Les hores extres no remunerades realitzades pels treballadors a Espanya han arribat als 3,5 milions d'hores, la qual cosa suposa un 56% del total d'hores extraordinàries comptabilitzades, segons un estudi elaborat per CCOO, que calcula que es podrien crear fins a 156.000 llocs de feina si no es realitzessin.
L'anàlisi mostra que les hores extraordinàries realitzades a Espanya han descendit des de l'inici de la crisi, però la major part de les que es fan no es paguen, de manera que la reducció s'ha concentrat gairebé exclusivament en les remunerades.
Així mateix, la major part de les hores extres no pagades es concentra en el sector serveis, amb una menor presència sindical en comparació als sectors industrials, energètic o de la construcció. En concret, en els serveis no es pagaven el 47% el 2008, mentre que el 2015 es van disparar fins al 60%.
L'economista del gabinet tècnic confederal i responsable de l'estudi, Luis Zarapuz, explica que "l'evolució de les hores extres no pagades mostra un augment de l'explotació laboral durant la crisi, que s'ha consolidat en l'inici de la recuperació econòmica".
Al seu judici, "una part de la millora de la productivitat per treballador i de la devaluació salarial del factor treball s'explica per aquesta evolució de les hores extres no pagades".
CCOO denuncia que aquestes pràctiques il·legals no només afecten els contractes temporals o a temps parcial, sinó que les hores extra no pagades es concentren sobretot en llocs de feina indefinits i amb jornada a temps complet.
"Clara explotació laboral"
"El perfil de les hores extres no pagades que es realitzen a Espanya no s'ajusta als trets habitualment associats a la precarietat laboral, contractes temporals i a jornada parcial, sinó com un tret de clara explotació laboral", afegeix Zarapuz en el seu informe.
Així mateix, detalla que té característiques molt marcades: principalment homes, assalariats privats del sector serveis, amb contracte indefinit, jornada a temps complet i que exerceixen una ocupació laboral de tècnic o directiu. "Un perfil majoritari que no correspon al tradicionalment associat a la precarietat laboral", apunta.
L'organització sindical estima que si no es realitzessin les hores extra no pagades es podrien crear 156.000 ocupacions i denúncia que amb aquesta pràctica perd tant l'empleat en treballar gratis, com la resta de treballadors en disposar de menys ingressos la Seguretat Social.
12.500 milions d'euros
Precisament per les hores extra no pagades els treballadors van deixar de percebre més de 12.500 milions d'euros en el període 2010-2015, cosa que va suposar 3.500 milions d'euros menys recaptats per les arques de la Seguretat Social en forma de cotitzacions no pagades, segons estimacions de la UGT.
La secretària executiva confederal d'aquest sindicat, Isabel Araque, considera que la reforma laboral aprovada el 2012 "ha facilitat l'explotació laboral i la realització d'hores extres no pagades".
Així, assenyala que de 2010 a 2015 el nombre d'hores extra pagades s'han reduït un 13,8% i les hores extra no pagades han crescut en un 33,5% (797 milions d'hores extra no pagades en aquest període).
Aquest repunt ha fet que els treballadors deixessin de rebre uns salaris de 12.500 milions d'euros en aquest període que legítimament haurien d'haver percebut.
Canvis normatius
Araque atribueix aquest augment de les hores extra no pagades a la pressió que exerceix l'elevada desocupació sobre els treballadors, que fa que "es vegin obligats a acceptar condicions laborals cada vegada més desfavorables per la por a no sortir de la situació de desocupació o a caure en ella".
També ho vincula als successius canvis en la normativa laboral que han anat donant "més poder de decisió als empresaris", i sobretot la reforma laboral de 2012 que al seu judici "va desequilibrar la correlació de forces en la negociació col·lectiva de manera dràstica".
Igualment, atribueix el repunt d'hores extra no pagades a l'auge del contracte a temps parcial durant la crisi, que amb la regulació donada per la reforma laboral de 2012 permetia la realització d'hores extraordinàries, amb el que "moltes vegades un contracte de jornada parcial encobria jornades gairebé idèntiques a les d'un contracte a jornada completa".
En aquest sentit, recorda que al desembre de 2013 es va produir un canvi normatiu pel qual es van prohibir les hores extraordinàries en els contractes a temps parcial, passant a regular-se les denominades "hores complementàries", que són pactades per endavant en el contracte. "Això ha pogut desincentivar la utilització del temps parcial d'una manera tan abusiva com fins a 2013", apunta.
Araque desmenteix a més que les hores extra siguin sinònim a flexibilitat laboral, ja que "tenen a veure amb l'abús empresarial i l'explotació laboral" perquè "cap norma eximeix als empresaris de retribuir l'excés de jornada que realitzen els treballadors". "Totes les hores treballades han de pagar-se", subratlla.
L'anàlisi mostra que les hores extraordinàries realitzades a Espanya han descendit des de l'inici de la crisi, però la major part de les que es fan no es paguen, de manera que la reducció s'ha concentrat gairebé exclusivament en les remunerades.
Així mateix, la major part de les hores extres no pagades es concentra en el sector serveis, amb una menor presència sindical en comparació als sectors industrials, energètic o de la construcció. En concret, en els serveis no es pagaven el 47% el 2008, mentre que el 2015 es van disparar fins al 60%.
L'economista del gabinet tècnic confederal i responsable de l'estudi, Luis Zarapuz, explica que "l'evolució de les hores extres no pagades mostra un augment de l'explotació laboral durant la crisi, que s'ha consolidat en l'inici de la recuperació econòmica".
Al seu judici, "una part de la millora de la productivitat per treballador i de la devaluació salarial del factor treball s'explica per aquesta evolució de les hores extres no pagades".
CCOO denuncia que aquestes pràctiques il·legals no només afecten els contractes temporals o a temps parcial, sinó que les hores extra no pagades es concentren sobretot en llocs de feina indefinits i amb jornada a temps complet.
"Clara explotació laboral"
"El perfil de les hores extres no pagades que es realitzen a Espanya no s'ajusta als trets habitualment associats a la precarietat laboral, contractes temporals i a jornada parcial, sinó com un tret de clara explotació laboral", afegeix Zarapuz en el seu informe.
Així mateix, detalla que té característiques molt marcades: principalment homes, assalariats privats del sector serveis, amb contracte indefinit, jornada a temps complet i que exerceixen una ocupació laboral de tècnic o directiu. "Un perfil majoritari que no correspon al tradicionalment associat a la precarietat laboral", apunta.
L'organització sindical estima que si no es realitzessin les hores extra no pagades es podrien crear 156.000 ocupacions i denúncia que amb aquesta pràctica perd tant l'empleat en treballar gratis, com la resta de treballadors en disposar de menys ingressos la Seguretat Social.
12.500 milions d'euros
Precisament per les hores extra no pagades els treballadors van deixar de percebre més de 12.500 milions d'euros en el període 2010-2015, cosa que va suposar 3.500 milions d'euros menys recaptats per les arques de la Seguretat Social en forma de cotitzacions no pagades, segons estimacions de la UGT.
La secretària executiva confederal d'aquest sindicat, Isabel Araque, considera que la reforma laboral aprovada el 2012 "ha facilitat l'explotació laboral i la realització d'hores extres no pagades".
Així, assenyala que de 2010 a 2015 el nombre d'hores extra pagades s'han reduït un 13,8% i les hores extra no pagades han crescut en un 33,5% (797 milions d'hores extra no pagades en aquest període).
Aquest repunt ha fet que els treballadors deixessin de rebre uns salaris de 12.500 milions d'euros en aquest període que legítimament haurien d'haver percebut.
Canvis normatius
Araque atribueix aquest augment de les hores extra no pagades a la pressió que exerceix l'elevada desocupació sobre els treballadors, que fa que "es vegin obligats a acceptar condicions laborals cada vegada més desfavorables per la por a no sortir de la situació de desocupació o a caure en ella".
També ho vincula als successius canvis en la normativa laboral que han anat donant "més poder de decisió als empresaris", i sobretot la reforma laboral de 2012 que al seu judici "va desequilibrar la correlació de forces en la negociació col·lectiva de manera dràstica".
Igualment, atribueix el repunt d'hores extra no pagades a l'auge del contracte a temps parcial durant la crisi, que amb la regulació donada per la reforma laboral de 2012 permetia la realització d'hores extraordinàries, amb el que "moltes vegades un contracte de jornada parcial encobria jornades gairebé idèntiques a les d'un contracte a jornada completa".
En aquest sentit, recorda que al desembre de 2013 es va produir un canvi normatiu pel qual es van prohibir les hores extraordinàries en els contractes a temps parcial, passant a regular-se les denominades "hores complementàries", que són pactades per endavant en el contracte. "Això ha pogut desincentivar la utilització del temps parcial d'una manera tan abusiva com fins a 2013", apunta.
Araque desmenteix a més que les hores extra siguin sinònim a flexibilitat laboral, ja que "tenen a veure amb l'abús empresarial i l'explotació laboral" perquè "cap norma eximeix als empresaris de retribuir l'excés de jornada que realitzen els treballadors". "Totes les hores treballades han de pagar-se", subratlla.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.