1,9%, respectivament, segons els càlculs de Brussel·les. Fins i tot la locomotora alemanya es quedarà per sota (en l'1,5% el 2015 i en el 2% el 2016), i també França (l'1% aquest any i l'1'8% el que ve) i Itàlia (0,6% i 1,3%, respectivament).
"La feble inversió i l'elevada desocupació limiten encara les perspectives de creixement de l'economia europea", reconeix la Comissió Europea. Però des de la tardor, "la caiguda del preu del petroli s'ha accelerat, l'euro s'ha depreciat notablement, el BCE ha anunciat el Quantitative Easing i la Comissió Europea ha presentat el seu pla d'inversions, factors que poden tenir un impacte positiu en el creixement", assegura l'executiu comunitari.
L'eurocomissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, s'ha referit a la "incertesa política" per l'any electoral a l'Estat i ha advertit que tot i que els ciutadans "són madurs i lliures de fer la seva elecció" després n'han d'assumir les "conseqüències".