L'economia catalana creix a un ritme superior al del conjunt de la zona euro. Si en el tercer trimestre del 2022 l’economia a Catalunya ha crescut un 4,0% interanual, a la zona euro ha sigut del 2,1%; a Espanya del 3,8%, a Itàlia del 2,5%, a Alemanya del 1,1% i a França del 1,0%. El mercat de treball i el sector exterior han continuat donant suport a l’activitat, en un context global marcat per l'elevada inflació, l’afebliment de les principals economies de l’entorn, el deteriorament de la confiança dels agents privats, i un enduriment de les condicions de finançament. Les tensions i incerteses globals, unides a una normalització progressiva del creixement econòmic després de la crisi sanitària, han conduït a una moderació del dinamisme econòmic.
Les dades intertrimestrals, per la seva banda, reflecteixen un avanç del 0,1%, en línia amb les principals economies de l’entorn (a la zona euro i l’economia espanyola l’avanç és del 0,2%). La resistència del consum privat i l’impuls associat a un estiu sense restriccions sanitàries han permès mantenir el creixement positiu del PIB.
Les dades intertrimestrals del PIB reflecteixen un avanç del 0,1%
La informació econòmica més recent suggereix un deteriorament de l’activitat durant els propers mesos, amb un afebliment tant dels indicadors de consum (com el comerç al detall i la despesa amb targetes) com dels principals indicadors d’activitat, en un context d’encariment dels costos intermedis i d’augment generalitzat dels preus. Amb tot, s’espera que l’activitat guanyi dinamisme a partir de la primavera, a mesura que les tensions en els mercats de l’energia afluixin, millorin els problemes d’aprovisionament i es reforci el desplegament dels fons NGEU.
El turisme, clau per al dinamisme del sector serveis
El sector de serveis va començar a recuperar-se de manera clara a partir del segon trimestre del 2021, i d’ençà ha mantingut un fort dinamisme. Durant els darrers mesos la seva activitat ha continuat avançant recolzada en l’augment del consum privat i del turisme, en el primer estiu sense restriccions sanitàries després de més de dos anys. El tercer trimestre, els serveis anoten un increment intens (6,0% interanual), a un ritme una mica més suau que el del segon trimestre (7,1%). El creixement ha estat molt generalitzat per subsectors, però destaca especialment el dinamisme de les activitats tecnològiques, els serveis empresarials, el lleure i la cultura i, en menor mesura, els bars, els restaurants i l’hoteleria.
Pel que fa al turisme estranger, ha continuat recuperant-se durant el tercer trimestre, però els mesos més recents s’observa una millora més moderada. De juliol a setembre, el nombre de pernoctacions de turistes estrangers ha estat un 10,7% inferior al mateix període del 2019, una xifra que millora els registres del segon trimestre (quan es va van situar un 18,2% per sota del mateix període del 2019).
El sector de la construcció, tot i que manté el seu dinamisme i el ritme de creixement en el 2,7%, està acusant els problemes de subministrament i d’encariment d’inputs bàsics, i s’enfronta a perspectives menys favorables per l’empitjorament progressiu de les condicions de finançament.
Els descensos a la indústria i el sector agrari
El sector industrial va començar a registrar un afebliment a partir de la segona meitat del 2021, pels problemes a escala global de subministrament i pel fort encariment energètic i d’altres inputs. Durant el 2022, el VAB (valor afegit brut) industrial ha mostrat una tendència de descens interanual que arriba a un -2,4% el tercer trimestre, amb una caiguda una mica més moderada que durant el segon trimestre (-2,6%).
En el sector agrari l'indicador del valor afegit brut retrocedeix un 15,0% interanual, i encadena quatre trimestres amb una tendència negativa. El sector està molt afectat per l’encariment dels costos intermedis (energia, pinsos i fertilitzants, entre d’altres) i la climatologia adversa d’enguany, amb efectes negatius sobre la producció agrícola.
L’ocupació continua amb un creixement significatiu
Durant el tercer trimestre del 2022, l’afiliació a la Seguretat Social creix un 3,6% interanual i l’ocupació EPA augmenta un 2,3% interanual, per sota dels creixements del segon trimestre (d’un 4,8% i d’un 3,0%, respectivament). La reforma laboral ha fet caure la taxa de temporalitat fins a un 16,4%, el mínim de les darreres dècades.
Mentre que a Catalunya la taxa d’atur s’ha mantingut en un 9,3% per segon trimestre consecutiu, el valor més baix des del 2008, a Espanya repunta lleument fins a un 12,7% i a la zona euro es manté en un 6,6%.
La inflació deixa enrere el màxim assolit al juliol
Els preus de l’energia i de les matèries primeres expliquen gran part de l’alça en la inflació a Catalunya, tot i que s’observa un contagi gradual cap a la resta de productes. La inflació subjacent arriba al 5,9% interanual el setembre, amb un increment de preus important en el grup de l’alimentació elaborada (11,7%). Per grups, destaca el fort creixement de preus dels aliments (12,9% interanual) i de l’habitatge (13,9%), que inclou els subministraments. L’índex de preus industrials (IPRI) creix un 27,4% interanual el setembre, però el creixement interanual s’ha estabilitzat els darrers mesos i podria haver tocat sostre.