La qüestió del finançament és com un riu que sona i que, si no ho fa, preocupa. Quasi sempre surt als papers. I en ple debat sobiranista en un any marcadament electoral, els tècnics de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) posen un argument més sobre la taula per demanar un canvi fiscal a Catalunya.
Tal com explica la investigadora de l'IEB Maite Vilalta, l'anivellament dels recursos de l'actual sistema de finançament autonómica resulta "erràtic i poc justificat". Vilalta, que ha fet aquestes declaracions durant la presentació a la Universitat de Barcelona del VI Informe IEB sobre Federalisme Fiscal, assenyala que "l'autonomia financera actual és insuficient" i reclama ajustos del sistema que anivella els territoris amb més i menys recursos (és a dir, del que s'anomena solidaritat financera).
Ajustos que podrien emmirallar-se en el model que funciona al Canadà, on les regions que més recursos disposen (Alberta, amb més de 12.000 dòlars per habitant; Saskatchewan, Newfoundland and Labrador, British Columbia, en aquest ordre) mantenen, tot just després de participar d'aquesta 'solidaritat financera' que gestiona el Govern federal, els mateixos nivells de dòlars canadencs per habitant. En resum, que qui més capacitat financera té no la perd després de l'anivellament. La resta de valoracions sobre el model canadenc, i sobretot sobre el cas del Quebec, són el gruix de l'article que, dins de l'informe, signa l'autor Marcelin Joanis, del Polytechnique Montréal CIRANO.
Catalunya i Extremadura, allunyades
El que passa al Canadà és el contrari, però, del que passa a Catalunya i a altres territoris de l'Estat, seguint la gràfica que maneja l'IEB. Vilalta ha analitzat el model de finançament espanyol (les xifres amb què treballa pertanyen al període 2009-2012) per mostrar que Catalunya, tot i ser la tercera regió que més aporta al règim comú, queda relegada a una novena posició després dels ajustos d'anivellament pertinents (tributs, fons de garantia dels serveis públics fonamentals i fons ajust), en groc en la gràfica anterior.
Amb els recursos procedents del model de finançament autonòmic, la mitjana dels anys 2002-2012 a Catalunya se situa en 2.017 euros per habitant, a Extremadura en 2.510 euros per habitant i a Madrid –la comunitat que més ingressos per tributs genera- un total de 1.904 euros per habitant. "En aquesta situació, Extremadura -que contribuint és la penúltima- acaba tenint més recursos per càpita que Catalunya", ha exposat l'experta. És per això que la professora proposa eliminar els tres fons d'ajust, ja que distorsionen l'efecte del fons de garantia, que considera "millorable" però que ja funciona com a instrument d'anivellament entre les comunitats.
En aquest sentit, Vilalta també ha destacat les dues comunitats forals que no participen d'aquest anivellament econòmic: Navarra i el País Basc. "Hi ha moltes comunitats autònomes que mengen 'a part'. Tenen plena autonomia i no participen de l'anivellament", ha denunciat, alhora que ha criticat "el privilegi" que sí que gaudeixen aquestes comunitats. "L'autonomia financera no és un caprici, sinó que obliga els governs a prendre decisions", ha afegit. Raons suficients per Vilalta per exigir una revisió del model actual, ja que "el futur és incert", ha afegit. I és que el document també incideix en la necessitat de més autonomia tributària per a les comunitats, que actualment només tenen capacitat de decisió i gestió sobre el 13% dels ingressos procedents d'impostos, cosa que "limita en excés" el seu marge de maniobra per aconseguir ingressos, ha apuntat Vilalta.
La independència, un possible escenari
"Jo he fet números de què passa en el model sense nosaltres. El model de finançament actual pot funcionar sense Catalunya, però algú es menjaria el marró i sortiria perdent, potser seria Madrid, perquè se'n va un territori aportador", ha puntualitzat Vilalta. I és que la docent ha numerat quatre escenaris per solucionar l'encaix de Catalunya en el model actual: a banda de la secessió esmentada, el manteniment de l'estatus quo amb reformes mínimes, l'impuls d'una reforma federal de la Constitució i l'acord bilateral Catalunya-Espanya per establir un model específic per aquesta comunitat. En l'informe, Vilalta sosté que "la revisió del model ja s'hauria d'estar fent" i no fer-ho "implica deixar d'aplicar la llei", ha matisat.
En resum, la tècnica de l'IEB reclama més autonomia financera dels governs autonòmics i un repartiment equitatiu dels recursos. "Es tracta de compatibilitzar autonomia i igualtat, tal com passa en la totalitat dels models que ens ofereix el sistema comparat. El model de finançament de les províncies del Canadà és un excel·lent exemple", manté. Per tant, i si la solució ve del Quebec?
Tal com explica la investigadora de l'IEB Maite Vilalta, l'anivellament dels recursos de l'actual sistema de finançament autonómica resulta "erràtic i poc justificat". Vilalta, que ha fet aquestes declaracions durant la presentació a la Universitat de Barcelona del VI Informe IEB sobre Federalisme Fiscal, assenyala que "l'autonomia financera actual és insuficient" i reclama ajustos del sistema que anivella els territoris amb més i menys recursos (és a dir, del que s'anomena solidaritat financera).
Ajustos que podrien emmirallar-se en el model que funciona al Canadà, on les regions que més recursos disposen (Alberta, amb més de 12.000 dòlars per habitant; Saskatchewan, Newfoundland and Labrador, British Columbia, en aquest ordre) mantenen, tot just després de participar d'aquesta 'solidaritat financera' que gestiona el Govern federal, els mateixos nivells de dòlars canadencs per habitant. En resum, que qui més capacitat financera té no la perd després de l'anivellament. La resta de valoracions sobre el model canadenc, i sobretot sobre el cas del Quebec, són el gruix de l'article que, dins de l'informe, signa l'autor Marcelin Joanis, del Polytechnique Montréal CIRANO.
Catalunya i Extremadura, allunyades
El que passa al Canadà és el contrari, però, del que passa a Catalunya i a altres territoris de l'Estat, seguint la gràfica que maneja l'IEB. Vilalta ha analitzat el model de finançament espanyol (les xifres amb què treballa pertanyen al període 2009-2012) per mostrar que Catalunya, tot i ser la tercera regió que més aporta al règim comú, queda relegada a una novena posició després dels ajustos d'anivellament pertinents (tributs, fons de garantia dels serveis públics fonamentals i fons ajust), en groc en la gràfica anterior.
Amb els recursos procedents del model de finançament autonòmic, la mitjana dels anys 2002-2012 a Catalunya se situa en 2.017 euros per habitant, a Extremadura en 2.510 euros per habitant i a Madrid –la comunitat que més ingressos per tributs genera- un total de 1.904 euros per habitant. "En aquesta situació, Extremadura -que contribuint és la penúltima- acaba tenint més recursos per càpita que Catalunya", ha exposat l'experta. És per això que la professora proposa eliminar els tres fons d'ajust, ja que distorsionen l'efecte del fons de garantia, que considera "millorable" però que ja funciona com a instrument d'anivellament entre les comunitats.
En aquest sentit, Vilalta també ha destacat les dues comunitats forals que no participen d'aquest anivellament econòmic: Navarra i el País Basc. "Hi ha moltes comunitats autònomes que mengen 'a part'. Tenen plena autonomia i no participen de l'anivellament", ha denunciat, alhora que ha criticat "el privilegi" que sí que gaudeixen aquestes comunitats. "L'autonomia financera no és un caprici, sinó que obliga els governs a prendre decisions", ha afegit. Raons suficients per Vilalta per exigir una revisió del model actual, ja que "el futur és incert", ha afegit. I és que el document també incideix en la necessitat de més autonomia tributària per a les comunitats, que actualment només tenen capacitat de decisió i gestió sobre el 13% dels ingressos procedents d'impostos, cosa que "limita en excés" el seu marge de maniobra per aconseguir ingressos, ha apuntat Vilalta.
La independència, un possible escenari
"Jo he fet números de què passa en el model sense nosaltres. El model de finançament actual pot funcionar sense Catalunya, però algú es menjaria el marró i sortiria perdent, potser seria Madrid, perquè se'n va un territori aportador", ha puntualitzat Vilalta. I és que la docent ha numerat quatre escenaris per solucionar l'encaix de Catalunya en el model actual: a banda de la secessió esmentada, el manteniment de l'estatus quo amb reformes mínimes, l'impuls d'una reforma federal de la Constitució i l'acord bilateral Catalunya-Espanya per establir un model específic per aquesta comunitat. En l'informe, Vilalta sosté que "la revisió del model ja s'hauria d'estar fent" i no fer-ho "implica deixar d'aplicar la llei", ha matisat.
En resum, la tècnica de l'IEB reclama més autonomia financera dels governs autonòmics i un repartiment equitatiu dels recursos. "Es tracta de compatibilitzar autonomia i igualtat, tal com passa en la totalitat dels models que ens ofereix el sistema comparat. El model de finançament de les províncies del Canadà és un excel·lent exemple", manté. Per tant, i si la solució ve del Quebec?
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.