19
d'Abril
de
2014 - 03:07
Un total de 313 empresesespanyoles s'han instal·lat a Andorra des que, al juny de 2012, el Principat aprovés la Llei d'Inversió Estrangera que permet als empresaris no nacionals posar en marxa un negoci sense necessitat d'un soci majoritari andorrà.
El volum de negoci inicial que han generat aquestes empreses puja a 24 milions d'euros, segons ha detallat a Efe el secretari d'Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé.
Les demandes d'inversió espanyola al Principat des de l'entrada en vigor de la llei suposen, avui, pràcticament la meitat del total de 700 que ha rebut el Govern. L'obertura econòmica ha generat per al país, segons dades facilitades per l'executiu, més de 60 milions d'euros.
"Fins a mitjan 2013, el 58 % de les sol·licituds que rebíem eren d'empreses espanyoles", ha comentat Missé, que també explica que durant els dos últims trimestres s'ha notat un canvi de tendència amb un augment "notable" de les demandes procedents de França, que ja representen un 27 % del total.
Comerç i turisme
De les 313 companyies espanyoles que han decidit desenvolupar la seva activitat a Andorra, el 40 % són catalanes i la resta, principalment, madrilenyes. Per sectors, la majoria d'empreses estan relacionades amb el comerç i el turisme (el 33 % del total) i les noves tecnologies (10 %). També hi ha companyies de l'àmbit de la salut i el benestar (6 %) i el sector financer (8 %).
'Apps'
Des de l'executiu andorrà precisen que entre el sector de les novestecnologies, un nombre important d'emprenedors espanyols es dediquen al disseny i desenvolupament d'aplicacions per a mòbils. "Algunes d'aquestes aplicacions estan relacionades amb el turisme, de manera que Andorra és per a aquests empresaris un bona plataforma per desenvolupar-les, ja que ofereix un mercat ampli, amb vuit milions de visitants a l'any", ha afegit.
Un elevat percentatge de les companyies que s'estableixen a Andorra són de nova creació, mentre que una part "important" ja operava a Espanya i ha decidit tancar la seva activitat al país i traslladar-se a Andorra. "Sol ser gent jove que comença", argumenta Missé. No obstant això, també hi ha casos d'empreses, especialment de consultoria i assessoria, que funcionen a Espanya i que han decidit obrir una filial al Principat.
Perfil de l'empresari
Segons ha manifestat el responsable de Diversificació Econòmica, el prototip d'empresari que decideix acollir-se a la Llei d'inversió estrangera es correspon amb "persones de caràcter molt emprenedor", que compten amb entre dos i tres treballadors durant la primera etapa de desenvolupament del projecte i que, després d'un any de funcionament, projecta créixer fins a la desena de treballadors.
Els baixos nivells de fiscalitat que ofereix Andorra, la proximitat geogràfica, la qualitat de vida, la seguretat ciutadana i el fet que, tractant-se d'un país petit, l'accés a la informació i la tramitació dels processos siguin "molt més àgils i ràpids" són, segons Missé, els principals arguments dels empresaris espanyols per decidir instal·lar-se al Principat. "Tot això fa que siguem molt atractius com a país", valora.
De paradís fiscal a país internacional
L'etiqueta de paradísfiscal que durant anys ha pesat sobre Andorra no suposa, segons les autoritats andorranes, cap trava en la captació d'empreses estrangeres. "Ja fa temps que s'estan donant passos per homologar el país en l'àmbit internacional i aquest debat està superat", comentaa el secretari d'Estat.
En aquest sentit, considera que l'empresari està "bastant acostumat" a fer negocis en diferents places internacionals i ja "té el missatge clar" de què Andorra ha deixat enrere la llista de paradisos fiscals. El Principat va deixar de ser considerat com un paradís fiscal per a les autoritats espanyoles al febrer de 2011, després de l'entrada en vigor de l'acord d'intercanvi d'informació fiscal entre els dos països.
Totes les sol·licituds d'inversió forana, abans de formalitzar-se, són analitzades pel Govern andorrà, que avalua la conveniència de l'activitat per al país. Paral·lelament, la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF), l'organisme independent de prevenció del blanqueig, verifica que les candidatures no estiguin relacionades amb activitats de blanqueig de capitals.
El volum de negoci inicial que han generat aquestes empreses puja a 24 milions d'euros, segons ha detallat a Efe el secretari d'Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé.
Les demandes d'inversió espanyola al Principat des de l'entrada en vigor de la llei suposen, avui, pràcticament la meitat del total de 700 que ha rebut el Govern. L'obertura econòmica ha generat per al país, segons dades facilitades per l'executiu, més de 60 milions d'euros.
"Fins a mitjan 2013, el 58 % de les sol·licituds que rebíem eren d'empreses espanyoles", ha comentat Missé, que també explica que durant els dos últims trimestres s'ha notat un canvi de tendència amb un augment "notable" de les demandes procedents de França, que ja representen un 27 % del total.
Comerç i turisme
De les 313 companyies espanyoles que han decidit desenvolupar la seva activitat a Andorra, el 40 % són catalanes i la resta, principalment, madrilenyes. Per sectors, la majoria d'empreses estan relacionades amb el comerç i el turisme (el 33 % del total) i les noves tecnologies (10 %). També hi ha companyies de l'àmbit de la salut i el benestar (6 %) i el sector financer (8 %).
'Apps'
Des de l'executiu andorrà precisen que entre el sector de les novestecnologies, un nombre important d'emprenedors espanyols es dediquen al disseny i desenvolupament d'aplicacions per a mòbils. "Algunes d'aquestes aplicacions estan relacionades amb el turisme, de manera que Andorra és per a aquests empresaris un bona plataforma per desenvolupar-les, ja que ofereix un mercat ampli, amb vuit milions de visitants a l'any", ha afegit.
Un elevat percentatge de les companyies que s'estableixen a Andorra són de nova creació, mentre que una part "important" ja operava a Espanya i ha decidit tancar la seva activitat al país i traslladar-se a Andorra. "Sol ser gent jove que comença", argumenta Missé. No obstant això, també hi ha casos d'empreses, especialment de consultoria i assessoria, que funcionen a Espanya i que han decidit obrir una filial al Principat.
Perfil de l'empresari
Segons ha manifestat el responsable de Diversificació Econòmica, el prototip d'empresari que decideix acollir-se a la Llei d'inversió estrangera es correspon amb "persones de caràcter molt emprenedor", que compten amb entre dos i tres treballadors durant la primera etapa de desenvolupament del projecte i que, després d'un any de funcionament, projecta créixer fins a la desena de treballadors.
Els baixos nivells de fiscalitat que ofereix Andorra, la proximitat geogràfica, la qualitat de vida, la seguretat ciutadana i el fet que, tractant-se d'un país petit, l'accés a la informació i la tramitació dels processos siguin "molt més àgils i ràpids" són, segons Missé, els principals arguments dels empresaris espanyols per decidir instal·lar-se al Principat. "Tot això fa que siguem molt atractius com a país", valora.
De paradís fiscal a país internacional
L'etiqueta de paradísfiscal que durant anys ha pesat sobre Andorra no suposa, segons les autoritats andorranes, cap trava en la captació d'empreses estrangeres. "Ja fa temps que s'estan donant passos per homologar el país en l'àmbit internacional i aquest debat està superat", comentaa el secretari d'Estat.
En aquest sentit, considera que l'empresari està "bastant acostumat" a fer negocis en diferents places internacionals i ja "té el missatge clar" de què Andorra ha deixat enrere la llista de paradisos fiscals. El Principat va deixar de ser considerat com un paradís fiscal per a les autoritats espanyoles al febrer de 2011, després de l'entrada en vigor de l'acord d'intercanvi d'informació fiscal entre els dos països.
Totes les sol·licituds d'inversió forana, abans de formalitzar-se, són analitzades pel Govern andorrà, que avalua la conveniència de l'activitat per al país. Paral·lelament, la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF), l'organisme independent de prevenció del blanqueig, verifica que les candidatures no estiguin relacionades amb activitats de blanqueig de capitals.