La política eclipsa el tret de sortida de la Reunió del Cercle d'Economia

El president del Cercle, Jaume Guardiola, admet que la "inesperada" convocatòria d'eleccions espanyoles afegeix un "toc d'emoció" a la reunió

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola, durant la primera jornada de la 38a reunió del Cercle d’Economia | EP L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola, durant la primera jornada de la 38a reunió del Cercle d’Economia | EP

Avui s'ha inaugurat la 38 edició de les jornades econòmiques del Cercle d'Economia, que arrenquen a Barcelona l'endemà de les eleccions del 28 de maig i la convocatòria sorpresa del president espanyol, Pedro Sánchez, per unes noves eleccions generals el 23 de juliol. Un dels objectius d'enguany era comptar amb menys polítics i més empresaris, però l'actualitat, que avança a un ritme propi de House of Cards i Borgen, no deixa de sorprendre amb girs inesperats i Jaume Guardiola, president del Cercle, apel·la a les converses entre passadissos sobre els possibles pactes municipals i, ara sí, també generals. I, sobretot, generar debat, el gran objectiu de l’entitat.

Enguany es tracta de les primeres jornades amb Guardiola -entrevistat en exclusiva el diumenge per VIA Empresa- al capdavant del Cercle d'Economia, després del seu pas com a conseller delegat del Banc Sabadell durant més de 13 anys. En aquesta ocasió, el president del Cercle torna a celebrar la trobada a l'hotel W de Barcelona amb el següent lema: "Reactivar el futur. Economia, geopolítica i oportunitats de progrés". I, en aquesta ocasió, amb record d’inscripcions.

Més info: El Cercle centrarà la seva reunió anual en la geopolítica i la visió a mitjà termini

Des de fa setmanes, l'entitat ha dissenyat unes jornades amb menys presència de polítics i amb la pretesa que hi hagi més diàleg entre els socis de l'entitat i els representants polítics que vinguin. El Cercle ha estructurat els dos grans blocs en què es divideixen les jornades amb la geopolítica i l’economia com a protagonista. I ha programat taules rodones de diversos temes d'interès, com ara tecnologia, automoció i fons europeus; intel·ligència artificial, empreses emergents i directius espanyols de primer nivell.

Durant les sessions també hi participaran el rei Felip VI, que lliurarà el premi a la construcció europea a l'alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski. Els elegits anteriors per a aquest reconeixement van ser l'expresident del Banc Central europeu (BCE), Mario Draghi; i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. També hi participaran el president, Pere Aragonès; el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá; i la consellera d'Economia, Natàlia Mas. Sense oblidar, tampoc, el president del Govern, Pedro Sánchez i el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijó.

El Cercle ha estructurat els dos grans blocs en què es divideixen les jornades amb la geopolítica i l’economia com a protagonista

Pel que fa a pesos pesants comptaran amb Mario Centeno, governador del Banc de Portugal o taules rodones amb empresaris de renom com ara Joaquín Duato, CEO de Johnson & Johnson, Belén Garijo, CEO de Merck o Wayne Griffiths, CEO de Seat i Cupra, entre d'altres.

Les turbulències financeres dels últims mesos també han portat el Cercle a programar una taula rodona sobre el futur de la banca en què participarà el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, així com Fernando Restoy, president del Financial Stability Institute, i José Viñals, president de l'Estàndard Chartered.

La presència de Colau després de les eleccions

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha donat la benvinguda a l'esdeveniment després de les eleccions municipals celebrades ahir que li han atrogat la tercera posició del consistori barceloní, després de Xavier Trias, per Junts per Catalunya i Jaume Collboni pels socialistes. La líder dels comuns ha celebrat que les jornades hagin tornat un any més a la ciutat de Barcelona. Colau ha posat en relleu el lideratge de les administracions públiques i ha destacat tres aspectes que han afrontat des de l’ajuntament: la diversificació del model econòmic de la ciutat per una excessiva dependència del turisme i que els ha consolidat com a hub tecnològic del sud d’Europa, l’aposta per una economia més justa que no fracturi la societat i redistribueixi la riquesa i, en tercer punt, abandonar el negacionisme climàtic i accelerar la transició ecològica si es vol una economia de futur.

El posicionament del Cercle i la red flag

El Cercle va emetre la setmana passada la tradicional nota d'opinió en què emmarca la reunió anual. L'entitat reclama consens polític per superar l'estancament real del nivell de vida a Catalunya i a Espanya. I com apuntava Elena Busquets, directora de VIA Empresa, "enguany decideixen analitzar l'economia amb una mirada llarga per tal d'abordar aquells desafiaments, comuns i globals, que la gestió de les diferents crisis no han permès resoldre adientment".

I també l'alerta d'una ‘red flag’: l’economia catalana acumula 15 anys d’estancament. Mentre que a la zona euro el PIB per càpita s'ha incrementat un 33% en els darrers 15 anys, a Catalunya aquest indicador només s'ha incrementat un 7%.

Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia durant la inauguració de les jornades| EP
Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia durant la inauguració de les jornades | EP

Un recorregut per la història de les jornades del Cercle

Les Reunions Cercle d'Economia (RCE), denominades Reunions Costa Brava fins a la seva 17a edició, constitueixen l'activitat més coneguda i de major rellevància pública del Cercle. De fet, són les de major antiguitat entre les que se celebren a Espanya i la seva primera edició es remunta a 1961. En aquells moments es va convertir en un bon mirall per afavorir la modernització de l’economia i l’aproximació a la llavors recentment creada Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea. Amb el pas dels anys els debats han anat incorporant les grans qüestions de la integració europea i d’una economia mundial que s’ha anat transformant en paral·lel a l’emergència de fenòmens nous com la globalització i les noves tecnologies.

Finalment, el Cercle compta amb 1.250 socis i més de 105 entitats que col·laboren amb ell. La gran majoria d’ells residents a Barcelona i Catalunya en general, si bé és també significatiu el nombre de socis residents a Madrid. Des de l’entitat els agrada remarcar “la diversitat de perfils professionals i sensibilitats polítiques dels seus socis per fer una institució socialment molt transversal”. Per exemple, com apunta Guardiola a VIA Empresa, “Carles Ferrer Salat i Ernest Lluch van ser la primera parella de ball del Cercle d'Economia, i això et defineix l'essència".

Amb el pas dels anys els debats del Cercle han anat incorporant les grans qüestions de la integració europea i l’emergència de fenòmens nous com la globalització i les noves tecnologies

D’aquesta varietat de perfils ho complementen amb el fet que el seu finançament se sosté únicament de les aportacions dels seus socis i entitats col·laboradores. O, com les jornades d’enguany,  que el preu estàndard de les inscripcions és de 1.050 euros i, per als socis fins a 35 anys, s'ha ofert una tarifa reduïda de 300 euros.

Més informació
El Cercle d’Economia alerta d'una ‘red flag’: l’economia catalana acumula 15 anys d’estancament
Avui et destaquem
El més llegit