"La reforma horària és una qüestió de salut pública"

En un país que dina a l'hora que la resta d'Europa clou les seves reunions de feina, els agents econòmics demanen avançar el rellotge per viure i treballar millor

En el 92,4% dels casos és l'empresa qui marca l'horari laboral
En el 92,4% dels casos és l'empresa qui marca l'horari laboral

"Pensem que és impossible canviar els horaris, però és igual que el que va passar amb la Llei del Tabac i hi ha hagut un canvi d'hàbits", afirma Fabian Mohedano, president del Consell Assessor per a la Reforma Horària. És qüestió de proposar-s'ho, de canviar el xip, de reorganitzar la feina.... tot sona possible, no? Aquest dimarts diversos ponents s'han reunit a Barcelona per reflexionar entorn dels horaris i el debat que en generen en una jornada organitzada per l'Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) i el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Empresaris, directius, professors, professionals de l'Administració pública han coincidit que el canvi horari és més que recomanable, però que ha de ser la suma de tots.

"Els horaris ens obliguen a fer esforços de coordinació en els diferents estadis de vida, però la clau per resoldre el problema és veure-ho tot com un sistema integrat", ha reconegut la professora Esther Sánchez durant la presentació de l'estudi elaborat pel CTESC del qual és ponent. L'informe presenta 41 mesures recomanables per regular la gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària. Entre elles, que la racionalització dels horaris sigui un objectiu cabdal per a les polítiques públiques, activar un Pla Nacional i fomentar l'elaboració de diferents pactes del temps en els diferents territoris catalans. És el que defensa Mohedano, qui aquest dimarts ha remarcat la importància del canvi perquè "és una qüestió de salut pública, no només de conciliació ni corresponsabilitat. Hem trencat el ritme de programació que té el nostre cos amb la resta de ciutadans del planeta", ha assegurat.

"A les 9 del matí, el 80% dels europeus ja està treballant. Per trobar el 80% d'europeus que treballa a Catalunya hem d'esperar fins a les 11 del matí. Quan el nostre cos està més preparat per resoldre problemes, nosaltres estem arribant a la feina", reflexiona Mohedano. Els horaris de les nostres jornades laborals estan sobre la taula. Tanmateix, Sánchez ha destacat que el 47% dels treballadors fa una jornada partida amb una pausa de dues hores per dinar, aproximadament, i que el 95,3% no té horari flexible d'entrada i sortida. Dades que repercuteixen directament en com s'equilibra la vida personal, familiar i laboral i que algunes empreses gestionen d'una altra manera, herència rebuda segons Anna Mercadé, directora de l'ODEE, d'anys d'arrossegada "d'un pacte del temps de la societat industrial".

Torns flexibles i teletreball
És el que ha explicat Griselda Serra, cap de recursos humans de Henkel Ibérica, companyia capdavantera en flexibilitat horària. "Podem entrar des de les 7.30 fins a les 9.30 hores, a fàbrica la comunicació dels torns es fa amb antelació perquè la gent es pugui plantejar-se la vida, hi ha possibilitat de canvi de torns amb companys, prioritat per a dones embarassades i en horari de lactància, etc.", enumera Serra. La directiva, qui reconeix que en una gran empresa com la seva és "més fàcil" assumir aquests canvis, opina que a vegades és només una qüestió d'hàbits. "Conec gent que no pot deixar de menjar un primer i un segon plat i això també comporta un temps", apunta.



A Henkel, explica Serra, tenen sovint conferències amb Alemanya a les dues del migdia, raó per la qual ja estan acostumats a avançar l'hora del dinar. Treballar habitualment amb oficines ubicades en altres països és un dels motius de la defensa de la reforma horària i és resultat de la globalització i la internacionalització de les nostres empreses, com destaca el CTESC.

És la realitat que viu la firma isardSAT, de la que és sòcia i directora Mònica Roca. La seva empresa treballa en el camp de la recerca en el sector espacial i compta amb filials a Anglaterra i Polònia, per tant, en sap d'aquestes vicissituds. "Cadascun dins de les seves necessitats s'organitza l'horari com vol i posem les eines tecnològiques per poder gestionar projectes des de casa. Sabem que suposa un esforç d'organització, però hi ha un benefici molt gran de la felicitat dels treballadors dins l'empresa que repercuteix molt positivament".

La situació dels nens
També l'Ajuntament de Barcelona ha estat representat en aquesta jornada a través de Tona Calvo, directora del Programa de Temps i Economia de les Cures del consistori. Calvo ha remarcat la importància de "posar en el centre del debat les persones" i ha convidat administracions i ciutadania "a ser capaços de construir tots els espais per poder avançant".

Una idea que Ramon Font, professor de secundària i portaveu nacional del sindicat USTEC-ESTEs, també ha donat suport. Amb "moderat optimisme", Font ha coincidit amb Mohedano en què canviar la situació "és un tema de salut mental, ens estalviarem les pastilles del futur". Alhora, apunta que en la comunitat educativa "hi ha un acord molt gran que es necessita un canvi global a la societat perquè nosaltres sols no ho podrem fer. Realment els nens estan sotmesos a un gran estrès, molts nens només parlen amb els seus pares durant 13 minuts diaris. No volem seguir així". 

Avui et destaquem
Comentaris