Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica IQS, de la Universitat Ramon Llull, ha explicat a VIAempresa, després d'una conferència a l'Institut Químic de Sarrià (IQS), que "el problema de Catalunya no és polític, és que cada any surten entre 12 i 18.000 milions d'euros més dels que tornen". Segons l'economista, "aquest problema es resoldrà, via negociació o via independència, però la solució difícilment vindrà d'Espanya".
A parer seu, "algú des d'Europa acabarà trucant a Catalunya per dir com s'haurà d'actuar per resoldre la situació", i d'aquesta manera acabar amb el dèficit fiscal, que és l'autèntic quid de la qüestió. Tot i així, Niño Becerra adverteix que "amb aquests diners es podran fer coses que ara no es fan però, dins d'un context global, Catalunya seguirà tenint un pes molt petit". És per això que afirma que "sigui independent o no, les coses no canviaran gaire perquè Madrid realment no mana. El poder és a Frankfurt, Londres o Brussel·les".
"La crisi no acabarà definitivament fins al 2022"
En el si de la conferència, Niño Becerra ha advertit que les autèntiques crisis, com l'actual, "són les sistèmiques, que deriven en un canvi de model. Quan parlem de gestió de la crisi, volem dir gestió de la transició d'un model a l'altre". Per exemplificar-ho, l'economista ha assegurat que en 1929 "va entrar en crisi el model del 1873, i arran d'aquella crisi es va implantar el model que ha estat el nostre".
Segons Niño Becerra, "aquella crisi es va gestionar entre 1930 i 1950 perquè aquest tipus de crisis duren entre 12 i 15 anys. Per tant, si l'actual va començar el 2007, fins al 2022 o 2023 no acabarà definitivament". Això sí, creu que "a partir del 2020 podrem entreveure el nou model".
"La idea anterior es basava en la producció, ara ho farà en la productivitat"
"En el model sorgit de la crisi del 1929 la idea bàsica era anar a més en tot. Ara la idea ja està sent anar al que convingui", ha explicat l'economista. Es tracta d'un "canvi radical", ja que es passa de produir cada cop més, a "produir el necessari en el mínim temps i la manera més eficient". Així doncs, passem d'un model "individualista i de compra, a un de grup, col·laboració i accés a compartir els recursos".
Niño Becerra ha afirmat que "ara sabem que els recursos no són il·limitats, i tenim un excedent de capacitat productiva que s'ha de liquidar". Ha afegit que "hi ha un desequilibri molt fort entre oferta i demanda de feina", que es tradueix en un evident problema d'atur.
A la desocupació s'hi suma l'endeutament com a segon gran problema estructural. "Al planeta ningú pot pagar tot el que deu, i tots aquests problemes s'hauran d'afrontar i solucionar abans del 2020", ha plantejat. En aquest sentit, l'economista veu complicat que països com Espanya puguin complir els acords de la Unió Europea pel 2020, que preveuen uns objectius de dèficit del 0,5% i d'un 60% de deute públic. Actualment, Espanya té un dèficit del 7,5% i un endeutament públic del 96% respecte al seu PIB.
"Els polítics diuen coses absurdes"
El catedràtic d'economia també ha assegurat que "Espanya té una estructura de PIB totalment desequilibrada. Té unes carències molt pròpies, com la baixa activitat o el nivell reduït de salaris, que fan inviable la idea d'una sola Europa".
Per tot plegat, Niño Becerra demana que "el primer que cal fer és explicar la veritat a la gent. Els polítics, siguin del color que siguin, diuen coses absurdes quan parlen de brots verds o de tendències positives. Una crisi sistèmica dura el que hagi de durar".
"La població mitjana va entrar més rica a la crisi del que en sortirà"
"Hem d'assumir que mai no tornarem l'any 2006 perquè és físicament impossible", diu Niño Becerra. El creixement espectacular que va viure l'economia, fruit "d'una capacitat d'endeutament absurda comparada amb la capacitat de retorn", així ho demostra.
D'altra banda, ha reclamat prendre mesures com "sanejar la porqueria dels bancs, assumir que hi ha deutes impagables, abordar el desequilibri entre oferta i demanda de feina, i plantejar el tema de la renda bàsica". Com que fer tot això en sis o set anys sembla complicat, l'economista té clar que "s'hauran de plantejar micro actuacions per afavorir els ingressos i l'eficiència". Un exemple podrien ser recàrrecs als cotxes amb un sol ocupant o a l'ús abusiu de la calefacció a l'hivern.
"El ministre d'Economia d'un país com Espanya no pinta res"
Encara més, segons Niño Becerra "cap ministre d'economia de cap país pinta res". En la seva opinió, haurien d'intentar "coordinar-se per abordar les problemàtiques de tots els països, eliminant personalismes i colors, i elaborar una postura comuna respecte a l'atur i el deute".
Finalment, l'economista s'ha mostrat escèptic sobre l'avenç cap a una possible unió dels estats d'Europa. "Anem cap a l'Europa dels clústers, l'Europa de les pàtries pertany a una realitat que ja se n'ha anat. Hi haurà zones potents, innovadores, on es focalitzarà l'activitat econòmica amb un gran pes de les grans corporacions", ha assenyalat. "Em diran que això no és gaire democràtic. Doncs sí, però és el que hi ha", ha conclòs.
A parer seu, "algú des d'Europa acabarà trucant a Catalunya per dir com s'haurà d'actuar per resoldre la situació", i d'aquesta manera acabar amb el dèficit fiscal, que és l'autèntic quid de la qüestió. Tot i així, Niño Becerra adverteix que "amb aquests diners es podran fer coses que ara no es fan però, dins d'un context global, Catalunya seguirà tenint un pes molt petit". És per això que afirma que "sigui independent o no, les coses no canviaran gaire perquè Madrid realment no mana. El poder és a Frankfurt, Londres o Brussel·les".
"La crisi no acabarà definitivament fins al 2022"
En el si de la conferència, Niño Becerra ha advertit que les autèntiques crisis, com l'actual, "són les sistèmiques, que deriven en un canvi de model. Quan parlem de gestió de la crisi, volem dir gestió de la transició d'un model a l'altre". Per exemplificar-ho, l'economista ha assegurat que en 1929 "va entrar en crisi el model del 1873, i arran d'aquella crisi es va implantar el model que ha estat el nostre".
Segons Niño Becerra, "aquella crisi es va gestionar entre 1930 i 1950 perquè aquest tipus de crisis duren entre 12 i 15 anys. Per tant, si l'actual va començar el 2007, fins al 2022 o 2023 no acabarà definitivament". Això sí, creu que "a partir del 2020 podrem entreveure el nou model".
"La idea anterior es basava en la producció, ara ho farà en la productivitat"
"En el model sorgit de la crisi del 1929 la idea bàsica era anar a més en tot. Ara la idea ja està sent anar al que convingui", ha explicat l'economista. Es tracta d'un "canvi radical", ja que es passa de produir cada cop més, a "produir el necessari en el mínim temps i la manera més eficient". Així doncs, passem d'un model "individualista i de compra, a un de grup, col·laboració i accés a compartir els recursos".
Niño Becerra ha afirmat que "ara sabem que els recursos no són il·limitats, i tenim un excedent de capacitat productiva que s'ha de liquidar". Ha afegit que "hi ha un desequilibri molt fort entre oferta i demanda de feina", que es tradueix en un evident problema d'atur.
A la desocupació s'hi suma l'endeutament com a segon gran problema estructural. "Al planeta ningú pot pagar tot el que deu, i tots aquests problemes s'hauran d'afrontar i solucionar abans del 2020", ha plantejat. En aquest sentit, l'economista veu complicat que països com Espanya puguin complir els acords de la Unió Europea pel 2020, que preveuen uns objectius de dèficit del 0,5% i d'un 60% de deute públic. Actualment, Espanya té un dèficit del 7,5% i un endeutament públic del 96% respecte al seu PIB.
"Els polítics diuen coses absurdes"
El catedràtic d'economia també ha assegurat que "Espanya té una estructura de PIB totalment desequilibrada. Té unes carències molt pròpies, com la baixa activitat o el nivell reduït de salaris, que fan inviable la idea d'una sola Europa".
Per tot plegat, Niño Becerra demana que "el primer que cal fer és explicar la veritat a la gent. Els polítics, siguin del color que siguin, diuen coses absurdes quan parlen de brots verds o de tendències positives. Una crisi sistèmica dura el que hagi de durar".
"La població mitjana va entrar més rica a la crisi del que en sortirà"
"Hem d'assumir que mai no tornarem l'any 2006 perquè és físicament impossible", diu Niño Becerra. El creixement espectacular que va viure l'economia, fruit "d'una capacitat d'endeutament absurda comparada amb la capacitat de retorn", així ho demostra.
D'altra banda, ha reclamat prendre mesures com "sanejar la porqueria dels bancs, assumir que hi ha deutes impagables, abordar el desequilibri entre oferta i demanda de feina, i plantejar el tema de la renda bàsica". Com que fer tot això en sis o set anys sembla complicat, l'economista té clar que "s'hauran de plantejar micro actuacions per afavorir els ingressos i l'eficiència". Un exemple podrien ser recàrrecs als cotxes amb un sol ocupant o a l'ús abusiu de la calefacció a l'hivern.
"El ministre d'Economia d'un país com Espanya no pinta res"
Encara més, segons Niño Becerra "cap ministre d'economia de cap país pinta res". En la seva opinió, haurien d'intentar "coordinar-se per abordar les problemàtiques de tots els països, eliminant personalismes i colors, i elaborar una postura comuna respecte a l'atur i el deute".
Finalment, l'economista s'ha mostrat escèptic sobre l'avenç cap a una possible unió dels estats d'Europa. "Anem cap a l'Europa dels clústers, l'Europa de les pàtries pertany a una realitat que ja se n'ha anat. Hi haurà zones potents, innovadores, on es focalitzarà l'activitat econòmica amb un gran pes de les grans corporacions", ha assenyalat. "Em diran que això no és gaire democràtic. Doncs sí, però és el que hi ha", ha conclòs.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.