Permís menstrual a les treballadores, mite o realitat?

El ple de l'Ajuntament de Girona vota aquest dilluns si instaura un permís de vuit hores per a dolors provocats per la menstruació

El permís menstrual es debat a l'Ajuntament de Girona | iStock El permís menstrual es debat a l'Ajuntament de Girona | iStock

L’Ajuntament de Girona aconsegueix una fita històrica i pionera a tot l’Estat: un permís menstrual de vuit hores al mes. És una mesura que pretén acabar amb els tabús i estigmes relacionats amb la menstruació. Aquesta iniciativa, impulsada per la secció de la Intersindical de l’Ajuntament de Girona, ja va ser aprovada a la Mesa General de Negociació, el 30 d’abril, i ara li falta el vistiplau del ple municipal del mes de juny, que se celebra aquest mateix dilluns. Tot apunta a que serà favorable gràcies al suport que han mostrat els diferents partits polítics. Si segueix en aquesta línia i s’acaba aprovant, aquest canvi s’inclourà en el conveni col·lectiu.

Dels 1.050 treballadors que té en plantilla l’Ajuntament de Girona, aproximadament la meitat són dones. I és arran de les converses amb les treballadores que el sindicat ha volgut tirar endavant aquesta proposta. Com a qualsevol sector i de manera generalitzada, són moltes les dones que utilitzen dies de vacances durant la menstruació, davant la dificultat de conciliar la vida laboral amb la salut.

"La regla no ha de ser dolorosa, però pot causar puntualment molèsties i és en referència a aquestes molèsties en el que se centra aquest permís, que ens pot portar a necessitar unes hores en moments concrets", assegura la delegada de la Intersindical a l’Ajuntament de Girona, Èrica Andreu.

Vuit hores, en una jornada o hores separades

Així doncs, en cas d'aprovar-se les treballadores disposaran de vuit hores, que podran distribuir en una jornada laboral o en més d’un dia, però les hauran de recuperar al llarg del trimestre següent. Un fet que des de la Intersindical destaquen que ja estan treballant perquè es doblin les hores o perquè no s’hagin de recuperar.

“Les treballadores disposaran de vuit hores al mes per no anar a la feina si senten molèsties. No es tramitarà una baixa laboral i les hores s’hauran de recuperar abans de tres mesos”

El sindicat vol remarcar que aquest permís no és per malalties associades a la menstruació, com l'endometriosi, per a la qual sí que es necessita una baixa laboral, sinó que és per a aquells dies que se senten molèsties i que es necessita fer repòs.

"És un permís que permet flexibilitzar la jornada laboral i conciliar el dret a la salut amb el benestar a la feina", concreta la tinenta d'alcaldia d'Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas. "Donarà resposta a aquelles indisposicions temporals que puguin patir les treballadores quan tinguin la menstruació; és un avenç en els seus drets", hi afegeix.

El món empresarial, a favor si hi ha una regulació

El permís menstrual ha obert el debat a les empreses. S’hauria d’aplicar i normalitzar aquest permís menstrual? Des del món empresarial gironí es mostren empàtics amb la implementació d’aquesta mesura, ara bé, sempre que estigui regulada i no se’n faci cap abús.

“És una mesura que s’ha de tenir en compte i que és una simple adaptació d’una situació que no és nova”, destaca el soci director de Paredes Associats, Enric Paredes. Assegura que no hi veu motiu de discussió i que entén que estigui recollit en el conveni col·lectiu però que “òbviament s’ha de regular d’una manera adequada”. 

Comparteix aquesta mateixa opinió la gerència del Bar Venezia. “En una feina de cara al públic sí que ho implementaria perquè si les treballadores no es troben bé, no poden treballar”, assegura Carmen Gual, empresària gironina i gerent del Bar Venezia a Barcelona.

D’altra banda, la comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya té una visió similar. Hi ha diverses multinacionals que ja tenen aquest permís menstrual integrat en la seva política d’empresa, com és el cas de la companyia americana esportiva Nike. En aquesta mateixa línia, Rosaura Jimenez, advocada i membre de la comissió, creu que “fa vertigen pensar que estem considerant aquesta idea com a revolucionària i pionera”, fet que atribueix “a la invisibilització i els tabús que encara existeixen al voltant de la regla”.

Arran d’aquest permís pioner a tot l’Estat, s’ha obert un altre debat, el de la productivitat a l’hora de treballar. Jimenez en té una opinió clara i destaca que “una política d’aquest tipus en una empresa pot augmentar la productivitat. A Espanya encara es dona massa importància no a la feina, sinó al fet d’estar a la feina”.

“Una política d’aquest tipus en una empresa pot augmentar la productivitat, igual que està demostrat que augmenta la productivitat la flexibilitat de tot tipus a la feina, a Espanya encara es dona massa importància, no a la feina, sinó a estar a la feina”

La revista americana Forbes anunciava l’any 2016 la política de vacances que aplica la plataforma d’entreteniment, també dels Estats Units, Netflix. “L'alt rendiment està tan arrelat a la cultura de Netflix que recompensa els seus treballadors i treballadores amb una generosa indemnització. Tenen vacances il·limitades perquè ningú fa un seguiment del seu temps. El lideratge es centra només en el que importa, els resultats. S'han adonat que donar a la gent una major autonomia crea una cultura responsable. Sense la distracció de sufocar les normes, els empleats estan centrats i són més productius”, escrivia la periodista Jimena Azinovic.

Rosaura Jimenez en fa referència i posa en valor donar “importància a la feina feta i als projectes”. “En realitat, ningú vol estar en un ambient en què se senti controlat. Aquest sentiment d’estar controlat només té efectes negatius en la productivitat”. De manera que compara aquesta política d’empresa de Netflix amb el permís menstrual i explica que si una treballadora pot descansar unes hores al mes, per una situació fisiològica, segurament els resultats de la feina feta seran millors que si, “per força” ha de treballar aquelles hores en què, justificadament, no es troba bé.

Reconeix, també, que “el cost econòmic de donar un dia extra al mes a les dones, possiblement, es tradueixi en molts zeros, però s’han de tenir en compte els efectes positius sobre el benestar de les treballadores i sobre la productivitat”. Si es fa extensa aquesta mesura, Jimenez dóna per fet que també s’hauria d’aplicar a les estudiants d’ESO, Batxillerat o de la universitat.

L’Ajuntament de Girona, pioner a nivell europeu

És una mesura precursora a tot l’Estat però també ho és a Europa. En aquest continent, el debat va estar sobre la taula l’any 2016 a Itàlia. El país va presentar un projecte de llei que obligava a garantir tres dies al mes per a les treballadores que patissin dolors menstruals. No va prosperar.

D’altra banda, a Àsia és comú des de fa dècades. El Japó va ser el primer a implementar un permís d'aquest tipus, l’any 1947, i el va seguir Indonèsia l'any següent. A Corea del Sud, les treballadores tenen dret a un dia de descans per molèsties menstruals des del 2001 i tenen la mateixa situació a Taiwan des l’any 2014. Algunes províncies de la Xina també s’hi han sumat des del 2016. Ara bé, tot i tenir la legislació, en alguns casos no és tan fàcil demanar la llicència: a països com Indonèsia o la Xina, per exemple, les dones prefereixen evitar-ho per no haver de patir una discriminació per aquest fet.

Més informació
Cocoro: la roba interior absorbent de la tia Maria
Dia s'enfronta a la taxa rosa
Avui et destaquem
El més llegit