Les fires de Nadal guarneixen Catalunya

Al territori se celebren més de 400 fires locals i comarcals durant l'any per dinamitzar l'economia dels pobles, moltes d'elles concentrades en el període nadalenc

Uns joves es fotografien després de comprar un avet a la Fira d'Espinelves
Uns joves es fotografien després de comprar un avet a la Fira d'Espinelves
Passar pàgina al calendari i posar els peus al desembre és pensar en el Nadal. Sobretot quan arriba aquest pont entre la Puríssima i la Constitució, que enguany ofereix uns dies perfectes per desconnectar o aprofitar per compres. O treballar, segons es miri, perquè això és el que faran els comerciants i empresaris que fan el seu agost amb les fires nadalenques que se celebren a Catalunya per aquestes dates. Una mena de Black Friday nostrat i ancestral, que tot i no comptar amb promocions, intenta ser un revulsiu de l'economia local.

El Principat té tradició firaire i això es constata amb algunes de les dades presentades en la 23a edició del Congrés de Fires de Catalunya celebrat a Olot el passat mes de novembre. Durant el 2016, s'han acollit 454 trobades, de les quals 410 són de caràcter català, comarcal o local, una xifra que s'ha mantingut estable en els últims anys i que s'espera que es mantingui de cara al 2017.

Tot i que ara durant el Nadal es concentren un bon nombre de trobades, al llarg de l'any es mobilitzen més de 240 municipis per organitzar la seva festa. Fires i mercats importants que ajuden a dinamitzar l'economia i a promoure els atractius de municipis els que destaquem.

De la Fira de Santa Llúcia a la Puríssima
La ciutat de Barcelona es comença a preparar per a l'arribada del Nadal i les seves celebracions. Un dels primers senyals d'això és l'obertura de les fires nadalenques que comencen la seva activitat els pròxims dies. I la més coneguda és la Fira de Santa Llúcia.

L'avinguda de la Catedral acull un total de 287 parades que vendran figures i pessebres, plantes, molses, el Tió, arbres i guarniments i també artesania i les típiques simbombes. La Fira de Santa Llúcia és una de les més antigues de la ciutat, ja que està datada de 1786. Aquest 2016, la fira ha donat el tret de sortida el 27 de novembre i restarà oberta fins al 23 de desembre.

Així mateix, un altre gran certamen que se celebra aquesta setmana és la Fira de la Puríssima, que enguany arriba a la seva 70 edició, a Sant Boi de Llobregat, on els santboians la celebren com si fos la festa major del poble. Una fira inicialment rural que se celebrava per vendre planters i eines del camp en els mesos de menys feina del pagès i que ja és una entitat local. En aquesta ocasió compta amb 52.084 metres quadrats de recinte firal i 11.940 metres quadrats de superfície d'exposició amb 481 expositors.


Sant Boi organitza la 70a Fira de la Puríssima. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Els paradistes són de tot tipus i vinguts d'arreu de Catalunya: des d'automoció, alimentació a entitats socials, passant per artesania, planters, eines del camp i exposicions. Paral·lelament, també se celebra la III Fira de la Cervesa Artesana i la II Mostra de Food Trucks. L'impacte econòmic estimat de la Fira de la Puríssima a la localitat del Baix Llobregat és de 5.402.800 euros.

Avets d'Espinelves

Aquest petit municipi osonenc pot presumir de tenir la segona fira més important de Catalunya en nombre de visitants, només superada per la Fira de Santa Llúcia. Es tracta de la Fira de l'Avet, la qual acull aquest 2016 un total de 87 parades d'arreu de Catalunya i algunes del País Valencià i d'Andorra. Malgrat el nom, només nou d'elles venen i exposen les diverses varietats d'aquest arbre que es conreen a la zona, la resta porten decoració nadalenca, embotits i artesania en general.

Són nou dies d'intensa activitat per als 200 habitants del poble. Preveuen rebre 80.000 visitants durant la fira, raó per la qual els no més de sis o set restaurants i botigues aprofiten per fer la facturació del mes. "Per a l'Ajuntament és una feinada, però els ingressos que genera són beneficiosos perquè com que som un poble petit, tenim un pressupost petit", explica a VIA Empresa la gerent de la fira, Ariadna Cabanas, qui concreta que l'activitat suposa un superàvit de 15.000 euros, comptant una subvenció de 6.000 euros, que reverteix en millores pel poble.

Passades aquestes dates, la fira segueix generant un impacte a Espinelves durant la resta de l'any: "Molta gent ve a visitar el poble per allò que ha sentit. Si això ens permet tenir turistes els caps de setmana, és fantàstic pels restaurants i el poble". L'auge del turisme rural és un altre dels motors que donen vida al municipi, que situa entre el final de l'estiu i l'inici de la temporada d'esquí la seva millor època.

La cara medieval de Vic
La capital de la comarca d'Osona cedeix l'espai del seu nucli urbà a les més de 350 parades amb productes tant de Catalunya com de Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Madrid, Galícia, Andalusia, València, Euskadi, Portugal i el sud de França. "Són artesans i venedors de diferents punts que vénen al Mercat Medieval de Vic per aprofitar l'espectacle i promocionar el que fan", assenyala el cap de comunicació de l'Ajuntament, Isaac Romero.



Un artesà al Mercat Medieval de Vic. ACN

El consistori no compta amb dades exactes, però Romero apunta que preveuen assolir el mateix nombre de visitants que anys anteriors, on s'estima que prop de 100.000 persones van visitar la fira coincidint amb el pont. Enguany, se celebra fins aquest dimarts i és una data perfecta perquè els comerciants locals aprofitin l'afluència de gent i comencin a notar un augment de les vendes amb la campanya de Nadal.

Avui et destaquem
Comentaris