Preu de les Falles: ascens i caiguda del cost per ninot

Els artistes fallers lamenten que no s'han recuperat els preus que es pagaven pels ninots abans de la crisi i que ara les comissions prefereixen invertir més en música, menjar i beure

Una de les falles més imponents és la falla de Convento Jerusalén de l'any 2018 a València | iStock
Una de les falles més imponents és la falla de Convento Jerusalén de l'any 2018 a València | iStock

Era l'any 2008 quan es va plantar la Falla més cara de la història de València. Fou en el barri Nou Campanar i costà 900.000 euros gràcies al suport econòmic del seu president, l'empresari immobiliari Juan Armiñana. El seu lema no podia ser més adequat: "Cuánto cuento". Eixe mateix any ha quedat marcat com el de l'explosió de la crisi econòmica mundial que va terminar en Espanya amb contes com el de la bombolla immobiliària, la bonança bancària i, en el territori valencià, amb el del "Levante feliz".

Aquesta comissió fallera tingué un ascens meteòric paral·lel a les il·lusions faraòniques d'aleshores: fundada en 2002, va guanyar el màxim guardó de les festes durant sis anys consecutius i en 2014 va plantar els últims ninots. Va desaparéixer amb la fugida d'Armiñana, els problemes econòmics i la falta de fallers.

Les Falles costen entre 230.000 i 1.800 euros segons categoria, i l'artista faller només cobra entre un 10 i un 20% del total

Les Falles es divideixen per seccions, en funció dels diners que inverteixen en el monument. Les més importants, les de Secció Especial, costen entre 95.000 i 230.000 euros en 2019. Va baixant de categoria per trams, fins a arribar a la secció 8C, on paguen entre 1.800 i 2.310 euros pels ninots que es cremaran la nit del 19 de març. Però es preparen durant tot l'any.

La diferència entre els 900.000 euros de 2008 i els 230.000 de 2019 és considerable. Què ha passat? Des del Gremi artesà d'artistes fallers lamenten que les Falles, tot i ser l'ingredient principal de la festa i que ocupen tot un any de feina, "estan molt mal pagades" i el preu va "en descens". Lluny queden eixos ninots megalòmans ("una fanfarronada") i hui "un taller que abans necessitava fer tres falles per poder viure, ara ha de fer sis i amb la mateixa mà d'obra". En la Ciutat Fallera, el districte de València on es troben els tallers, hi ha alguns que treballen una trentena amb unes set persones. Ens endinsem en els seus carrers de polígon industrial.

L'artista cobra el 10-20% de la Falla

Vicent Bellvís i Inma Porcar treballen junts en un espai peculiar: es tracta d'una nau industrial reconvertida en coworking. Allà pots trobar-te ninots en construcció, una emprenedora que fa llibretes artesanals o una restauradora de mobles antics. Un niu de creativitat ideal per compartir despeses en temps postcrisi. Bellvís va tornar a l'activitat fallera fa dos mesos; diu que és l'única manera de no incórrer en pèrdues perquè només treballa amb una Falla i d'octava categoria.

Per ella cobra 2.200 euros, però ha de pagar l'IVA del 10%, materials -"uns 500 euros"-, la quota d'autònom i el lloguer de l'espai (al voltant de 100 euros al mes). "Es cobra entre un 10 i un 20% del total de la Falla, ens queden uns 300 euros nets per als dos. No paga la pena per dos mesos de feina, si et dediques a això, és perquè t'agrada", sospira, i afegeix: "Encara que parega estrany, com més cara és una Falla, és més fàcil de fer perquè està digitalitzada. Les nostres són peces úniques fetes a mà. Perquè siguen rendibles, has de fer moltíssimes".

Millor li van les coses a l'artista faller Manuel Algarra, que enguany ocupa quatre persones més per fer un monument de la Secció Especial i un altre de Primera. "Em considere un privilegiat del sector", admet, perquè també fa ninots per a les Fogueres de Sant Joan d'Alacant i no té "una aturada de feina" en tot l'any. Tots els treballadors cobren, com estableix un conveni des de fa dos anys, al voltant dels 1.000 euros. Diu que això és la part més cara per a l'empresa: "Som artesans i necessitem moltíssimes hores de mà d'obra. I això s'ha de pagar, perquè no som esclaus, i encareix molt la feina".

Algarra es queixa que "els preus no s'han recuperat des de la crisi" i recorda les faraòniques Falles de Nou Campanar com una "jugada mestra" del constructor Armiñana després de fer "una inversió immobiliària importantíssima": "En quatre anys va convertir un barri conegut per la droga, Les Canyes, en una zona cara gràcies a les Falles. Va posar-lo en el mapa en València i a escala estatal. Crec que una bona campanya publicitària l'haguera costat més que eixes Falles".

Les comissions prefereixen més festa i menys Falla

Per tant, la crisi va enfonsar els preus de les Falles i encara no s'han recuperat. Però, han millorat? Altres artistes, sense gravadora, afirmen que no i expliquen el que és un secret a veus: hui es paga igual que durant la crisi (molt malament), però aparentment les quantitats són millors perquè ara es declara el 100%; abans, com en moltes professions, es facturava al voltant del 60% del cost total per incrementar el marge de benefici. Les subvencions de l'Ajuntament de València, que financen el 25% del monument, han motivat que les comissions falleres demanen les factures amb el total. Parlen d'aquest fet com un augment "de la pressió fiscal".

És un mal moment per als artistes fallers, que veuen com les comissions falleres més xicotetes prefereixen destinar els seus diners en festa

Mal moment per als artistes, que veuen també com les comissions falleres més xicotetes prefereixen destinar els seus diners en festa. El ninot, al voltant de qui gira la festa gran de València, no sempre interessa. "Molts fallers no treuen el cap ni per veure el seu monument, el descobreixen el dia de la Cremà. Però sí que els agrada estar en la carpa, prendre cubates i menjar. Excepte les d'Especial, que es mouen pel primer premi, bona part de les Falles de barri prefereixen invertir en bona música i en què el faller s'ho passe bé. I paguen malament, tard, i a vegades, mai. Potser no han venut suficients rifes i després diuen que no poden pagar", denuncien en el Gremi.

Més informació
Més trens per veure les Falles
L'ocupació en les Falles creixerà un 12%
La Fallera Calavera, la carta guanyadora del folklore valencià
Avui et destaquem
Comentaris