El cigró és una de les llegums cuites més populars | iStock
El cigró és una de les llegums cuites més populars | iStock

La carmanyola posa de moda els llegums en conserva

Els cigrons, mongetes, llenties i pèsols elaborats superen el consum del producte sec, un aliment barat i important per al mercat espanyol

El consum de llegums a l’Estat espanyol ha caigut un 60% en 20 anys. Actualment una persona consumeix prop de 1,25 kg de cigrons, 0,93 kg de mongetes i 0,93 kg de llenties anualment, segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Durant aquestes dues dècades, però, la seva compra i consum ha estat una mica variable. De fet, el 2013 va ser quan es va registrar el major repunt, probablement motivat pel baix cost d’aquest aliment en un moment en què les butxaques dels consumidors encara patien les conseqüències de la crisi econòmica. Des d’aleshores, s’ha tornat a registrar un decreixement, però amb una excepció: els llegums en conserva repunten, i tot per la tendència de ciutadà a estalviar temps a la cuina i buscar productes precuinats.

Els llegums cuits van superar el 2018 per primera vegada la venda del producte sec, segons l’estudi Alimentación en España 2018 elaborat per Mercasa. La diferència va ser petita, però suficient per marcar una fita històrica: 69.200 tones davant de 69.050. Fa només 5 anys, les seques es venien un 22% més i el més venut era el cigró.

Producció i consum espanyol

Espanya és el país europeu que més produeix i consumeix, però el paper de Catalunya no és destacat. Segons el citat estudi, les llenties provenen principalment de Castella-La Manxa; els cigrons i pèsols, d’Andalusia ; i les mongetes, de Castella i Lleó.

La producció de llegums ha crescut un 18% entre 2017 i 2018 i ha superat les 270.000 tones de producte. Tot i això, la producció encara és insuficient i cal recórrer al mercat exterior. L’any anterior es van importar 160.000 tones per un valor de 170 milions d’euros, principalment del Canadà, Estats Units, Argentina i Mèxic; mentre que l’exportació va enviar a fora 13.000 tones, bàsicament a la Unió Europea i Marroc.

Pel que fa a les empreses del sector, el mateix informe assenyala Conservas El Cidaco (La Rioja) com la principal companyia del top 10 amb unes vendes de 222 milions d’euros. En aquesta mateixa classificació s’hi pot trobar una de valenciana: Ferrer Segarra.

Taula 1

El mercat de Lleó

Davant les característiques del mercat, la major part dels llegums cuites que es troben al supermercat tenen origen fora de Catalunya. No obstant això, el comprador encara es pot fixar en la manipulació del producte i optar per empreses del territori.

L’única marca catalana que té una presència força estesa als supermercats és Ferrer, de Santpedor (Bages). Es pot trobar a Carrefour, Condis o Bon Preu, però no a totes les botigues d’aquestes cadenes i amb un estoc molt més reduït que altres marques del sector. Destaquen Luengo, Don Pedro, El Peregrino o Pedro Luis, de Lleó, Cadis i Navarra.

També, amb una presència més minsa, podem trobar als lineals de les grans superfícies els llegums de les distribuïdores Paño, d’Alcover (Alt Camp), i Selfoods, que treballa amb la marca navarresa Aranca.

Pel que fa a les marques blanques, les companyies lleoneses en són les reines. Alguns exemples els trobem amb la francesa Carrefour, que té com a proveïdors Conservas Naturales de León; amb Mercadona, Productos Leoneses; i amb Bon Preu i Aldi, Luengo. Lidl, per la seva banda, comercialitza els llegums de Legumbres Guillermo, de Biscaia.

Petits productors i distribuïdors

Entre els pots que porten a les botigues, grans superfícies i comerços de barri, les principals empreses, es pot trobar el producte de petits productors. Alguns d’ells són Emporgrana, de Santa Coloma de Farners (La Selva); Cuits & Beans (Barcelona); l’Hort del Silenci, dels Plans de Sió (Segarra); Casa Martí, de Sant Domí (Segarra); o Espinaler, de Vilassar de Mar (Maresme).

Les empreses de proximitat dedicades als llegums són Ferrer, Emporgrana, Cuits & Beans, l'Hort del Silenci, Casa Martí i Espinaler

D’altra banda, les regions productores de llegums com poden ser l’Anoia, Osona, la Garrotxa o el Bages compten amb pagesos que conreen varietats diverses de cigrons i mongetes, sobretot, i els distribueixen a la zona. Una opció que permet fer un consum de proximitat i local al 100%. I no es pot obviar la mongeta del ganxet, un producte típic de llocs com el Vallès, Maresme i, en menor mesura, La Selva.

Agraïdes amb la butxaca

Els llegums són un producte assequible, però es consumeix molt menys del que els especialistes recomanen. Segons l’estudi de Mercasa, el 2017 la mitjana de cigrons, mongetes, llenties i pèsols per càpita estava al voltant dels 3 kg, mentre que la despesa rondava els 5,9 per persona. I tot i que el consum de llegums cuits va ser lleugerament superior al de les seques, la despesa per càpita es va situar per sota: 2,3 euros davant de 3,6 euros. Ara bé, no es pot oblidar que la quantitat de producte d'una conserva és molt inferior al d’un pot amb l’aliment sense elaborar.

Segons les dades més recents de l’IPC, del març d’enguany, els llegums s’han encarit un 1,4% respecte a l’any anterior. El preu d’un pot en conserva pot anar dels 0,45 euros als 2 euros i escaig en funció de la quantitat, que acostuma a ser de 200 o 400 grams, i de la marca. En canvi, un quilo de llegums secs (amb un pes inferior per ració) no superarà els 4 euros. Si busquem producte català i amb denominació d’origen, com els fesols de Santa Pau o la mongeta del ganxet, el preu pot enfilar-se fins als 8 euros.

Les regions amb més consum de llegums van ser Navarra, Cantàbria i Catalunya, mentre que precisament Castella i Lleó, Andalusia i Extremadura van ser on menys se’n van menjar.

Més Informació
Esmorzar de campions: torrades amb melmelada de proximitat
Què se n’ha fet de la mel de debò?
Les mones de Pasqua del súper també poden ser de proximitat
Avui et destaquem
Comentaris