10
de Gener
de
2017
Act.
10
de Gener
de
2017
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat aquest dilluns que les desigualtats entre els barris de la ciutat es van estabilitzar el 2015 per primera vegada després de registrar augments des del 2007, mantenint la distància entre els barris extrems, amb Pedralbes amb una renda disponible 7,2 vegades la del barri amb menys renda, Ciutat Meridiana, que substitueix Trinitat Nova.
"La tisora no continua obrint-se. Ara el repte és tancar-la, però hi ha un canvi en aquesta tendència", ha assegurat Pisarello en roda de premsa al costat del director del Gabinet Tècnic de Programació, Ramon Canal, per presentar l'informe Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita de Barcelona, amb dades del 2015.
Pisarello ha destacat que Nou Barris es va mantenir com el districte amb menys renda -vuit dels deu barris més pobres se situen en ell-, però va deixar de caure respecte a la mitjana de la ciutat, que ha augmentat un 2,9%, i arriba als 19.775 euros bruts anuals, cosa que Pisarello ha atribuït a l'augment de l'ocupació i a "l'enfortiment de la situació econòmica a la ciutat".
Ha admès que, "en termes generals, Barcelona continua amb unes desigualtats que són preocupants", fet que justifica les polítiques que el Govern d'Ada Colau impulsa per generar ocupació; millorar la seva qualitat i la contractació social; advocar per un salari mínim de ciutat, i exigir una regulació dels preus de lloguer, segons ell.
"Som conscients que això té a veure amb la feina, però no significa que la qualitat de la feina hagi millorat ni que les famílies arribin a final de mes", ha reconegut el tinent d'alcalde, que ha insistit que el Govern municipal impulsa mesures en aquest sentit.
Així, segueixen treballant per millorar la qualitat de l'ocupació i combatre la precarització i la bretxa salarial entre dones i homes, ha dit Pisarello després que les remuneracions de les persones assalariades augmentessin el 2015 però que la devaluació acumulada des del 2010 mantingués el descens en un 6,5%.
Ha assegurat que l'informe permet seguir considerant Barcelona una ciutat de rendes mitjanes, ja que el 44,2% de la població es va situar el 2015 en aquest tram, tot i que ha baixat dos punts respecte al 2014, amb un 46,8%, mentre que el 2013 es va situar en xifres similars a les actuals -al 44,3%-, 14 punts per sota del 2007, quan el 58,5% dels barcelonins se situaven en la classe mitjana-alta i mitjana-baixa.
La classe mitjana-baixa és la que més ha baixat des del començament de la crisi -des del 38,2% el 2007 al 25% el 2015-, mentre que les classes molt baixes i baixes van augmentar del 36,7% al 39,3% del 2014 al 2015 -pujant des del 21,7% del 2007-, i les altes i molt altes es van mantenir prop del 16,9%, caient del 19,7% el 2007.
Pisarello ha assenyalat que la "precarització de les classes mitges no és una bona dada", ja que una important classe mitjana facilita no només una economia més fort, sinó també una democràcia més potent, segons el tinent d'alcalde, que ha insistit que han de seguir treballant per reduir les desigualtats.
Districtes i Barris
Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l'Eixample es mantenen com els barris amb més renda, seguits per Gràcia, Ciutat Vella -que puja del penúltim lloc al sisè-, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc, en una llista que tanquen Sant Andreu -que cau del setè al novè- i Nou Barris, que es manté com el districte amb les rendes més baixes.
Per barris, els que tenen una renda més alta són Pedralbes -a les Corts-, les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Sarrià i Sant Gervasi-Bonanova -els quatre a Sarrià-Sant Gervasi-, mentre que els que en tenen menys són Ciutat Meridiana, Trinitat Nova (Nou Barris), la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), Vallbona (Nou Barris) i Trinitat Vella (Sant Andreu).
L'informe també revela que s'han accentuat les diferències de renda mitjana entre els barris del districte de Sant Martí, que és l'únic que inclou barris amb rendes molt altes -com Diagonal Mar i el Front Marítim Poblenou- i molt baixes, com el Besòs i el Maresme.
La majoria de barris van mantenir la renda estable respecte a l'any anterior, tot i que han baixat la seva renda més de quatre punts els barris de Ciutat Meridiana; Canyelles; Vila de Gràcia; la Nova Esquerra de l'Eixample; Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes; la Font d'en Fargues; Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, i el Besòs i el Maresme.
D'altra banda, van pujar més de quatre punts el Raval, el Barri Gòtic, Poble Sec, Hostafrancs, Font de la Guatlla, Sant Gervasi-Galvany, Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, Can Baró, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Vall d'Hebron, Verdun, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Provençals del Poblenou.
"Signes de gentrificació"
Després de preguntar-li pels periodistes, Pisarello ha assenyalat que l'augment de la renda en alguns barris pot provocar que es "produeixi un èxode de població" cap a altres districtes i municipis de l'entorn perquè augmenten els preus de l'habitatge, entre d'altres elements, que poden generar l'expulsió de ciutadans.
Ho ha exemplificat amb Ciutat Vella, districte en el qual "no és tan fàcil dir que s'està produint un procés de gentrificació, però hi ha signes importants", per la qual cosa ha reiterat la necessitat d'ampliar el parc públic d'habitatge i de regular els preus de lloguer per evitar preus abusius.
"La tisora no continua obrint-se. Ara el repte és tancar-la, però hi ha un canvi en aquesta tendència", ha assegurat Pisarello en roda de premsa al costat del director del Gabinet Tècnic de Programació, Ramon Canal, per presentar l'informe Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita de Barcelona, amb dades del 2015.
Pisarello ha destacat que Nou Barris es va mantenir com el districte amb menys renda -vuit dels deu barris més pobres se situen en ell-, però va deixar de caure respecte a la mitjana de la ciutat, que ha augmentat un 2,9%, i arriba als 19.775 euros bruts anuals, cosa que Pisarello ha atribuït a l'augment de l'ocupació i a "l'enfortiment de la situació econòmica a la ciutat".
Ha admès que, "en termes generals, Barcelona continua amb unes desigualtats que són preocupants", fet que justifica les polítiques que el Govern d'Ada Colau impulsa per generar ocupació; millorar la seva qualitat i la contractació social; advocar per un salari mínim de ciutat, i exigir una regulació dels preus de lloguer, segons ell.
"Som conscients que això té a veure amb la feina, però no significa que la qualitat de la feina hagi millorat ni que les famílies arribin a final de mes", ha reconegut el tinent d'alcalde, que ha insistit que el Govern municipal impulsa mesures en aquest sentit.
Així, segueixen treballant per millorar la qualitat de l'ocupació i combatre la precarització i la bretxa salarial entre dones i homes, ha dit Pisarello després que les remuneracions de les persones assalariades augmentessin el 2015 però que la devaluació acumulada des del 2010 mantingués el descens en un 6,5%.
Ha assegurat que l'informe permet seguir considerant Barcelona una ciutat de rendes mitjanes, ja que el 44,2% de la població es va situar el 2015 en aquest tram, tot i que ha baixat dos punts respecte al 2014, amb un 46,8%, mentre que el 2013 es va situar en xifres similars a les actuals -al 44,3%-, 14 punts per sota del 2007, quan el 58,5% dels barcelonins se situaven en la classe mitjana-alta i mitjana-baixa.
La classe mitjana-baixa és la que més ha baixat des del començament de la crisi -des del 38,2% el 2007 al 25% el 2015-, mentre que les classes molt baixes i baixes van augmentar del 36,7% al 39,3% del 2014 al 2015 -pujant des del 21,7% del 2007-, i les altes i molt altes es van mantenir prop del 16,9%, caient del 19,7% el 2007.
Pisarello ha assenyalat que la "precarització de les classes mitges no és una bona dada", ja que una important classe mitjana facilita no només una economia més fort, sinó també una democràcia més potent, segons el tinent d'alcalde, que ha insistit que han de seguir treballant per reduir les desigualtats.
Districtes i Barris
Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l'Eixample es mantenen com els barris amb més renda, seguits per Gràcia, Ciutat Vella -que puja del penúltim lloc al sisè-, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc, en una llista que tanquen Sant Andreu -que cau del setè al novè- i Nou Barris, que es manté com el districte amb les rendes més baixes.
Per barris, els que tenen una renda més alta són Pedralbes -a les Corts-, les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Sarrià i Sant Gervasi-Bonanova -els quatre a Sarrià-Sant Gervasi-, mentre que els que en tenen menys són Ciutat Meridiana, Trinitat Nova (Nou Barris), la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), Vallbona (Nou Barris) i Trinitat Vella (Sant Andreu).
L'informe també revela que s'han accentuat les diferències de renda mitjana entre els barris del districte de Sant Martí, que és l'únic que inclou barris amb rendes molt altes -com Diagonal Mar i el Front Marítim Poblenou- i molt baixes, com el Besòs i el Maresme.
La majoria de barris van mantenir la renda estable respecte a l'any anterior, tot i que han baixat la seva renda més de quatre punts els barris de Ciutat Meridiana; Canyelles; Vila de Gràcia; la Nova Esquerra de l'Eixample; Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes; la Font d'en Fargues; Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, i el Besòs i el Maresme.
D'altra banda, van pujar més de quatre punts el Raval, el Barri Gòtic, Poble Sec, Hostafrancs, Font de la Guatlla, Sant Gervasi-Galvany, Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, Can Baró, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Vall d'Hebron, Verdun, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Provençals del Poblenou.
"Signes de gentrificació"
Després de preguntar-li pels periodistes, Pisarello ha assenyalat que l'augment de la renda en alguns barris pot provocar que es "produeixi un èxode de població" cap a altres districtes i municipis de l'entorn perquè augmenten els preus de l'habitatge, entre d'altres elements, que poden generar l'expulsió de ciutadans.
Ho ha exemplificat amb Ciutat Vella, districte en el qual "no és tan fàcil dir que s'està produint un procés de gentrificació, però hi ha signes importants", per la qual cosa ha reiterat la necessitat d'ampliar el parc públic d'habitatge i de regular els preus de lloguer per evitar preus abusius.