La producció d'oli a Catalunya es concentra a Tarragona i Lleida
La producció d'oli a Catalunya es concentra a Tarragona i Lleida

Oli d'oliva: l'or líquid del supermercat

Catalunya és la quarta comunitat en producció d'oli a l'Estat espanyol i compta amb cinc denominacions d'origen

Té el mateix color que l'or i, sovint, es diu que val tant com aquest material preuat. Parlem de l'oli, un producte clàssic a totes les cuines i que en els darrers anys s'ha elevat a la categoria d'aliment gurmet. Qui no ha vist mai un tast d'olis en una fira? O començar l'àpat en un restaurant de categoria amb diferents mostres per anar obrint boca? Aquest suc groguenc està de moda.

A Catalunya el conreu de l'oliva compta amb prop de 114.000 hectàrees i més de 150.000 tones d'aquest fruit, segons les dades del 2016 registrades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Però la producció de l'oli ha anat a la baixa. Es va notar especialment el passat estiu, quan la sequera va provocar una caiguda del 10%. Si la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya calcula que la xifra se situa al voltant de les 30.500 tones d'oli en una campanya mitjana, el 2017 la dada no va superar les 26.500.

Catalunya és la quarta comunitat autònoma en producció i la segueix el País Valencià. La zona per excel·lència a l'Estat espanyol és Andalusia, sobretot Jaén. Per això el domini als lineals dels supermercats el té aquesta regió. Ara bé, trobar un oli de proximitat no és, ni de bon tros, missió impossible. En podem veure perfectament de Tarragona, on hi ha el gruix del conreu, i de Lleida.

Amb segell de DO

La transformació, envasat i comercialització d'oli d'oliva representa gairebé el 6% del negoci de la indústria agroalimentària catalana. És un bé preuat, pel que no sorprèn que el Principat compti amb fins a cinc denominacions d'origen (DO): Les Garrigues, Siurana, Baix Ebre-Montsià, Terra Alta i Empordà. Tarragona és la zona on es troba el gruix del conreu, seguida de Lleida.

Tarragona concentra el gruix de conreu d'oliva a Catalunya, seguida de Lleida

Altres DO properes, tot i que fora de Catalunya, són la d'Oli de Mallorca o Baix Aragó, en alguns municipis de la Franja de Ponent. Al País Valencià encara no n'hi ha cap, però ja estan treballant per crear la denominació Oli Valencià.

Verge, verge extra... la diferència?

L'etiqueta d'oli d'oliva, verge o verge extra ve segons el mètode d'extracció del suc. Prop del 30% de la polpa de l'oliva és oli. L'obtenció tradicional es fa amb una premsa mecànica, però la industrialització del procés va crear un mètode mitjançant centrifugat per separar el líquid i la carn. En tots dos casos, la matèria que s'aconsegueix és de bona qualitat i permet etiquetar-la com a verge o verge extra. El segon sempre serà millor, però la diferència és mínima, i tindrà un grau d'acidesa per sota de 0,8º. En el cas de l'altre, es permet una acidesa màxima de 2º.

La tercera via de producció, en aquest cas del simple oli d'oliva, consisteix a agafar el sobrant dels mètodes anteriors de la polpa i esprémer encara més el fruit. Inicialment, aquest líquid residual no es pot consumir. Es transforma amb processats químics per fer-lo apte per al consum i es barreja amb un 10% d'oli verge o verge extra.

Què hi ha als lineals del supermercat?

Les clàssiques marques –o més fàcils de trobar- són Carbonell, La Masía, Coosol, Dcoop, La Española o Coosur. Totes d'Andalusia. Però no podem obviar Borges. La seu de la companyia es troba a Reus, tot i que també té plantacions que explota a Andalusia. Per tant, saber amb exactitud l'origen del seu oli és una tasca difícil.

Les andaluses Carbonell, La Masía, Coosol, Dcoop, La Española o Coosur són les marques d'oli més conegudes juntament amb Borges

Pels qui vulguin un producte conreat i processat al territori, el més senzill és recórrer al web Olis DOP Catalans. S'hi especifiquen les empreses que l'ofereixen i, per fer-ho fàcil, la majoria permeten fer la compra online.

No obstant això, en botigues físiques, es pot recórrer als establiments especialitzats o de productes gurmets. També supermercats més estesos com Bon Preu, Caprabo o El Corte Inglés –amb Hipercor-. Més enllà de les marques més conegudes, ofereixen alternatives normalment en formats de litre, 500 ml, en pot de vidre i, per descomptat, a un preu força més elevat.

Alguns dels noms catalans de gamma superior a les grans superfícies són: La Boella, Pons, Romanico, Germanor, Duc, Oleaurum, Solé, Priordei o L'Estornell. A tall d'anècdota, l'oli de la marca Bon Preu l'elabora Borges.

A preu també d'or

L'any passat la davallada de la collita es va notar a escala mundial. Per això la gràfica de preu ha anat a l'alça i, fins i tot, amb una punxa acusada el darrer any. Poc abans de tancar la campanya olivarera, el preu de l'oli verge extra rondava els 3,8 euros per kg; 3,7 euros en el cas dels verges; i fins a 3,6 euros en els refinats. Cal remuntar-se 10 anys enrere per veure preus similars.

En el cas de les marques prèmium, es poden trobar olis que costen 7 euros el litre, però també d'altres que superen els 15 euros. Això sí, la qualitat s'ho val.

Més Informació
L'exconseller que ara fa oli
Arròs amb DO mediterrània
Pont: "La família ha d'estar al servei de l'empresa i no al revés"
Avui et destaquem
Comentaris