Divendres passat vaig acabar els últims exàmens del grau de Filosofia, un moment on se suposa que ja has acabat un grau i ja ets el gran temor que saps que no sabràs com explicar: graduada en Filosofia. Vol dir això que ets filòsofa? Què se suposa que saps fer, a partir d’ara? En tots els graus s’experimenten sensacions similars quan arriba el final, però amb el de Filosofia, sembla que les expectatives no coincideixen amb el que la societat pot esperar de tu.
Fa uns dies s’anunciava que en l’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació, una de les notícies més polèmiques és la supressió de la matèria optativa de Filosofia de quart d’ESO, així com una clara reducció de les hores de Valors Ètics, una altra assignatura que comporta una gran càrrega de contingut filosòfic. Què significa aquesta reducció? I, sobretot, quines complicacions comporta pels alumnes d’ara en endavant? Malgrat encara sigui un esborrany, i falti que sigui acceptat i publicat, ja ha generat el revolt que succeeix cada vegada que intentem tocar la Filosofia dels currículums educatius.
Si reduïm professorat, precaritzem la resta i reduim atenció cap als alumnes. Si reduïm matèries, estem difuminant uns continguts i habilitats que son els que més falta fan
El debat sobre aquest esborrany (que recordem, encara no està aprovat), s’ha centrat excessivament en les hores de reducció i no en un fet que, al meu parer, és molt més profund i suposa un repte molt més gran: el fet que els continguts que es deixin de donar en aquestes assignatures no es donaran en les altres. Si reduïm professorat, el que en realitat estem fent és precaritzar a la resta i reduir atenció cap als alumnes. Si reduïm matèries, estem difuminant uns continguts i habilitats que, potser, son els que més falta fan.
Per què eliminem la filosofia?
És important no oblidar el que hauria de fer la filosofia en l’etapa de l’educació secundària. Filosofia hauria de ser aquella assignatura que estimuli als alumnes a pensar, a utilitzar la seva ment de manera creativa. Una disciplina que, més que una acumulació de noms i anècdotes científiques, hauria de ser una porta oberta al pensament i a la reflexió sobre els principals reptes de les nostres societats. Una assignatura que comprengui la rellevància d’aturar-nos per tornar a arrancar. Una assignatura que clarament no pot consistir en el visionat de vàries pel·lícules per comentar-les cinc minuts abans de sortir al pati, però a qui tampoc podem carregar tot el pes de la reflexió per la que no es té temps a les altres assignatures.
Filosofia hauria de ser aquella assignatura que estimuli als alumnes a pensar, a utilitzar la seva ment de manera creativa
Una qüestió d’expectatives
No seria adequat pensar que, amb una escassa hora o dues a la setmana, l’alumnat pugui convertir-se en un ésser de gran complexitat plàstica que sàpiga recitar en vers tota la Crítica de la Raó Pura. No caiguem en els problemes de les expectatives.
Una assignatura amb contingut filosòfic no pot ser un búnker al currículum o una maria fàcil d’aprovar: hem de recuperar el valor social que una assignatura anomenada Ciutadania o Ètica i Valors ha de tenir. Hem de posar en valor les habilitats crítiques de les estudiants perquè tornin a ocupar el pes que dècades anteriors, i en altres països, tenen en l’ensenyament i la conformació del creixement personal de l’alumnat.
La solució (potser) rau en la transversalitat
Recordo que la persona que més em va fer pensar durant la meva etapa a l’institut va ser la Gemma, la meva professora de català. La seva assignatura va ser la preferida de la meva colla, i tots vam dir que és, juntament amb en Joan Manel, de les millores professores que hem tingut. La Gemma ens va ensenyar tot el pla docent, i a sobre ens va fer pensar. Ens feia analitzar els versos, les paraules i les teories de tots els personatges que vam estudiar. Ens preguntava, “Hi esteu d’acord, amb això que diu tal o qual persona?”. Podria dir que la Gemma és una de les raons per les quals ara som una colla de transformers humanistes eixelebrats.
Si la Filosofia no rep el valor que pensem des d’una societat que premia altres habilitats potser no és culpa de qui programa, sinó més aviat de qui valora
Amb aquesta anècdota el que vull fer palès és la capacitat d’ensenyar pensament crític a totes les assignatures. Si decidim eliminar una assignatura centrada en la ciutadania, l’ètica o les valors, hem de garantir que aquestes habilitats es recullin des de les altres assignatures i es permeti el desenvolupament d’aquestes eines de forma transversal. Si es fa bé, fins i tot penso que podria ser més enriquidor. El problema és que això es farà en un sistema que ja porta molts pals a les rodes, on tenim el professorat ofegat en rellotges de sorra que cada cop baixen més ràpid i en grups d’alumnes que creixen més de pressa que els gremlins. Si l’àvia feia la millor salsa de tomata del món era perquè s’hi estava sis hores i hi posava tota la seva atenció. Si no fem el mateix amb l’educació, aviat els instituts seran guarderies de bombardeig d’informació des de professors escanyats a alumnes estressats.
Objectiu pensament crític
Però no vull caure en el catastrofisme d’un sistema que ja sabem que té deficiències. Si la Filosofia no rep el valor que pensem des d’una societat que premia altres habilitats potser no és culpa de qui programa, sinó més aviat de qui valora. Posar en valor la Filosofia també és comprendre-la no des de la torre de marfil del coneixement absolut i moralment superior, sinó com un coneixement i, sobretot, unes habilitats molt més pràctiques, tangibles i plàstiques. Si orientem els programes com una mera acumulació d’autors i preguntes ja resoltes no aconseguirem mai potenciar, ni tampoc posar en valor, les habilitats de pensament crític tan necessàries per a les noves generacions.
Hi ha habilitats que s'han tornat més imprescindibles que mai: raonar, llegir, avaluar críticament i qüestionar
En un món extremadament digitalitzat, on el coneixement és accessible en la majoria de casos a qualsevol lloc i en qualsevol moment, hi ha habilitats que han quedat obsoletes, com ara la memorística generalitzada. Tanmateix, n’hi ha d’altres que s’han tornat més imprescindibles que mai: raonar, llegir, avaluar críticament i qüestionar. No podem oblidar que una ciutadania democràtica es construeix a foc lent, i que les assignatures de contingut filosòfic son precisament les que permeten justament això. En prescindirem o començament a posar-les en valor? La resposta a això serà, al capdavall, una voluntat política. Agafant les paraules de bell hooks, "ens cal construir pensament crític", però de veritat.
Un recurs intel·lectual
La consultora i col·laboradora de VIA Empresa, Arancha Ruiz, defensa que s'han d'ensenyar unes bases, encara que siguin històriques, als joves que potser en aquest moment no els hi interessa estudiar però que val la pena que sàpiguen per sortir de l'escola sabent que la filosofia existeix i saben com trobar-la. Del contrari, es va creant una bretxa cada vegada més gran entre la població amb i sense recursos intel·lectuals. En un post a Linkedin que ja ronda el milió de visualitzacions, Arancha Ruiz assegura que eliminar l'assignatura de Filosofia a l'ESO és un punt d'inflexió aparentment irrellevant que causarà un mal terrible a la nostra societat. "Qui ensenyarà l'alegoria de la caverna de Plató als nostres joves? Qui plantejarà el dubte de Hobbes i Rousseau de la naturalesa malvada i bondadosa de l'ésser humà? Com aprofundir en el pensament de Spinoza, Averroes, Confuci, Tomás Moro i Sant Tomàs? Qui els hi ensenyarà que els millors científics també van ser filòsofs com Pitàgores, Kant o Descartes? Com aprendre a interpretar la realitat social a través dels dilemes existencials com ho van fer Sartre, Nietzsche i Hannah Harendt? Com sensibilitzar-los perquè s'acostumin a llegir filòsofs contemporanis com Byung-Chul Han, Chomsky, Javier Gomá o Christine Korsgaard? Alguns afortunats tindran pares i tutors que es preocuparan d'omplir aquest buit. I d'altres no tant, ampliant encara més la bretxa de classes. Perquè la desigualtat més gran no sorgeix dels diners, sinó de la capacitat per qüestionar l'status quo amb criteri", conclou.