El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit, contra pronòstic, desblocar el decret dels consellers i ja podem dir que Catalunya té Govern i el 155 en teoria ja és història. Alhora, el caos regnant a Madrid les darreres setmanes ha evolucionat cap a una crisi d'Estat de cavall amb la moció de censura presentada pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez Castejón. Els partits independentistes han perdut literalment els papers en el tacticisme imperant aquests dies però Microsoft i Siemens, dos big players tecnològics mundials, han donat aire al bloc independentista.
Kaeser, l'ambaixador alemany de Siemens
L'índex de comerç al detall (ICD) del mes d'abril ens ha donat una dada bastant fluixa. En termes nominals el creixement interanual ha estat del 0,5% però en volum -és a dir, mesurat en quantitats- la xifra cau al -0,5% amb un creixement acumulat de l'1% enguany, una xifra molt baixa si considerem que el creixement del PIB l'any 2017 fou del 3,5%, el que sens dubte suggereix que l'economia catalana està donant senyals d'esgotament i és que la setmana passada ja vaig fer notar la fluixa dada del sector industrial. Les dades -en volum- per al conjunt de l'Estat són marcadament millors i acrediten un 0,6% i un 1,7% acumulat durant tot l'any. El sector tecnològic, però, no sembla tenir aturador i aquesta setmana Microsoft i Siemens han anunciat l'ampliació dels centres que ja tenien a Catalunya.
"L'economia catalana està donant senyals d'esgotament donada la fluixa dada del sector industrial"
El cas de Siemens, però, és diferent del de tota la resta. Per fer-nos una idea, Siemens AG és a Alemanya el que Boeing -o Lockheed Martin- als Estats Units o Indra a Espanya. El més interessant, però, és saber qui mana a Siemens. El CEO és Joe Kaeser i parla anglès i rus a la perfecció. El seu nomenament fou en 2013 a causa de la seva bona relació amb Angela Merkel, com demostra que Kaeser és un fix en les delegacions quan la cancillera alemanya surt de visita oficial a l'estranger. Per exemple, Kaeser va tenir entrevistes personals amb Barack Obama i recentment amb Donald Trump -dues en un any-, cosa natural, ja que Kaeser és proper a Vladimir Putin i, com he explicat diverses vegades al Trumponomics, Trump és considerat un asset de Putin per totes les agències d'intel·ligència d'occident.
El cert és que Siemens AG és una empresa contractista de quasi tots els governs del món com demostra que a Cornellà fabriquen trens però això no ha estat impediment per obrir un centre d'innovació d'energies renovables al costat de la fàbrica de trens. Com interpretar una decisió així de Kaeser? Doncs no és fàcil però a tots els efectes Kaeser és un ambaixador itinerant del Govern alemany. El veurem aviat a Barcelona? No s'estranyin si fos així, malgrat que és llegendari el bon costum dels alemanys de viatjar en secret. Sens dubte, aquest centre haguera anat a Madrid en condicions normals donat que allà és on està el regulador energètic, així que l'anunci fet per la multinacional alemanya és una bufetada i una humiliació pública a l'executiu de Mariano Rajoy just 24 hores abans que afronti la moció de censura presentada per Sánchez Castejón. Economia en procés en estat pur.
Pedro Sánchez i la moció amb independentistes
Segurament José Antich al seu editorial a El Nacional de dimecres a la nit és qui millor ha interpretat la situació política a Espanya. La seva definició de crisi d'Estat és el millor que he llegit els darrers dies i per tant ja els avanço que la moció de Sánchez Castejón no només no resoldrà res sinó que a més exposa més del compte als partits independentistes alhora que dividirà profundament al Congrés dels Diputats. Fer càlculs sobre les conseqüències a curt termini és impossible -jo crec que la moció prosperarà si Sánchez arrisca (és a dir, si vol ser president) en el seu discurs- però, com es diu en llenguatge futbolero, ha agafat al bloc independentista amb els pixats al ventre i l'espectacle donat per diputats catalans del mateix partit ha estat penosa amb contradiccions contínues. El pitjor de tot sembla que ni tan sols han estat capaços de sostenir la posició que tenien, ja que el suport sense condicions anunciat el cap de setmana passat s'ha convertit en una negociació secreta que ja coneix tothom.
Puigdemont a Europa, Tremosa a Empresa
El president Torra ha aprofitat la tempesta per treure un decret reemplaçant als consellers vetats per Rajoy i ha nomenat Vergés, Calvet, Chacón i Borràs com a consellers substituts. Alguns rumors apunten que la consellera d'empresa és de perfil polític baix (que no tècnic), tot esperant que Ramon Tremosa acabi la legislatura a l'Europarlament. El seu nom era l'aposta principal per a la Conselleria d'Empresa però el fet que el seu escó anés a parar a Coalició Canària l'ha descartat així que si el president Puigdemont decideix presentar-se a les europees podríem veure Tremosa entrant al Govern.
Al meu entendre el president Torra havia de fer aquest pas abans de la moció de censura. El motiu és que de no fer-ho, la publicació del decret podia tenir preferència per a Pedro Sánchez per davant dels presos i exiliats -un tema molt més complex de resoldre- així que nomenar nous consellers i aixecar el 155 pot obligar Sánchez a pagar un preu força més elevat si vol ser president. Vol ser-ho? Aquest divendres resoldrem el trencaclosques.