Hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació, agroflació o reduflació. Us sonen aquests termes? L’any 2022, des del TERMCAT vam publicar l’article Coneixeu la parentela de la inflació? en aquesta mateixa revista per parlar sobre els termes emparentats amb la inflació. Hi explicàvem com estan formades totes aquestes denominacions: a partir d’una forma prefixada unida a flació (de inflació). En aquell moment, les pujades de preus dels béns i serveis ja eren una realitat que patíem en el nostre dia a dia i, com que això encara és així, van sorgint nous conceptes que requereixen noves denominacions, també en català.
Abans de presentar l’abusaflació i la degradaflació, fem un petit recordatori de què és exactament la inflació i d’on prové aquest terme. Parlem d’inflació quan hi ha un increment generalitzat i persistent dels preus dels béns i serveis. Com tants d’altres, el terme inflació prové de l’anglès inflation que, al seu torn, té l’origen en el llatí inflatio, -ōnis (‘inflament’), derivat del verb inflare, que significa ‘bufar a dins d'una cosa’. Tot quadra, oi? Si hi ha inflació, els preus s’inflen.
Ara sí, entrem en matèria. A què es deuen aquests dos termes amb els quals no comptàvem quan vam escriure l’article l’any 2022, però que també s’emmarquen dins el context de la inflació?
Comencem per l’abusaflació. Aquesta denominació fa referència a un augment dels preus de béns i serveis que sobrepassa àmpliament l’augment dels costos amb l'objectiu d'ampliar al màxim el marge de benefici. Per exemple: una cadena de supermercats apuja el preu d’un litre d’oli un 40% durant una crisi inflacionària, encara que els costos només hagin augmentat un 10%. Sembla un abús, oi? Doncs d’aquí mateix neix el terme abusaflació: és un acrònim format a partir del verb abusar i del substantiu inflació. És un calc aproximat de la forma anglesa greedflation, formada a partir de greed (‘cobdícia’) i inflation.
Ara és el torn de la degradaflació, que fa referència al fet que un fabricant o proveïdor de serveis redueixi la qualitat d’un producte sense abaratir-ne el preu. Per exemple, si aquest estiu viatgeu en avió i la companya aèria ha mantingut els preus, però ha eliminat les begudes i les maletes incloses en el preu del bitllet, estareu patint els efectes de la degradaflació. En aquest cas també quadra que el terme estigui format a partir del verb degradar o del nom degradació units al segment flació, un cop més d’inflació. Aquest és un calc de l’anglès skimpflation, format a partir del verb to skimp (‘escatimar’ o ‘economitzar’), també unit a inflation.
Avui ho deixem aquí, però si d’aquí a tres anys continuen pujant els preus dels béns i serveis i neixen noves maneres de contribuir-hi, no patiu que hi serem per fer un tercer article i explicar-vos-en la nova terminologia en català.
Podeu consultar aquests termes i molts d’altres que hi estan relacionats a la Neoloteca i al portal Terminologia d’economia i empresa del TERMCAT.