• Economia
  • El mercat laboral, sense 'match': per què les empreses tenen problemes per cobrir llocs?

El mercat laboral, sense 'match': per què les empreses tenen problemes per cobrir llocs?

Foment del Treball alerta del desajust existent entre el nombre de llocs de treball vacants i persones aturades i assenyala un problema d’educació

El director de Laboral de Foment del Treball, Javier Ibars, i el president de la Comissió de Relacions Laborals i d'Afers Socials de Foment, Luis Pérez | Cedida
El director de Laboral de Foment del Treball, Javier Ibars, i el president de la Comissió de Relacions Laborals i d'Afers Socials de Foment, Luis Pérez | Cedida
01 d'Agost de 2024

El mercat laboral a Catalunya “està tensat”. El nombre de vacants s’ha multiplicat en una dècada per un factor de 2,5, i aquesta situació conviu amb uns nivells d’atur encara elevats, tot i que s’han moderat en aquest període. Les empreses experimenten dificultats creixents per cobrir desenes de milers de posicions i un factor que explica parcialment les dificultats està relacionat amb "el desajust entre les necessitats de qualificació de les empreses i la qualificació dels nous entrants en el mercat laboral." Així ho ha denunciat Foment del Treball aquest dimecres en la presentació del seu darrer Informe del Mercat Laboral i de la Negociació Col·lectiva, que han presentat el director de Laboral de Foment del Treball, Javier Ibars, i el president de la Comissió de Relacions Laborals i d'Afers Socials de Foment, Luis Pérez.

 

Pérez ha explicat que el monogràfic de Foment del trimestre aborda  "la paradoxa" existent entre l'elevat nombre d'aturats i les vacants sense cobrir. Aquesta situació, segons ha remarcat, és "encara més preocupant" entre joves menors de 25 anys, amb una taxa d'atur que assoleix el 20,1%. Són dades que denoten, tal com ha explicat el director, que el procés de digitalització del mercat laboral està "expulsant i dificultant" a moltes persones trobar feina, especialment aquelles amb qualificacions baixes. 

Per això, la patronal ha insistit que cal donar "una importància major" a la formació i revertir la falta de qualificació dels treballadors durant l'entrada al mercat laboral.

 

Radiografia del mercat laboral

El nombre de persones aturades registrades ha disminuït un 18% en comparació amb el mes anterior, situant-se en 324.966 persones al final de juny de 2024, la xifra més baixa des del 2008. A més, cal dir que la població activa a Catalunya ha arribat a 4.202.900 persones, amb un augment de 23.800 persones ocupades respecte al trimestre anterior. Així i tot, l’increment ha estat el més moderat des de 2013.

Durant el juny de 2024 s’han formalitzat 232.649 nous contractes, dels quals el 43% han estat indefinits i el 57% temporals. En relació amb el mateix període de 2023, la contractació total ha disminuït un 1% a causa de la caiguda de la contractació indefinida. Però malgrat algunes millores en el mercat laboral català "les dades també alerten desafiaments com la desacceleració en la creació de llocs de treball i l’alta proporció de contractes temporals", alerta Foment, que entén que "és crucial continuar monitorant aquestes tendències per a dissenyar polítiques que promoguin l’estabilitat i el creixement en la contractació".

Foment: "Les dades també alerten desafiaments com la desacceleració en la creació de llocs de treball i l’alta proporció de contractes temporals"

Pel que fa a la negociació col·lectiva fins a 30 de juny de 2024 s’han registrat a Catalunya 273 convenis col·lectius, afectant a 1.192.133 treballadors i 158.505 empreses. Això representa un increment del 8,33% respecte al mateix període de l’any anterior. La variació salarial pactada ha estat del 2,70%, mentre que la jornada anual mitjana pactada ha estat de 1.767 hores.

També és destacable la situació dels Expedients de Regulació d’Ocupació. En el primer semestre de l’any s’han comunicat o resolt 273 expedients, afectant 6.416 treballadors. Això representa una disminució del 25,87% en el nombre d’expedients i del 78,57% en el nombre de treballadors afectats en comparació amb el mateix període de 2023. La majoria d’aquests expedients han estat per causes econòmiques (43,59%) i de producció (31,87%).

A banda, s’han produït 73 vagues fins a l’abril de 2024, amb 15.253 treballadors participants i 31.967 jornades laborals perdudes. Tot i que hi ha hagut un augment en el nombre de vagues, el nombre de jornades perdudes ha disminuït un 46%.