La fruita que es ven com l'or

La cooperativa Fruits de Ponent d'Alcarràs, que ara potencia la marca 'Or de Ponent' per posicionar el préssec pla als mercats prèmium, defensa les aliances comercials per superar el veto rus

Una marca limitada i restringida per les varietats de préssecs plans (paraguaios) que serveixi per situar aquesta fruita com un producte de referència als mercats europeus. Aquesta ambiciosa proposta és la que s'ha plantejat la cooperativa de segon grau d'Alcarràs (Segrià) Fruits de Ponent. Amb 'Or de Ponent', l'entitat vol "consolidar-se en els primers llocs a la comercialització de préssecs plans en l'àmbit europeu en un segment de gamma alta i oferir-los entre maig i setembre", explica Robert Perucho, director comercial de Fruits de Ponent.

Aquesta estratègia s'emmarca en el context d'un canvi d'imatge corporativa, en la que s'ha creat un nou logotip sota el lema de la 'bona fruita'. D'allà sorgeix la marca 'Or de Ponent', que segons el director general de la cooperativa, Josep Presseguer, busca "arribar a diversos tipus de consumidor, amb envasos diferents per comercialitzar les varietats de préssec i nectarina".

Equilibrar el mercat exterior amb l'interior
Fruits de Ponent, cooperativa de segon grau formada per les d'Alcarràs, Benavent-La Portella, Binaced i Ramell, va produir 75.000 tones de fruita l'any 2014. D'aquestes, un 75% corresponen a varietats de fruita d'ós i la resta de llavor. Tot i l'exportació suposa un 80% de la collita, el director comercial, Robert Perucho, comenta la importància de mantenir els mercats interiors. "De fet, un 40% de les nostres vendes de préssec pla van adreçades a l'estat Espanyol".

Amb una plantilla d'un miler de treballadors i una facturació aproximada de 30 milions d'euros, Fruits de Ponent ja fa temps que va iniciar el camí de comercialitzar a l'exterior. Els seus clients es troben a les zones tradicionals de consum centreeuropees, com França, Bèlgica, Alemanya, els països nòrdics i de l'Europa de l'Est. Recentment, s'han incorporat nous mercats emergents, com Malàisia, Dubai, Brasil o Israel. Dels primers, destaquen la cadena de distribució comercial ASDA, la segona més important del Regne Unit. Dels segons, Perucho recorda la necessitat de "diversificar l'oferta" per evitar problemes conjunturals com el veto rus als productes agroalimentaris europeus.

 L'empresa del Segrià ocupa 1.000 treballadors. Cedida

Promoció i perill de sobreproducció
"La tasca de substituir el mercat rus resulta gairebé impossible per la seva magnitud i per la relativa proximitat geogràfica que té respecte a nosaltres", assenyala Perucho. Tot i aquesta dificultat, el responsable comercial de Fruits de Ponent destaca el potencial que suposa una marca com Or de Ponent que es presenta com "un producte associat al consum saludable que ajuda a prevenir malalties com l'obesitat i la diabetis". Sota aquest paraigua, la cooperativa comercialitzarà 25 milions de quilos de nectarina i 13 de préssec pla.

Els bons preus que reben els pagesos per les varietats de préssec pla i nectarina té el seu revers. Existeix un perill de sobreproducció i un excés d'oferta a les botigues i grans superfícies. Davant del risc, Perucho aconsella "fidelitzar els clients i vendre a un preu competitiu, tenint en compte que aquestes varietats cotitzen una mitjana d'entre 10 i 20 cèntims per quilo per sobre d'altres més tradicionals i no tan demandades".

Un altre dels reptes pendents de les cooperatives de fruita, com el cas de Fruits de Ponent, es troba en poder subministrar els seus clients durant tot l'any, més enllà del termini clàssic entre juny i setembre. Per fer-ho possible i guanyar dimensió, l'entitat planteja aliances comercials amb altres cooperatives. De moment, al juliol de 2014 va signar un acord de col·laboració amb Actel per millorar el posicionament de l'empresa davant els clients que adquireixen un gran volum de fruita. L'objectiu de la iniciativa és que l'Or de Ponent esdevingui una marca que hi estigui present des de l'inici de la campanya en el màxim de mercats possibles.
Avui et destaquem
El més llegit