És envejable la bona percepció que la societat britànica té respecte els seus pagesos. En general, aquests són considerats importants per a l'economia i reben un bon reconeixement social per la seva aportació al mercat de productes essencials i d'alta qualitat. A més, al Regne Unit, els pagesos gaudeixen d'una percepció pública positiva, associada amb valors tradicionals, però també d'innovació, i amb un estil de vida rural, que ara està molt de moda, que els reconeix la seva vàlua en la preservació dels paisatges naturals del país.
És a dir, al Regne Unit, ser pagès és cool, està ben vist, i és admirable. Lamentablement, aquesta visió difereix molt de la que tenim dels nostres pagesos a Catalunya. A casa nostra molta gent associa aquesta professió a tenir un baix nivell social i a passar dificultats econòmiques. És a dir, es vincula a haver de dur una vida molt dura, complicada, poc remunerada i més ancorada al passat que no pas al futur. És ben bé la percepció oposada a la que tenen els britànics.
La percepció que hom té d'una professió es basa en la necessitat que una societat creu tenir de la professió en qüestió. Segons aquest raonament, per exemple, com a Catalunya la professió de cuiner ja fa anys que s'ha posat de moda, podem deduir que aquest país disposa d'una economia basada en els serveis i amb una creixent incidència de la indústria turística i de la restauració. Tanmateix, si ens creiem aquest model econòmic, per força els pagesos quedaran relegats a un segon o tercer terme, atès que l'agricultura no és la indústria principal de la nostra nació ni té tanta importància com altres sectors. Ara bé, aquí és on els catalans ens podem estar equivocant en la nostra valoració.
La percepció que hom té d'una professió es basa en la necessitat que una societat creu tenir de la professió en qüestió
El govern britànic sempre ha tingut molt clar que la seva primera prioritat és garantir la seguretat del país. La seva segona urgència és assegurar-se que el país pugui subsistir alimentàriament si es donés el cas de necessitar-ho. En la seva estratègia alimentària del 2022, el govern britànic ja ens diu que "la pandèmia del coronavirus (covid-19) i les turbulències actuals causades per la invasió d'Ucraïna són recordatoris de la importància crucial dels productors d'aliments del Regne Unit per a la nostra resiliència nacional."
El resultat és evident. La indústria alimentària és el sector manufacturer més important del Regne Unit, per damunt de les indústries de l'automoció o del sector aeroespacial. A més, els britànics produeixen l'equivalent al 75% del que consumeixen. Això és tot un èxit si tenim en compte les condicions climatològiques d'aquestes illes. Amb tot, hi ha un altre exemple que encara és més evident que el britànic. El segon exportador més gran del món en aquest sector de l'agroindústria no és la Xina, Rússia, la Índia o el Brasil. Sorprenentment, són els Països Baixos. Un estat de vora 18 milions d'habitants que exporta aproximadament uns 80.000 milions de dollars a l'any, és a dir, gairebé l'equivalent a dues vegades el pressupost anual del govern de la Generalitat de Catalunya.
La indústria alimentària és el sector manufacturer més important del Regne Unit, per damunt de les indústries de l'automoció o del sector aeroespacial
L'estratègia d'Holanda
Ara fa uns anys, vaig llegir que a Mercabarna es venien els tomàquets d'Holanda a 30 cèntims el quilo, per sota del preu de cost del tomàquet local, en un moment en què la pagesia catalana tenia la capacitat de poder abastar totalment la demanda d'aquest producte al nostre país. Els holandesos han aconseguit vendre millor de preu els seus productes perquè han potenciat amb encert la seva habilitat innovadora en el camp de l'agrotecnologia, per exemple utilitzant robots per collir la fruita tova o implementant maquinària automatitzada en els separadors de carn o en els processadors de patates. En altres paraules, han prioritzat i actualitzat l'agricultura intensiva i això els ha permès millorar l'eficiència.
__relacionada::
Òbviament, els Països Baixos també donen molta importància a l'educació de la seva mà d'obra agrícola. La Universitat de Wageningen és la institució número u mundial en el sector de l'educació agrícola. Malauradament, les universitats catalanes estan força més avall en aquest rànquing. A més, cal tenir en compte que dotze de les empreses d'alimentació i begudes més grans del món mantenen instal·lacions de recerca i de desenvolupament als Països Baixos. I entre elles hi trobem l'empresa Danone que, recordem-ho, va ser fundada a Catalunya.
L'energia innovadora al món de la pagesia
Dit tot això, el punt més interessant aquí és que Catalunya, si s'ho proposa, ho pot fer tan bé o millor que els Països Baixos, perquè la nostra nació sempre ha estat moderna i oberta a les noves tecnologies. En aquest sentit, Catalunya va ser un dels pocs racons de món on es va produir la revolució industrial, i ho vam fer desenvolupant una tecnologia industrial pròpia. És a dir, que els catalans som innovadors de mena.
Per tant, es fa evident que cal aplicar aquesta energia innovadora també al món de la pagesia. De fet, fins i tot podem plantejar-nos perfectament l'aplicació de les tecnologies més punteres en aquests moments, com ara la intel·ligència artificial (IA) o el blockchain, pensant precisament en una indústria tan estratègica com és l'agroalimentària.
Catalunya va ser un dels pocs racons de món on es va produir la revolució industrial, i ho vam fer desenvolupant una tecnologia industrial pròpia
Per exemple, se sap que la IA pot ajudar els agricultors a optimitzar l'ús de recursos com ara l'aigua, els fertilitzants o els pesticides, mitjançant models predictius i d'anàlisi de dades en temps real. La IA també pot ajudar els agricultors a detectar els primers signes de malalties de les plantes, de l'aparició de plagues o de l'existència de deficiències de nutrients en el producte mitjançant l'anàlisi de dades de sensors i gràcies a les imatges dels satèl·lits. D'altra banda, els sistemes de pronòstic meteorològic basats en IA poden ajudar els agricultors catalans a planificar millor la sembra i la collita, així com a recomanar les millors varietats de conreus en funció de les característiques del seu sòl, del seu clima i d'altres factors. La IA també pot esdevenir una bona eina per controlar la salut i el benestar del bestiar, inclosa la detecció de signes de malaltia o d'angoixa del mateix, o l'optimització dels horaris de la seva alimentació i la predicció dels rendiments de la producció en general de l'explotació.
Respecte a la tecnologia blockchain, més coneguda per la seva aplicació al Bitcoin, pot constituir una bona manera de certificar la qualitat i sostenibilitat dels productes agrícoles catalans, esdevenint un avantatge competitiu en els mercats locals i internacionals. Amb blockchain, a més, també és possible crear un registre immutable de totes les etapes de la cadena de subministrament agrícola, permeten la traçabilitat dels productes agrícoles i garantint-ne la seva autenticitat.
Amb l'ús de contractes intel·ligents basats en blockchain, els pagesos catalans podran automatitzar les assegurances dels seus camps i del seu bestiar. Aquestes s'executaran automàticament quan es compleixin les condicions establertes, agilitzant els processos i reduint-ne el cost.
Una altra aplicació interessant de la tecnologia blockchain a l'agroindústria catalana és permetre la creació de plataformes de finançament i de micromecenatge basades en tokens digitals. Això pot ajudar els pagesos catalans a obtenir finançament per als seus projectes agrícoles, permetent-los evitar la dependència exclusiva de les institucions financeres tradicionals.
Aquestes són només alguns exemples de maneres d'implementar aquestes noves tecnologies en benefici dels pagesos catalans i del sector agroalimentari de casa nostra. Catalunya ha d'estar amatent a les innovacions tecnològiques que van apareixent per tal d'ajudar i impulsar la tasca essencial dels nostres pagesos. Ens convé molt a tots que aquest sector tan essencial i estratègic per Catalunya esdevingui una indústria capdavantera al món.