La CE vol veure què paguen d'impostos les multinacionals

Brussel·les proposa que les companyies exposin el que tributen pels seus beneficis

Brussel·les ha fet un pas més en la lluita contra l'evasió fiscal amb una proposta que pretén obligar a les multinacionals a exposar públicament el que paguen en impostos sobre els seus beneficis a cada país de la Unió Europea i en els considerats paradisos fiscals.

Tot just després del rebombori que ha creat la filtració dels Papers de Panamà, la Comissió Europea (CE) ha presentat una nova iniciativa que "requerirà a les multinacionals que facin publica informació fiscal clau", en paraules del comissari europeu de Serveis Financers, Jonathan Hill.

En concret, la CE vol que totes les grans companyies -europees o no- que tenen ingressos de més de 750 milions d'euros publiquin a les seves pàgines web informació sobre la quantitat d'impostos que tributen a cada país europeu i els beneficis que hi generen, juntament amb altres dades.

També hauran de detallar els impostos que hagin pagat en aquells països que entrin dins de la llista de paradisos fiscals que Brussel·les està preparant. Aquest llistat és un dels esforços que la UE fa per tal d'aturar l'evasió fiscal que pateix i que representa pèrdues d'entre 50.000 i 70.000 milions d'euros.

Amb la proposta presentada, la UE aniria "un pas més enllà" de l'estrictament acordat en matèria de lluita contra l'evasió fiscal a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

La patronal, en contra
Això ha despertat la tradicional preocupació del sector empresarial europeu respecte a les possibilitats d'avançar més ràpid que la resta dels seus competidors en qualsevol domini que no consideri avantatjós per a les empreses.

La patronal BusinessEurope ha que la proposta "amenaça amb minar el nostre atractiu com a lloc d'inversió, especialment per a inversors estrangers", una crítica que, sense esmentar-la directament, Hill ha rebutjat en al·legar que l'exposició augmentarà la competitivitat "justa" entre companyies.

"Un escrutini públic addicional promou una competència més justa dins de la Unió Europea i és beneficiós per a les companyies", insisteix la Comissió Europea en els documents que acompanyen la proposta.

No obstant això, les reticències empresarials són compartides per diversos països, encapçalats per Alemanya, que al març van donar el seu vistiplau a compartir més dades entre les autoritats de control fiscal nacionals però van mostrar el seu rebuig a fer públics les dades de les companyies per protegir la seva competitivitat.

Es tem que els competidors puguin utilitzar dades que es faran públics, com el nombre d'empleats, per anticipar els moviments dels seus rivals: "Una ampliació de plantilla pot revelar la intenció de dur a terme una expansió", han explicat fonts comunitàries.

La transparència contra Panamà
No obstant això, l'escàndol dels Papers de Panamà, que revelen centenars de presumptes casos d'evasió a través de la creació d'empreses en paradisos fiscals i que han esquitxat a diversos governs, com el britànic, podria portar a aquests països a ser menys contraris a una proposta que busca una "major transparència".

La iniciativa també haurà de rebre el vistiplau del Parlament Europeu, on el Grup de Socialistes i Demòcrates ha donat la benvinguda a la proposta com un "pas en la bona direcció", però ha lamentat que sigui "insuficient".

D'una banda, consideren que els criteris per incloure a països en la llista negra són "massa estrictes" i que limitar l'aplicació de les noves exigències a les empreses de més de 750 milions d'euros cobrirà a "menys de 2.000 companyies de la UE", en lloc de les 6.000 que calcula la Comissió.

En una línia similar s'ha expressat l'ONG Oxfam, que va demanar que totes les grans companyies facin pública la informació bàsica de tots els països en els quals operen, siguin quins siguin, mentre que Transparència Internacional considera que les empreses seguiran tenint maneres d'eludir el pagament d'impostos.

"L'única cosa que és transparent en la nova proposta europea sobre la transparència en el pagament d'impostos corporatius és el seu títol", afirma l'organització.

Mentrestant, els líders d'alguns dels principals grups de l'Eurocambra, com precisament els socialdemòcrates i també els liberals, han donat suport a una investigació especial de les pràctiques fiscals fosques descobertes als Papers de Panamà, mentre que els conservadors han proposat que hi hagi "plena transparència" però aposten més aviat per la proposta de la CE.
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit