Les dues setmanes de vacances parlamentàries, que acaben dilluns, no han impedit que les setmanes dotze i tretze de Donald Trump a la Casa Blanca hagin estat més intenses que mai amb la política exterior com a gran protagonista. En l'àmbit domèstic, el partit republicà treballa intensament en dues direccions, Obamacare i la moció per evitar el tancament de l'Administració el divendres 28.
Després de la polèmica amb el llançament dels Tomahawk a la base aèria de Bachar Al-Assad com a represàlia per la utilització de gas sarin contra civils, Corea del Nord i l'Iran han agafat el protagonisme mediàtic. El motiu són els tests nuclears que du a terme Pyonyang juntament amb el desenvolupament de míssils intercontinentals (ICBM). L'anunci d'un test nuclear va ser resposta per l'anunci de represàlies per part del Pentàgon si el test es duia a terme. Kim Jong-un va ordenar executar el test però el míssil va fallar. La relació d'aquests tests amb Iran no és evident. La Xina va trigar 15 anys a desenvolupar un ICBM amb mitjans propis i és per això que té programa espacial propi (ambdós comparteixen el 75% del desenvolupament), per tant, Corea del Nord no ha pogut desenvolupar ICBMs en 130 dies i és obvi que està rebent ajuda i només Iran pot ser el partner, ja que Rússia i Xina en surten també molt perjudicades.
Corea del Nord, el repte de Trump
Corea del Nord és un país aïllat - no hi ha smartphones, sense Internet, fronteres tancades i quasi sense comerç- i això vol dir que ni sabem el que passa allà ni podem predir el seu comportament. A més, el fet que les dues Corees estiguin formalment en guerra no ajuda, ja que les represàlies nord-americanes podrien recaure sobre Seul, molt a prop de la frontera, la zona desmilitaritzada.
Tots aquests condicionants han portat al Cap del Departament d'Estat - la diplomàcia nord-americana-, Rex Tillerson, a declarar que tot i que el pacte nuclear entre Obama i Iran s'ha acomplert, iniciarà converses per refer l'acord, ja que posa contra les cordes a Occident a Corea del Sud. Així doncs, sembla molt difícil que els tests nuclears acabin i, per tant, no està clar com es pot evitar que la tensió segueixi escalant els pròxims mesos. Tenia molta raó Barack Obama quan va dir que Corea del Nord seria el repte més important de Donald Trump en aquest mandat.
100 dies de governança
En l'àmbit intern s'acosten els primers 100 dies de Donald Trump. Als Estats Units tenen una importància cabdal i més si es té en compte que l'any que ve hi ha eleccions al Congrés i al Senat i és per aquest motiu que la Casa Blanca busca desesperadament un triomf polític abans d'arribar als 100 dies de mandat. Els esforços es concentren en dues direccions:
1) Un acord de despesa que impedeixi el tancament del govern - el temut shutdown-, dirigit per la línia dura de l'Oficina Pressupostària, Mick Mulwaney.
2) Un acord per tombar Obamacare i aprovar Trumpcare.
En teoria la negociació per evitar el shutdown és molt suau, bicameral i bipartidista. El cert és que Mulwaney ha exigit incloure el finançament del mur amb Mèxic i tallar el finançament de les Ciutats Santuari (ciutats que desobeeixen obertament i explícitament les lleis federals sobre immigració) i els Demòcrates prefereixen tancar el govern a aprovar una moció amb aquests continguts. A més, han optat per una posició forta que saben divideix als Republicans en dos: exigeixen mantenir els subsidis de cost compartit als ciutadans sense recursos per pagar una assegurança mèdica de forma permanent.
A més han declarat estar només disposats a retallar mil milions a les Ciutats Santuari. La situació està tant al límit que els Republicans moderats maniobren per fer aprovar una Moció de Continuïtat per mantenir el pressupost actual fins setembre.
Per altra banda, els Republicans, després del fracàs del Vicepresident Mike Pence fa dues setmanes, han reiniciat les converses sobre la reforma sanitària. Trump ha declarat que estan més a prop que mai d'un acord i que es podria aprovar abans del pròxim divendres, però el cert és que això els pot costar el tancament del govern.
En dubte la pujada dels tipus d'interès
Les dades macroeconòmiques d'aquestes dues setmanes han estat una mica decebedores. El consum privat i l'ocupació han desaccelerat una mica i això ha fet que la inflació deixi de créixer. La conseqüència ha estat que la Presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, hagi posat en dubte la pujada dels tipus d'interès que havia de produir-se al juny.
En aquest context, la Junta de Governadors (FOMC), que és qui pren la decisió votant, és avui més procliu a no fer la pujada prevista però les dades d'ocupació i inflació dels dos mesos vinents seran decisives. Una pujada de tipus implica, en principi, una apreciació del dòlar i un encariment del deute públic europeu i emergent però també una depreciació de l'euro.
Per als països europeus no productors de petroli, una apreciació del dòlar sol impulsar l'economia i viceversa, però el factor Trump Trade i la mala salut dels bancs europeus afegeixen un element important d'incertesa.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.