Per què els polítics inflen els seus currículums?

Destacar per sobre de la ciutadania i legitimar les seves decisions són els motius pels quals els càrrecs públics menteixen en les titulacions

Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid
Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid

El cas Cifuentes ha destapat un degoteig de polítics i/o càrrecs públics que han inflat o presumptament han mentit en els seus currículums. A banda de la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, que aquest dimarts ha enviat una carta a la universitat dient que renunciava al màster, també ho haurien fet el vicesecretari del PP, Pablo Casado, el diputat de Ciudadanos, Toni Cantó, o el gerent de l’institut municipal de l’esport de l’ajuntament de Palma, José Maria González, fet que ha provocat que es revisi el seu nomenament. A més a més, també han desaparegut de la pàgina web del Congrés dels Diputats i dels perfils de Linkedin titulacions acadèmiques de diferents diputats. Però per què els polítics inflen o directament menteixen en els seus currículums?

Més info: Per què tenir un màster?

Segons Ismael Peña, politòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), hi ha dos motius per els quals els càrrecs públics se senten "empesos" a fer-ho. Primer, per "destacar-se" del ciutadà mitjà. A Espanya la mitjana educativa de la població ha pujat de forma "molt significativa" en les últimes dècades. "Entre la primera generació nascuda a la postguerra i la primera en democràcia, el nombre de persones amb estudis de secundària acabats pràcticament s'ha triplicat i els titulats universitaris s'han més que doblat. Això ha pressionat els polítics per, en certa manera, legitimar que han estat escollit perquè estan més preparats que la majoria de ciutadans", puntualitza.

El segon motiu –afegeix- és l’exigència formativa que requereix treballar en política. "La política es fa cada cop més complexa i, per tant, és absolutament cert que cal una gran preparació. En aquest sentit, la pressió per formar-se no és tan extrínseca –de la societat- sinó intrínseca".

Segons Peña, a més de legitimar el càrrec, aquest afany de titulitis serveix sobretot perquè els polítics "justifiquin les seves accions". "Si les seves decisions provenen d'un saber superior és difícil contestar-les. Així, en certa manera, el títol es fa servir d'argument sense haver d'entrar a justificar més detalladament la decisió presa". "Òbviament –afegeix- aquesta és una posició il·legítima (anomenada tècnicament argument d'autoritat) ja que vindria a ser el calla perquè jo en sé més que tu".

Mentir en un currículum és causa d’acomiadament

La professora col·laboradora de Recursos Humans de la UOC, Gina Aran, recorda que des del punt de vista laboral mentir a un currículum pot ser causa d’acomiadament disciplinari. "Les dades del currículum quan algú es postula a una oferta de feina han de ser certes", insisteix. Tot i així, segons un estudi internacional d’Umedy, el 24% dels espanyols reconeix haver mentit algun cop.

En el cas dels polítics o càrrecs públics –puntualitza- hi hauria d’haver congruència entre el seu currículum i el càrrec que exerceixen. “Si, per exemple, hi ha accedit per concurs podria deixar-se sense efecte en cas que menteixin. Fins i tot hi ha casos en què es va més enllà de les mesures disciplinàries i poden sortir a la llum delictes com la falsedat documental com presumptament és el cas de Cifuentes”, conclou.

Una de les principals xarxes socials que utilitzen els polítics per fer-se ressò de les seves titulacions acadèmiques és el Linkedin. És el cas, per exemple, del número 2 de Ciutadans a València, Emilio Argüeso, que assegura que té o està cursant sis llicenciatures o graus i cinc màsters. “En el cas de Linkedin, l'usuari fa pública una informació i si menteix, en principi només podem parlar de falta d’honestedat o ètica personal”, deixa clar Aran.

Avui et destaquem
Comentaris