Des de platges icòniques com la de Montgat o Canet de Mar fins a espais urbans com el Tecnocampus de Mataró, passant per zones muntanyoses a Dosrius i finques privades a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. El Maresme és tendència, no només pel seu fort dinamisme econòmic (genera el 4% del PIB català) o per comptar amb les poblacions amb més renda per càpita de Catalunya, sinó per ser el gran pol d'atracció per a grans produccions cinematogràfiques, després de Barcelona i Terrassa. Concretament, el 2024 van comptar amb prop de 300 produccions anuals i amb pel·lícules tan conegudes com La Casa en Flames, Mamífera o Salve Maria, la sèrie Yo Adicto i amb films internacionals de la talla de Mrs.David o People We Meet on Vacation. Les claus de tot plegat? El paper intens i rellevant de la Maresme Film Commission, la proximitat amb la ciutat comtal i el bon clima que impera al llarg de l'any.
Pels que no ho coneguin de prop, la Maresme Film Commission és una entitat nascuda el març del 2018, liderada per Albert Roca i Txell Noè, que actua com a pont entre productores i ajuntaments, amb l'objectiu de facilitar permisos i oferir assessorament per agilitzar el procés de producció. És a dir, "desenredar la teranyina burocràcia", tal com destaquen des de l'entitat. L'organització va néixer de la mà del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i sota el paraigua de la Catalunya Film Commission.
El promotor Roca explica a VIA Empresa que des de la seva creació, la Maresme Film Commission ha registrat un creixement espectacular en el nombre de rodatges, amb més de 300 produccions anuals, i un increment del 600% des del 2018. Cal destacar que al principi de tot n'aplegaven tan sols 40. De fet, les consultes per rodar a la comarca superen les 700 peticions anuals, mentre evidencien l'atractiu d'aquest territori per a productores nacionals i internacionals. "Arriben consultes i peticions a totes hores del dia i el ritme no para", confessa l'impulsor.
Les consultes per rodar al Maresme superen les 700 peticions anuals
Una de les claus de l'èxit del Maresme com a plató cinematogràfic és la seva diversitat paisatgística. A més, la seva proximitat amb Barcelona, el bon clima i l’existència d’una oficina especialitzada a atendre les necessitats del sector audiovisual el converteixen en una destinació privilegiada per al rodatge de sèries, pel·lícules i anuncis publicitaris.
El Maresme ha estat escenari de rodatges de renom com Las leyes de la frontera, Girasoles Silvestres, El cuerpo en llamas o les ja esmentades anteriorment La Casa en Flames, Mamífera i Salve Maria, nominades als premis Gaudí, Goya i Feroz d'enguany. A escala internacional, també ha acollit produccions com The Night Manager amb Tom Hiddleston i diverses sèries de la BBC i Movistar+ com Los Invisibles. Pròximament, es rodarà a la comarca Esto Pasará, el nou projecte de la reconeguda directora Maria Ripoll.
Tot i que altres comarques o municipis com el Garraf, Manresa o Lloret de Mar compten amb film offices actives, la Maresme Film Commission destaca per la seva capacitat de coordinació entre 30 municipis, fet que la converteix en un cas excepcional a Catalunya. Aquest model facilita una gestió més "àgil i eficient" i fa de la comarca costanera una destinació cada cop més sol·licitada per la indústria audiovisual, tal com indiquen les xifres provisionals de la Catalunya Film Commission de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
Més enllà del Maresme: l'impacte a la resta de Catalunya
El 2024 ha estat un any daurat per al món del cinema a Catalunya, especialment per l’èxit de les produccions catalanes El 47 i La Casa en flames. A més, també hi ha hagut un rècord històric del sector audiovisual català amb 8.636 milions d’euros de negoci i 3% del PIB. A més, l’ecosistema audiovisual reivindica la seva fortalesa amb 4.100 empreses i 42.000 treballadors, segons l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per Acció en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.
Més enllà de l'èxit de les produccions pròpies, però, durant el darrer any també s’han rodat diverses pel·lícules i sèries a tot el territori. Concretament, durant l’any 2024, Catalunya va acollir 96 rodatges de produccions de gran format -que inclouen llargmetratges, documentals i sèries de metratge llarg-, segons les dades provisionals per la Catalunya Film Commission de l’ICEC. Els rodatges d'anuncis o curtmetratges anirien a part. Entre els diversos films que s’han rodat al país destaquen els serials nord-americans Blade Runner 2099 o Cobra Kai, que s’ha filmat, en bona part, a Barcelona.
Les dades provisionals de l’ICEC demostren que Catalunya manté un volum de grans rodatges cinematogràfics, tant de ficció com documentals, força similar al dels anys anteriors -al voltant del centenar de produccions. Ara bé, a diferència d’altres anys, durant el 2024 -amb les dades encara no definitives- la ficció ha tingut més presència, ja que s’han rodat 48 films d’aquestes característiques, en comparació als 39 de l’any anterior. En canvi, els llargmetratges documentals s’han reduït significativament, passat de 36 a només 16. La directora de la Catalunya Film Commission, Carlota Guerrero, ha destacat la important rellevància de Barcelona, però també del mateix Maresme esmentat anteriorment i també de Terrassa, gràcies al plató del Parc Audiovisual de Catalunya.
Un altre aspecte interessant a tenir en compte té a veure amb els nous ingressos de les patronals catalanes, que també comparteixen una línia de negoci, entre altres, similar a la Catalunya Film Commission o la Maresme Film Commission. Una de les sorpreses dels últims anys és la gravació de sèries de televisió i pel·lícules a diverses patronals i cambres de comerç. Per exemple, el thriller sobre el crim de la Guàrdia Urbana, El cuerpo en llamas, a part del Maresme, també es va rodar a l'interior de la seu de Foment del Treball a Via Laietana com a Palau de Justícia i, fins i tot, Los renglones torcidos de Dios, dirigida per Oriol Paulo, compta amb escenes rodades al mateix Foment i a la patronal Cecot de Terrassa. Els motius? Edificis emblemàtics i històrics, que sovint són emprats per recrear escenes del segle passat, casos judicials, policíacs o entramats ficticis en "despatxos obscurs". I, encara més, un extra monetari per unes entitats que aconsegueixen treure rendibilitat dels seus emblemàtics edificis. Sembla que tot és qüestió de plantejar-s'ho en una època daurada per l'audiovisual català.