23
de Juliol
de
2013 - 11:27
La despesa mitjana de les llars espanyoles l'any 2012 va baixar un 3,4% respecte l'any anterior situant-se en 28.152 euros, gairebé uns 1.000 euros menys que el 2011. Segons dades de l'Institut d'Estadística (INE), la major disminució de despesa a les famílies s'ha concentrat en la compra de vehicles (-20%), els articles de vestir i el calçat (-10,2%) i l'oci/restauració (entre un 7,5% i un 9,8% menys). En canvi, la despesa familiar es va incrementar l'any 2012 a les partides de transports i electricitat, gas i altres combustibles. La despesa mitjana per persona a l'Estat espanyol va ser de 10.999 euros, mentre que a Catalunya va situar-se en els 11.871 euros.
La despesa en habitatge, aigua i electricitat
Pel que fa a la distribució de la despesa familiar, més del 32% del pressupost total de les llars es va destinar a pagar l'habitatge, aigua i electricitat (9.090 euros de mitjana per llar) i prop del 15% va ser per pagar aliments i begudes (4.141 euros). La carn (3,6%), el pa i els cereals (2,3%), la llet, el formatge i els ous (1,8%) i el peix (1,7%) van ser els consums més representatius.
Finalment, en transports la despesa mitjana de cada família es va situar en els 3.321 euros amb un pes de l'11,8%.També important va ser la despesa en carburants i lubricants (5%), automòbils (2,3%) i manteniment i reparació de vehicles (2,3%).
Les famílies amb ocupació gasten un 14% més
La despesa familiar varia notablement en funció de si la persona que duu la principal font d'ingressos a la llar està ocupada o no. Si aquesta treballa, la seva família gasta 32.005 euros, un 13,7% més que la mitjana; mentre que si està a l'atur, la seva despesa familiar és de 19.152 euros, un 32% per sota de la mitja.
En comparació a l'any anterior, les llars amb un sustentador principal ocupat són les que més han reduït la despesa (-4%). Per contra, les famílies en les quals la principal font d'ingressos està jubilada o retirada són les úniques que han augmentat els diners anuals gastats ( 0,8%).
Les llars amb un sustentador principal amb feina van dedicar un percentatge més baix del seu pressupost a alimentació i habitatge, mentre que en el cas dels jubilats i retirats, destaca l'elevada despesa en salut i els pocs diners gastats en ensenyament.
Més formació, menys despesa en productes bàsics
Les diferències de despesa també es palesen si s'analitza el grau de formació de la principal font d'ingressos de la família. Les llars on el sustentador bàsic té estudis superiors destina menys part del seu pressupost a despesa bàsica –com alimentació, begudes no alcohòliques i habitatge– i en canvi gasta més en oci, espectacles, cultura, hotels, cafès i restaurants.
Bascos i madrilenys, els qui més gasten
Les comunitats autònomes amb major despesa mitjana per persona l'any 2012 van ser el País Basc (13.648 euros), la Comunitat de Madrid (13.541 euros) i Navarra (12.484 euros). En la banda contrària hi ha Extremadura (8.641 euros), Canàries (8.732 euros) i Castella-la Manxa (9.180 euros).
La despesa en habitatge, aigua i electricitat
Pel que fa a la distribució de la despesa familiar, més del 32% del pressupost total de les llars es va destinar a pagar l'habitatge, aigua i electricitat (9.090 euros de mitjana per llar) i prop del 15% va ser per pagar aliments i begudes (4.141 euros). La carn (3,6%), el pa i els cereals (2,3%), la llet, el formatge i els ous (1,8%) i el peix (1,7%) van ser els consums més representatius.
Finalment, en transports la despesa mitjana de cada família es va situar en els 3.321 euros amb un pes de l'11,8%.També important va ser la despesa en carburants i lubricants (5%), automòbils (2,3%) i manteniment i reparació de vehicles (2,3%).
Les famílies amb ocupació gasten un 14% més
La despesa familiar varia notablement en funció de si la persona que duu la principal font d'ingressos a la llar està ocupada o no. Si aquesta treballa, la seva família gasta 32.005 euros, un 13,7% més que la mitjana; mentre que si està a l'atur, la seva despesa familiar és de 19.152 euros, un 32% per sota de la mitja.
En comparació a l'any anterior, les llars amb un sustentador principal ocupat són les que més han reduït la despesa (-4%). Per contra, les famílies en les quals la principal font d'ingressos està jubilada o retirada són les úniques que han augmentat els diners anuals gastats ( 0,8%).
Les llars amb un sustentador principal amb feina van dedicar un percentatge més baix del seu pressupost a alimentació i habitatge, mentre que en el cas dels jubilats i retirats, destaca l'elevada despesa en salut i els pocs diners gastats en ensenyament.
Més formació, menys despesa en productes bàsics
Les diferències de despesa també es palesen si s'analitza el grau de formació de la principal font d'ingressos de la família. Les llars on el sustentador bàsic té estudis superiors destina menys part del seu pressupost a despesa bàsica –com alimentació, begudes no alcohòliques i habitatge– i en canvi gasta més en oci, espectacles, cultura, hotels, cafès i restaurants.
Bascos i madrilenys, els qui més gasten
Les comunitats autònomes amb major despesa mitjana per persona l'any 2012 van ser el País Basc (13.648 euros), la Comunitat de Madrid (13.541 euros) i Navarra (12.484 euros). En la banda contrària hi ha Extremadura (8.641 euros), Canàries (8.732 euros) i Castella-la Manxa (9.180 euros).