13
de Juliol
de
2016
Al Gremi de Restauració de Barcelona, amb prop de 3.000 membres, se li acumula la feina amb l'estiu. El seu president, Pere Chias, no només s'ha d'ocupar del seu establiment al Poble Espanyol, La Font de Prades; sinó que també batalla per evitar l'amenaça de la reducció de terrasses i per fer front al Top Manta. Entrevistat per VIA Empresa, explica com viu el sector els seus temes més calents, així com les noves formes de relació entre restaurants i clients que han aportat les noves tecnologies.
Com es presenta la temporada d'estiu?
Amb una situació de normalitat, bastant similar a la de l'any passat. Potser detectem que el consum mitjà per persona ha baixat una mica, treballem amb el mateix número de clients però la facturació s'ha ajustat.
L'estiu és la millor època pel sector de la restauració?
No, perquè el turisme representa una línia bastant horitzontal actualment a Barcelona. Abans hi havia diferències entre èpoques de l'any, però ara la ciutat està molt consolidada durant els 12 mesos amb esdeveniments de tot tipus. Això dóna una estabilitat a la restauració. A l'estiu, però, el client d'empresa, fires o congressos s'atura, que és el que ve amb reserves fetes amb antelació; i passem a tenir el turisme individual que despista molt a la restauració. Té una mitjana de consum més baixa i fa més difícils les nostres previsions. No saps quan vindran ni quants seran. Tot plegat fa que hi hagi molt trànsit a la ciutat, però en unes condicions diferents de les de la resta de l'any.
L'estiu és època de terrasses. Com ha acabat la discussió amb l'Ajuntament?
Hem fet entrega al segon Tinent d'Alcalde, en Jaume Collboni, un manifest on es pot considerar que ja hem arribat a un acord a través seu. Podem començar negociacions molt sòlides i molt esperançadores pel nostre sector. M'atreviria a dir que és un tema en vies de solució.
Quina solució han trobat?
La solució passa perquè des de l'Ajuntament es reconegui que la normativa que ve de l'anterior Consistori i ens havia dut tots aquests problemes, i que l'actual govern municipal veia com una bona eina per tirar endavant; es carregava el 50% de les terrasses de la ciutat. Ara, amb la intervenció dels regidors del PSC incorporats a l'equip municipal, hem pogut tenir un diàleg molt fluid. L'experiència municipal que tenen ha facilitat que s'analitzi cas per cas. El gran problema que tenim és el règim de les distàncies, però si s'analitza cas per cas segur que se salvaran moltes més terrasses; i per tant salvarem economia, llocs de treball i serà la millor solució per al sector.
Quina importància té una terrassa per als seus negocis?
De mitjana la terrassa suposa un 60% de la facturació de cada establiment.
Algú ha hagut de tancar per aquest tema?
Ens consta que hi havia molts locals decidits a tancar si la reducció es feia com s'havia previst. Per tant, podem dir que hem arribat a temps. Era un problema que s'estava enquistant durant més d'un any de manera inexplicable.
Una altra polèmica amb l'Ajuntament és la del Top Manta. El Gremi de Restauració es va sumar al manifest d'afectats. Per què?
Estem totalment involucrats en aquesta reivindicació perquè no podem entendre com una administració pot tenir aquestes dosis de tolerància amb la il·legalitat. Estem parlant d'un comerç totalment il·legal, que posa en risc la salut de les persones que els adquireixen productes, perquè n'hi ha d'insalubres. Estan venent begudes, ulleres, etc. A més, ocupen espais públics pels quals no cotitzen, s'instal·len al costat de mercats ambulants que sí que paguen les seves taxes. Això no es pot aguantar. Els que paguem els impostos, com ho podem aguantar? A mi m'encantaria agafar taules del meu restaurant i anar al mig del Passeig de Gràcia i posar-me a vendre. Però això no pot ser, les normes estan per complir-les.
No els han convençut les propostes d'actuació de l'Ajuntament?
Els incidents de Salou de l'any passat van provocar l'efecte crida cap a Barcelona i des d'aleshores que escoltem la mateixa cançó. Farem això i allò...però la realitat és que ha passat un any i ja tenim entre 800 i 1.000 manters censats a Barcelona. Les explicacions no són res més que això, però d'actuacions no en veiem.
Els últims anys s'han trobat que els usuaris han iniciat una nova manera de consumir restauració, amb portals com Trip Advisor on comenten i recomanen. Com viuen aquesta nova realitat?
Hi ha explicacions per a tots els gustos. De vegades et trobes amb un client que per un motiu X escriu en qualsevol web un comentari que no és agradable. És un món dur, però no el podem modificar. I crec que no hem de contestar. Des del Gremi el que aconsellem és contactar amb aquest client per intentar explicar el malentès o el problema que hi hagi pogut haver. Se'l pot convidar a que torni perquè vegi que allò que ha passat no és la línia habitual de l'establiment. Entrar en discussions a la xarxa no és la manera. El tracte amb el client en el món del comerç és molt complicat i sempre hi ha incidències. Només a Barcelona cada dia hi ha unes 200.000 operacions en els serveis del dinar, que hi hagi algun problema en unes quantes, forma part del joc. Però ho han de resoldre client i establiment directament. Perquè al final es diuen moltes coses injustes. No tot el que llegeixes es basa en la realitat. A la vegada, però, també cal dir que és una situació que et fa esperonar. No et permet relaxar-te en absolut, tens un ull permanentment a sobre que fa que t'espavilis.
Què suposa ser en els primers llocs de recomanació?
La situació dels primers llocs de vegades ve acompanyada d'ofertes i descomptes que tampoc entenem gaire dins del Gremi. Veus restaurants que ofereixen un 50% de descompte a El Tenedor i després tenen la millor puntuació...i tot és fruit d'estratègies comercials. Per mi anar a un restaurant que ofereix el 50% de descompte em crea diversos problemes. Imagina que ets client, aquell dia feien l'oferta i no ho sabies. Si després te n'adones que les altres taules han pagat la meitat que tu... alerta amb això!
Com és la relació amb els bloggers del món foodie? Se senten pressionats a convidar-los perquè no els deixin malament?
Els valors de cadascú arriben on arriben. Si convidar ha de suposar modificar les coses, ja anem malament. Un blogger seriós el que no vol és donar-se a conèixer, vol veure què succeeix realment en aquell restaurant. Quan entrem al joc de si et convido, o de si el restaurador el reconeix i el vol convidar a alguna cosa, si ho accepta ja no és gaire positiu. La transparència és el que li dóna al blogger tota la força del món.
El sector de la restauració seria un dels més afectats per la Reforma Horària. Com veuen aquesta iniciativa?
L'opinió del sector no la podem donar perquè és un tema que encara no hem tocat. La meva personal és que sóc un amant dels horaris europeus. És una solució saludable perquè sopar d'hora és el millor que podem fer per mantenir la salut. I dins de la restauració, que cada cop oferim més hores de servei amb molt més personal per les limitacions dels convenis; amb un horari més restringit algun benefici també tindríem.
Com es presenta la temporada d'estiu?
Amb una situació de normalitat, bastant similar a la de l'any passat. Potser detectem que el consum mitjà per persona ha baixat una mica, treballem amb el mateix número de clients però la facturació s'ha ajustat.
L'estiu és la millor època pel sector de la restauració?
No, perquè el turisme representa una línia bastant horitzontal actualment a Barcelona. Abans hi havia diferències entre èpoques de l'any, però ara la ciutat està molt consolidada durant els 12 mesos amb esdeveniments de tot tipus. Això dóna una estabilitat a la restauració. A l'estiu, però, el client d'empresa, fires o congressos s'atura, que és el que ve amb reserves fetes amb antelació; i passem a tenir el turisme individual que despista molt a la restauració. Té una mitjana de consum més baixa i fa més difícils les nostres previsions. No saps quan vindran ni quants seran. Tot plegat fa que hi hagi molt trànsit a la ciutat, però en unes condicions diferents de les de la resta de l'any.
L'estiu és època de terrasses. Com ha acabat la discussió amb l'Ajuntament?
Hem fet entrega al segon Tinent d'Alcalde, en Jaume Collboni, un manifest on es pot considerar que ja hem arribat a un acord a través seu. Podem començar negociacions molt sòlides i molt esperançadores pel nostre sector. M'atreviria a dir que és un tema en vies de solució.
Quina solució han trobat?
La solució passa perquè des de l'Ajuntament es reconegui que la normativa que ve de l'anterior Consistori i ens havia dut tots aquests problemes, i que l'actual govern municipal veia com una bona eina per tirar endavant; es carregava el 50% de les terrasses de la ciutat. Ara, amb la intervenció dels regidors del PSC incorporats a l'equip municipal, hem pogut tenir un diàleg molt fluid. L'experiència municipal que tenen ha facilitat que s'analitzi cas per cas. El gran problema que tenim és el règim de les distàncies, però si s'analitza cas per cas segur que se salvaran moltes més terrasses; i per tant salvarem economia, llocs de treball i serà la millor solució per al sector.
Quina importància té una terrassa per als seus negocis?
De mitjana la terrassa suposa un 60% de la facturació de cada establiment.
Algú ha hagut de tancar per aquest tema?
Ens consta que hi havia molts locals decidits a tancar si la reducció es feia com s'havia previst. Per tant, podem dir que hem arribat a temps. Era un problema que s'estava enquistant durant més d'un any de manera inexplicable.
Una altra polèmica amb l'Ajuntament és la del Top Manta. El Gremi de Restauració es va sumar al manifest d'afectats. Per què?
Estem totalment involucrats en aquesta reivindicació perquè no podem entendre com una administració pot tenir aquestes dosis de tolerància amb la il·legalitat. Estem parlant d'un comerç totalment il·legal, que posa en risc la salut de les persones que els adquireixen productes, perquè n'hi ha d'insalubres. Estan venent begudes, ulleres, etc. A més, ocupen espais públics pels quals no cotitzen, s'instal·len al costat de mercats ambulants que sí que paguen les seves taxes. Això no es pot aguantar. Els que paguem els impostos, com ho podem aguantar? A mi m'encantaria agafar taules del meu restaurant i anar al mig del Passeig de Gràcia i posar-me a vendre. Però això no pot ser, les normes estan per complir-les.
No els han convençut les propostes d'actuació de l'Ajuntament?
Els incidents de Salou de l'any passat van provocar l'efecte crida cap a Barcelona i des d'aleshores que escoltem la mateixa cançó. Farem això i allò...però la realitat és que ha passat un any i ja tenim entre 800 i 1.000 manters censats a Barcelona. Les explicacions no són res més que això, però d'actuacions no en veiem.
Els últims anys s'han trobat que els usuaris han iniciat una nova manera de consumir restauració, amb portals com Trip Advisor on comenten i recomanen. Com viuen aquesta nova realitat?
Hi ha explicacions per a tots els gustos. De vegades et trobes amb un client que per un motiu X escriu en qualsevol web un comentari que no és agradable. És un món dur, però no el podem modificar. I crec que no hem de contestar. Des del Gremi el que aconsellem és contactar amb aquest client per intentar explicar el malentès o el problema que hi hagi pogut haver. Se'l pot convidar a que torni perquè vegi que allò que ha passat no és la línia habitual de l'establiment. Entrar en discussions a la xarxa no és la manera. El tracte amb el client en el món del comerç és molt complicat i sempre hi ha incidències. Només a Barcelona cada dia hi ha unes 200.000 operacions en els serveis del dinar, que hi hagi algun problema en unes quantes, forma part del joc. Però ho han de resoldre client i establiment directament. Perquè al final es diuen moltes coses injustes. No tot el que llegeixes es basa en la realitat. A la vegada, però, també cal dir que és una situació que et fa esperonar. No et permet relaxar-te en absolut, tens un ull permanentment a sobre que fa que t'espavilis.
Què suposa ser en els primers llocs de recomanació?
La situació dels primers llocs de vegades ve acompanyada d'ofertes i descomptes que tampoc entenem gaire dins del Gremi. Veus restaurants que ofereixen un 50% de descompte a El Tenedor i després tenen la millor puntuació...i tot és fruit d'estratègies comercials. Per mi anar a un restaurant que ofereix el 50% de descompte em crea diversos problemes. Imagina que ets client, aquell dia feien l'oferta i no ho sabies. Si després te n'adones que les altres taules han pagat la meitat que tu... alerta amb això!
Com és la relació amb els bloggers del món foodie? Se senten pressionats a convidar-los perquè no els deixin malament?
Els valors de cadascú arriben on arriben. Si convidar ha de suposar modificar les coses, ja anem malament. Un blogger seriós el que no vol és donar-se a conèixer, vol veure què succeeix realment en aquell restaurant. Quan entrem al joc de si et convido, o de si el restaurador el reconeix i el vol convidar a alguna cosa, si ho accepta ja no és gaire positiu. La transparència és el que li dóna al blogger tota la força del món.
El sector de la restauració seria un dels més afectats per la Reforma Horària. Com veuen aquesta iniciativa?
L'opinió del sector no la podem donar perquè és un tema que encara no hem tocat. La meva personal és que sóc un amant dels horaris europeus. És una solució saludable perquè sopar d'hora és el millor que podem fer per mantenir la salut. I dins de la restauració, que cada cop oferim més hores de servei amb molt més personal per les limitacions dels convenis; amb un horari més restringit algun benefici també tindríem.