27
d'Agost
de
2016 - 05:30
Act.
29
d'Agost
de
2016 - 14:59
Després de dues campanyes amb preus baixos pel productor, des de Fruits de Ponent es parla de què en aquesta temporada les cotitzacions de les varietats de fruita de pinyol, de moment, es mantenen estables. El director general de la cooperativa de segon grau d'Alcarràs (Segrià) Josep Presseguer marca, com a objectius immediats per a l'entitat, consolidar els mercats ja creats i estendre el calendari de comercialització durant tota la campanya.
Quin balanç fa dels preus registrats en l'actual campanya de la fruita?
Durant aquest any, hem trobat una major estabilitat de preus. Aquesta tendència en les cotitzacions s'ha produït per la reducció del volum de fruita com a conseqüència de la climatologia específica de la passada primavera. A més, les altes temperatures d'aquest estiu han propiciat un augment del consum a Europa. Fruit d'això, els diferents mercats han generat una demanda continuada de fruita.
La passada campanya van presentar la marca Or de Ponent, centrada a promocionar les varietats de préssec pla. Quins resultats està tenint?
L'estem ressituant cap a altres productes, com l'albercoc, la nectarina blanca i el préssec blanc. Aquesta estratègia respon a l'èxit que estem assolint amb la marca OKI, una aposta per comercialitzar de forma diferenciada els paraguaians (préssecs plans). El nostre objectiu és vendre de forma exclusiva determinades varietats, ressaltant la seva qualitat i els seus trets distintius.
Cap a on s'adrecen les vendes de Fruits de Ponent?
De les 60.000 tones anuals de fruita que produïm, tant de llavor com de pinyol, des del grup exportem el 80% a quatre continents. D'aquesta manera, un 80% es dirigeix als mercats exteriors, especialment amb les varietats de pinyol. La resta, el 20%, serveix per subministrar el mercat intern.
El veto rus i les incerteses del 'Brexit' han suposat una reorientació de les polítiques comercials de les empreses de fruita. Com ho han abordat?
Obrint nous mercats. El veto rus ha propiciat que es consolidin i ampliïn clients europeus, essent la Unió Europea el principal destí de la nostra fruita. Al mateix temps, s'està arribant a nous destins, com per exemple el Carib, Àfrica o els països asiàtics. L'aposta del grup passa per la consolidació i l'ampliació dels mercats europeus, aconseguint nous destins, sempre i quan el transit time ho permeti.
Precisament, una de les fórmules que havia plantejat Fruits de Ponent per aconseguir-ho era l'establiment d'aliances comercials. Com està funcionant?
Estem avançant pas a pas cap a aquesta línia de tenir la nostra central amb producció tot l'any. Es tracta de poder oferir una àmplia gamma de productes als nostres clients durant els 365 dies de l'any. A la fruita de sempre (varietats de pinyol i de llavor), anem afegint altres, com els caquis, els kiwis o les magranes.
Recentment, la UE ha implantat noves mesures per subvencionar la retirada de fruita en cas de crisi de preus i excés d'oferta. Com les valora?
Considerem que es tracta d'un primer pas encertat, malgrat que encara queda molt camí per fer per part de les autoritats europees. Pensem que resulta essencial continuar amb una política que reguli el funcionament del mercat i s'evitin els desequilibris de preus.
Quin paper té Fruits de Ponent en un sector econòmic cabdal per Lleida com l'agroalimentari?
Produïm i comercialitzem uns 60 milions de quilos de fruita cada any. El 80% és de pinyol i la resta de llavor. Les nostres varietats principals són els préssecs, les nectarines, els paraguaians i les platerines, però també la poma, la pera, la cirera, l'albercoc i noves varietats. Amb aquestes xifres, facturem uns 70 milions d'euros, comptant amb una plantilla de 100 treballadors fixos. En moments puntuals de la campanya, podem arribar a 600 o 700 persones. Un dels nostres reptes de futur és incrementar la nostra presència exterior, ja que a hores d'ara arribem a quatre continents i més de 40 països.
Quin balanç fa dels preus registrats en l'actual campanya de la fruita?
Durant aquest any, hem trobat una major estabilitat de preus. Aquesta tendència en les cotitzacions s'ha produït per la reducció del volum de fruita com a conseqüència de la climatologia específica de la passada primavera. A més, les altes temperatures d'aquest estiu han propiciat un augment del consum a Europa. Fruit d'això, els diferents mercats han generat una demanda continuada de fruita.
La passada campanya van presentar la marca Or de Ponent, centrada a promocionar les varietats de préssec pla. Quins resultats està tenint?
L'estem ressituant cap a altres productes, com l'albercoc, la nectarina blanca i el préssec blanc. Aquesta estratègia respon a l'èxit que estem assolint amb la marca OKI, una aposta per comercialitzar de forma diferenciada els paraguaians (préssecs plans). El nostre objectiu és vendre de forma exclusiva determinades varietats, ressaltant la seva qualitat i els seus trets distintius.
Cap a on s'adrecen les vendes de Fruits de Ponent?
De les 60.000 tones anuals de fruita que produïm, tant de llavor com de pinyol, des del grup exportem el 80% a quatre continents. D'aquesta manera, un 80% es dirigeix als mercats exteriors, especialment amb les varietats de pinyol. La resta, el 20%, serveix per subministrar el mercat intern.
El veto rus i les incerteses del 'Brexit' han suposat una reorientació de les polítiques comercials de les empreses de fruita. Com ho han abordat?
Obrint nous mercats. El veto rus ha propiciat que es consolidin i ampliïn clients europeus, essent la Unió Europea el principal destí de la nostra fruita. Al mateix temps, s'està arribant a nous destins, com per exemple el Carib, Àfrica o els països asiàtics. L'aposta del grup passa per la consolidació i l'ampliació dels mercats europeus, aconseguint nous destins, sempre i quan el transit time ho permeti.
Precisament, una de les fórmules que havia plantejat Fruits de Ponent per aconseguir-ho era l'establiment d'aliances comercials. Com està funcionant?
Estem avançant pas a pas cap a aquesta línia de tenir la nostra central amb producció tot l'any. Es tracta de poder oferir una àmplia gamma de productes als nostres clients durant els 365 dies de l'any. A la fruita de sempre (varietats de pinyol i de llavor), anem afegint altres, com els caquis, els kiwis o les magranes.
Recentment, la UE ha implantat noves mesures per subvencionar la retirada de fruita en cas de crisi de preus i excés d'oferta. Com les valora?
Considerem que es tracta d'un primer pas encertat, malgrat que encara queda molt camí per fer per part de les autoritats europees. Pensem que resulta essencial continuar amb una política que reguli el funcionament del mercat i s'evitin els desequilibris de preus.
Quin paper té Fruits de Ponent en un sector econòmic cabdal per Lleida com l'agroalimentari?
Produïm i comercialitzem uns 60 milions de quilos de fruita cada any. El 80% és de pinyol i la resta de llavor. Les nostres varietats principals són els préssecs, les nectarines, els paraguaians i les platerines, però també la poma, la pera, la cirera, l'albercoc i noves varietats. Amb aquestes xifres, facturem uns 70 milions d'euros, comptant amb una plantilla de 100 treballadors fixos. En moments puntuals de la campanya, podem arribar a 600 o 700 persones. Un dels nostres reptes de futur és incrementar la nostra presència exterior, ja que a hores d'ara arribem a quatre continents i més de 40 països.