• Economia
  • L'oportunitat rebutjada: com València perd en cinc aspectes sense la Copa Amèrica

L'oportunitat rebutjada: com València perd en cinc aspectes sense la Copa Amèrica

Un gran esdeveniment no és el diable si es fa bé i hi ha una dinamització de l'economia evident

La Copa Amèrica de Vela del 2020 | EP
La Copa Amèrica de Vela del 2020 | EP
València
09 d'Abril de 2022

Partim d'una base positiva: la Generalitat Valenciana, davant la possibilitat d'escollir entre dos projectes estratègics, va triar apostar per la gigafactoria de Volkswagen a Parc Sagunt. I el seu impacte serà extraordinari, però no oblidem que no començarà a tenir incidència real fins a com a mínim l'any 2026.

 

Pensem també en termes purament econòmics. L'impacte que va tenir la Copa Amèrica organitzada el 2007 va ser negatiu si atenem únicament al balanç d'ingressos i despeses. Encara que seria faltar a la veritat no incloure la dinamització de la Marina, el turisme arribat de tot el món i la cultura de la vela instaurada a la ciutat des de llavors.

Parlem ara de fets, encara que hi haurà algunes persones que neguin alguns d'ells. El primer, que la ciutat era prioritària per al defensor del trofeu i que va tenir fins a tres oportunitats (la primera aportant únicament una carta d'intencions, sense cap pagament inicial) de concretar un acord.

 

El segon, que l'Ajuntament des del primer moment no va ser partidari de la idea. I que la Generalitat Valenciana, més procliu, tenia molts dubtes de si acceptar alguna cosa que va marcar fa anys al seu oponent polític era pertinent a tan sols un any de celebrar-se unes noves eleccions.

El tercer, curiosament malgrat l'exposat anteriorment, que Ferraz va pressionar perquè es digués sí a la proposta, ja que implicaria lluir la bandera espanyola i el lema de Turisme Espanya a escala mundial dins de l'acord, arrabassant-li una pugna per ser la capital planetària referent en això a Emirats Àrabs.

La quatra, que així i tot des del Consell es va realitzar un informe per adequar La Marina amb un cost benvolgut de 200 milions, que ràpidament va ser contestat per diversos estudis que assenyalaven que el preu d'aquesta adaptació no excediria dels 20.

El cinquè, que davant de qualsevol projecte d'aquesta índole es demana a l'Institut Valencià de Finances un informe per conèixer si podria ser o no beneficiós. Curiosament no hi ha registre algun que s'hagi encarregat o hagi existit. Per més que hi hagi qui apunti (això no és demostrable) que va ser sol·licitat, redactat, enviat i…

El sisè, que el Team New Zealand els va oferir una cosa inèdita a dia d'avui: convertir la ciutat en la seva base durant els propers deu anys, establir un estudi continu de recerca i desenvolupament i, en cas de guanyar, celebrar la segona edició en el mateix lloc.

El setè, que els equips ja treballen en vaixells moguts cent per cent amb hidrogen. És a dir, sense petjada de carboni. És a dir, en un alineament absolut amb la Missió Climàtica per ser neutra en emissions en 2030 que té la ciutat a dia d'avui i on comparteix compromís amb tota Europa.

I el vuitè, encara que mira més a Barcelona que a València, que en 17 dies es va armar el projecte des de la ciutat comtal, es van pagar a compte 10 dels 75 milions del cànon i es treballa ja en com impactarà en la recuperació d'una ciutat on el turisme havia caigut abruptament.

Sobre la base d'aquests fets (comprovats i comprovables), resumim els cinc aspectes en els quals perd no només la capital del Turia sinó possiblement part de la regió i fins i tot la coalició progressista entre PSOE i Compromís:

  1. Un gran esdeveniment no és el diable si es fa bé. De fet, aquesta mateixa setmana s'ha presentat a la ciutat un torneig WTA, del que només existeixen 74 més al món.
  2. Hi ha una dinamització de l'economia evident. Una cosa és el que pagues per celebrar l'esdeveniment i una altra com actues perquè això impacti positivament en tu.
  3. València és Capital Mundial del Disseny i del Turisme Intel·ligent, aspira a ser-ho de la Innovació i Verda Europea i pot ser una de les 100 ciutats que esculli la Unió per ser climàticament neutra el 2030. Tots aquests aspectes conflueixen en una renovada Copa Amèrica en molts sentits.
  4. Atreus, al marge del luxe (que no significa ostentació sinó arribada de perfils amb capacitat adquisitiva per gastar o fins i tot comprar propietats), perfils d'inversió i marques d'alt nivell amb els qui es poden aconseguir acords beneficiosos per al futur.
  5. En un àmbit directament polític, es perd l'oportunitat de demostrar que en igualtat de condicions, la qual cosa el PP va fer malament, pot fer-se bé. Un cop fort, d'haver-se donat, per a la credibilitat de l'esquerra valenciana.