Pau Relat, president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, insisteix en què l’èxit d’aquesta institució es basa en “la mirada llarga”, allunyada del “regat curt”, que li ha permès recuperar en un temps rècord l'activitat d’abans de la pandèmia. Des de l’endemà de la suspensió del Mobile del 2020, es van posar a treballar amb la idea de tornar a les fires presencials tan bon punt fos possible. Ara juguen la Champions League de les fires europees. En aquesta entrevista relata l’activitat, els projectes d’infraestructures i els plans de futur, així com la dimensió social de Fira de Barcelona. Relat també és CEO de MatHolding i conseller de diverses empreses. Aquesta entrevista està inclosa en el llibre sobre els 10 anys de VIA Empresa.
Fira de Barcelona ha tornat als nivells d’activitat d’abans de la pandèmia. Com s’ha aconseguit? Què s’ha fet i com s’ha fet?
Hem aplicat el que ha estat una de les claus de l’èxit d’aquesta institució des de la seva refundació: tenir sempre una mirada llarga, una perspectiva estratègica de llarg recorregut. No hem perdut mai de vista cap a on anem. I això es combina amb una capacitat molt potent per part de l’equip executiu. En aquest sentit, m’agrada recordar que un 13 de febrer, el dia després de la cancel·lació de l’edició del Mobile del 2020, l’equip de Fira es va posar a treballar per garantir que, tan aviat com fos possible, havíem d’estar en condicions de poder tornar a celebrar esdeveniments presencials. Vam començar a treballar des d’aquell moment per establir uns protocols de seguretat amb l’assessorament de l’Hospital Clínic que ens permetien que, en el moment en què poguéssim, ser de les primeres organitzacions firals en tornar als esdeveniments presencials. Aquest fet ens va permetre no parar l’activitat en cap moment. Hi ha una cosa que és molt important per a la institució, que és no perdre de vista quina és la missió per a la qual va ser fundada: actuar de motor de l’activitat econòmica i del desenvolupament social del territori. I ho fem a través dels esdeveniments que acollim i organitzem. De fet, a finals del 2020, vam fer de motor de la reactivació econòmica, celebrant esdeveniments en condicions molt complexes. Això ens ha permès que recuperéssim molt ràpid els nivells prepandèmia.
Els resultats del 2022 se situen prop dels d’abans de la pandèmia i s’ha recuperat l’activitat. Fira de Barcelona té sostre?
El límit és la capacitat d’ocupació de l’espai que tenim disponible. Tenim el recinte de Gran Via, amb 240.000 metres quadrats, el de Montjuïc i, des del novembre del 2021, també gestionem el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). Com que vèiem que estàvem a punt d’arribar al límit, i amb aquesta perspectiva de llarg recorregut, ens vam anticipar i, el desembre del 2018, es va tirar endavant el pla d’infraestructures: suposarà l’ampliació del recinte de Gran Via fins als 300.000 metres quadrats i la modernització del de Montjuïc. Això té com a finalitat donar a Fira la capacitat de poder créixer en els esdeveniments que organitza o acull i captar-ne de nous. Per tant, el límit és l’espai.
I ara ja han començat les obres de l’ampliació de Gran Via. Quines previsions hi ha?
Les feines d’enderroc van començar fa uns mesos. La idea és que a la tardor de 2026 estigui acabat el nou pavelló, amb la intenció de començar-lo a utilitzar com més aviat millor.
I com quedarà el recinte de Montjuïc?
Amb el pla de modernització de l’entorn de Montjuïc, que està en tràmits de planejament urbanístics, es pretén combinar dues coses: per una banda, un recinte firal únic per la seva ubicació al mig de la ciutat, amb unes connotacions històriques que vinculen estretament ciutadania i Fira; i per altra banda, fer-ho compatible amb usos culturals, socials i ciutadans. Aquest és el projecte que en el seu dia es va sotmetre a la consulta veïnal.
Estarà a punt per l’any 2029, coincidint amb el centenari?
La idea és que estigui pel 2029 per a que coincideixi amb el centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona. Per part nostra, farem tot el que sigui possible perquè estigui a punt. Però hi ha tràmits que corresponen a les administracions.
“Hem fet accions que ens han permès accentuar aquest compromís social de la institució i ens en sentim enormement satisfets”
Ha parlat de l’impacte de Fira en l’aspecte econòmic, però quin és l'impacte social i per a la ciutadania?
Durant la pandèmia s’ha posat en valor la vessant més social de Fira. A banda d’estar preparats per poder celebrar esdeveniments presencials, vam dedicar recursos a col·laborar en projectes d’àmbit social. Inicialment, vam cedir un pavelló del recinte de Montjuïc per l’acollida de persones en situació vulnerable i, en una segona fase, vam posar a disposició el recinte de Gran Via per muntar l’Hospital Fira Salut, que afortunadament no es va haver d’obrir. I tercer, i molt rellevant, el Departament de Salut de la Generalitat va instal·lar al recinte de Montjuïc el centre de vacunació més gran de Catalunya, on s’han administrat més de 1.400.000 dosis. Crec que va ser un referent en la gestió de la vacunació i un orgull de pertinença a la institució. Moltíssima gent et deia “m’he anat a vacunar a Fira i tot molt bé gestionat!”. A més, hem cedit també un pavelló per habilitar un centre d’acollida dels refugiats ucraïnesos. Per tant, crec que últimament hem fet accions que ens han permès accentuar aquest compromís social de la institució i ens en sentim enormement satisfets.
"Estar entre les deu primeres fires europees fa que la institució i la marca Fira sigui una de les més prestigiades del país"
Per tant, la ciutadania és més conscient ara de la marca Fira?
És una de les grans marques del país. Ho ha estat històricament i, en aquests últims anys, s’ha posat en valor, no només per aquesta vessant social durant la pandèmia, sinó perquè en un món enormement complex, Fira ha estat un espai d’amplis consensos i d’una profunda lleialtat institucional. Crec que és un model d’èxit que rau precisament en això: en el fet que totes les institucions i agents implicats han entès que la missió de la institució de fer de motor del desenvolupament econòmic i social és molt més important que els interessos individuals de cada una de les col·lectivitats que en formen part. Per tant, és una clara demostració que quan hi ha un interès comú i un interès que va en bé de la ciutadania, doncs, som capaços de teixir complicitats i arribar a grans acords i consensos. Crec que això, en el context actual, encara posa més en valor el que és la marca Fira. També ajuden uns magnífics resultats i una posició de lideratge, no només a l’Estat sinó a l’Europa del Mediterrani. Estar entre les deu primeres fires europees fa que la institució i la marca Fira sigui una de les més prestigiades del país.
Fira ha aconseguit quedar-se al marge de les pugnes polítiques entre les institucions catalanes?
Les institucions es funden per realitzar una missió i els que tenim la sort i l’honor de, temporalment, estar al front de les mateixes tenim l’obligació de treballar per complir aquesta missió fundacional. Crec que, en això, Fira ha estat un exemple i un referent de com, fent les coses ben fetes, es poden arribar a consensos i aconseguir l’èxit. A més a més, és un exemple de col·laboració publicoprivada.
Impacte econòmic de Fira de Barcelona: 5.000 milions d’euros anuals i gairebé 35.000 llocs de treball
Quin impacte econòmic genera?
Vam realitzar un estudi amb la Universitat de Barcelona, just abans de la pandèmia, que calculava un impacte econòmic de 5.000 milions d’euros anuals. I genera gairebé 35.000 llocs de treball. Per tant, és un motor de l’economia, un dinamitzador, en el sentit que hi ha tota una sèrie de sectors que, en el moment en què la maquinària firal es posa en marxa, automàticament es reactiven com va passar amb la restauració, l’hostaleria o la mobilitat.
Abans es comparava sovint Fira de Barcelona amb altres fires, sobretot amb la madrilenya Ifema. Ara ja no se’n parla. Això és bon senyal?
Fira competeix a la Champions League de les fires europees. La nostra feina va dirigida cap aquí. Apuntava abans que som la institució firal de referència líder de l’Estat, de l’Europa del Mediterrani i, en l’àmbit europeu estem en el top 10 després de les grans fires alemanyes. El nostre propòsit és potenciar el nostre posicionament com a referent internacional en la celebració de grans esdeveniments de sectors claus per a l’economia present i futura. Fer créixer els salons propis i organitzar-ne de nous.
"No he temut mai pel Mobile"
El principal saló és el Mobile. Va arribar a témer en algun moment per la seva continuïtat a Barcelona??
Jo, personalment, no he temut mai pel Mobile per vàries raons: en primer lloc, perquè sóc un home que em guio pel sentit comú. Si fem una anàlisi des de l’òptica empresarial de la història del Mobile a Barcelona, hi havia satisfacció per les dues bandes. És un esdeveniment que va venir a Barcelona amb 35.000 visitants i va créixer a la ciutat fins als 109.000 l’any 2019 anant de la mà. En paral·lel, s’ha anat creant un llegat al voltant del Mobile, un ecosistema de startups tecnològiques o la implantació de seus d’empreses. En un context de crisi viscuda conjuntament durant els dos anys de pandèmia, els responsables de la GSMA han confiat en nosaltres. Davant de tot això, el meu sentit comú sempre em va fer ser optimista. Des de l’òptica empresarial, em ficava a la seva pell i deia “tinc una cosa que funciona, amb un teixit productiu al voltant, amb institucions al nostre costat”... Això no vol dir que el Mobile no sigui un esdeveniment desitjat per les principals fires del món, evidentment.
De moment hi ha contracte fins al 2030 ...
La renovació s’ha fet fins al 2030 amb uns mecanismes de renovació automàtica que fan que Barcelona, de facto, sigui seu permanent del Mobile.
I sembla que continuarà sent la principal fira?
De moment, és la principal fira. Nosaltres volem que el Mobile continuï creixent, però, en paral·lel, volem que altres salons també creixin. Per tant, és possible, com ha anat passant, que el pes relatiu del Mobile sobre la totalitat de la facturació de Fira baixi perquè altres esdeveniments també aniran creixent. Però nosaltres pretenem que el Mobile segueixi sent una fira de referència.
Quins altres salons poden experimentar un gran creixement?
Pensem que poden tenir un gran creixement salons com l’ISE, líder mundial de la indústria audiovisual que va arribar a Barcelona durant la pandèmia, i la fira Seafood, la més important de productes del mar que ha vingut des de Brussel·les a Barcelona. Estem treballant per atraure en un futur altres esdeveniments internacionals.
I es preveuen noves fires?
Sí, sí. Bàsicament treballem amb dos grans eixos. En primer lloc, amb salons propis, aquells que neixen al voltant de la demanda de teixits productius o de sectors clau per a l’economia del país. Per tant, hi ha una sèrie de salons històrics i també n’hi haurà de nous que aniran sorgint. I en segon lloc, captem salons de referència mundial que tenen la capacitat de dinamitzar, crear un ecosistema al voltant de sectors que considerem estratègics, i que deixaran un llegat per a aquests sectors i per al país.
"Avui hi ha una gran competència entre ciutats, més que entre regions i països, per tenir fires potents que dinamitzin l’economia"
Com creu que evolucionarà el sector firal?
Durant la pandèmia es va dir que les fires havien mort i desapareixerien. Des de Fira de Barcelona sempre hem defensat just el contrari, perquè la raó de ser de les fires és la presència física d’expositors i visitants. Sense presencialitat, una fira no té cap mena de sentit. L’ésser humà és social per naturalesa. Per tant, necessita veure’s, tocar-se, mirar-se als ulls. Nosaltres érem uns ferms convençuts que, tard o d’hora, l’activitat presencial tornaria com així s’ha demostrat. També pensem que la pandèmia va accelerar la possibilitat d’interaccionar a distància durant tot l’any amb els expositors, visitants i l’ecosistema al voltant dels sectors vinculats a les fires. Creiem que el futur va cap a la celebració de grans esdeveniments de referència mundial, que duraran uns dies, però al voltant dels quals es generarà activitat tot l’any. Avui, hi ha una gran competència entre ciutats, més que entre regions i països, per tenir fires potents que dinamitzin l’economia. I una de les eines més importants que tenen les grans ciutats per al seu desenvolupament econòmic i social són les fires. Per tant, crec que, per a Barcelona, Fira és un dels elements clau de la seva competitivitat present i futura.
I quines serien les grans ciutats competidors en aquests moments?
Les referències, des d’un punt de vista firal, són les fires alemanyes. Si tornem al que deia al principi, que la missió de les fires és fer de motor de l’economia i del desenvolupament, el teixit productiu de la petita i mitjana empresa alemanya és molt potent. També gràcies a que les fires han ajudat en els processos de transformació, de creixement i d’internacionalització. Per tant, els grans referents són fires alemanyes i el nostre objectiu és estar a la seva alçada.
El 2021 van integrar el Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Què se n’espera?
N’estem molt contents perquè la incorporació del CCIB ens permet fer una gestió estratègica dels tres grans recintes firals de la ciutat. Cada un d’ells amb format i objectius diferents. Això ens permet dissenyar una estratègia en matèria de fires i congressos de forma conjunta i integral. Ha estat un procés d’integració modèlic amb el qual l’equip del CCIB, amb les seves peculiaritats, s’ha incorporat perfectament a la dinàmica de funcionament de Fira.
I també es mantindrà l’acció a l’exterior?
Mantenim la presencia a altres països. Per a Fira és molt important que es puguin visualitzar els salons propis a l’exterior, portar visitants o expositors i captar altres que, a posteriori, acabin venint a Barcelona. Salons com Alimentaria o l’Smart City Expo són referents mundials avui en els seus sectors d’activitat. I són moltes les ciutats del món que ens demanen que celebrem els esdeveniments allà. Per tant, seguirem i potenciarem aquesta activitat internacional.
"Aquestes ganes de preservar la missió de Fira ha de ser un exemple de com s’han de gestionar les diferents institucions clau d’aquest país"
Què vol subratllar del què ha dit?
Destaco sempre el mateix: la importància de la missió de la institució, d’aquesta mirada llarga, transformacional, que va molt més enllà de qui estigui al capdavant de la institució en un moment determinat. Es pensa en quin és el llegat que la institució pot deixar per al país a 15 o 20 anys vista. En aquest sentit, estem enfocats en impulsar grans projectes d’infraestructures, i en acollir i organitzar salons que durin molts anys. No és regat curt. Crec en la col·laboració publicoprivada, en aquest model de governança de titularitat pública però de gestió absolutament privada, amb un Consell d’Administració nomenat pels accionistes i que està format per empresaris i directius independents, fet que permet gestionar amb aquesta mirada llarga. Aquest Consell és el responsable de nomenar un comitè executiu, que és el que gestiona amb excel·lència i que és un dels elements diferencials d’aquesta institució. Al voltant de Fira hi ha hagut sempre amplis consensos i una profunda lleialtat institucional. Un exemple molt clar: el 19 de febrer de 2019, amb un context polític complex, totes les institucions que formen la societat Fira 2000 –Generalitat, Ajuntament de Barcelona i de l’Hospitalet, Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona i Cambra de Comerç de Barcelona– es van posar d’acord per signar l’ampliació del recinte Gran Via i la modernització del de Montjuïc. Aquesta lleialtat institucional, aquestes ganes de preservar la missió de Fira ha de ser un exemple de com s’han de gestionar les diferents institucions clau d’aquest país. I és molt important preservar-lo.