Rècord d’exportacions agroalimentàries catalanes: se superen els 14.000 milions d’euros

Un de cada set euros de les exportacions catalanes corresponen a aliments i begudes

El director gerent de Prodeca, Ramon Sentmartí, i la consellera Teresa Jordà | ACN El director gerent de Prodeca, Ramon Sentmartí, i la consellera Teresa Jordà | ACN

El sector agroalimentari català va superar per primera vegada l’any passat els 14.000 milions d’euros en exportacions (concretament, 14.848), un augment del 15,30% en valor. O sigui, un de cada set euros de les exportacions totals de Catalunya provenen del sector agroalimentari (el 15,64%), segons les dades que ha fet públiques aquest dilluns Prodeca, l’agència pública de la Generalitat dedicada a la promoció dels productes agroalimentaris.

Catalunya es manté des de 2019 al capdavant del rànquing de les comunitats autònomes pel que fa a exportacions agroalimentàries, per davant d’Andalusia. Les empreses catalanes exporten aliments dos punts per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (+13,20%) i gairebé quatre punts per sobre de la mitjana del conjunt de la Unió Europea (+11,82). Les vendes de productes agroalimentaris catalans a l’exterior l’any passat van representar gairebé una quarta part de les exportacions agroalimentàries de l’Estat (22,18%). Això posa en evidència la fortalesa d’aquest sector a Catalunya, que produeix productes per un import de 43.088 milions d’euros, que equivalen al 19,2% del PIB.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va subratllar el “rècord” exportador assolit l’any passat i va aprofitar la presentació dels resultats de Prodeca per criticar la “càrrega burocràtica” que imposa el govern central als productors. Es va mostrar contrària a la nova lley de residus i sòls contaminants que obliga als ramaders a fer declaracions de dejeccions. “Exigim que Madrid clarifiqui aquesta norma a la qual s’hi oposa la Generalitat”, va insistir la consellera.

Catalunya se situa per davant de Portugal, Grècia, Perú, Colòmbia, Suècia o Japó en exportació de begudes i aliments

Per la seva banda, el director gerent de Prodeca, Ramon Sentmartí, va destacar que Catalunya s’ha convertit en una potència exportadora d’aliments i begudes per davant de Portugal, Grècia, Perú, Colòmbia, Suècia o Japó.

També va subratllar que s’exporten més productes agroalimentaris dels que s’importen. Catalunya manté el superàvit comercial assolit per primera vegada el 2019, de manera que l’any passat la taxa de cobertura es va situar en el 104,86%. Va atribuir aquest fet a la millora de l’eficiència de les empreses del sector.

Pel que fa a les exportacions catalanes, les carns i els embotits suposen el 35,25% (5.234 milions d’euros); el fine food, el 28,79% (4.275 milions d’euros); olis vegetals, 9,66% (1.433 milions); fruita i hortalisses, 72% (1.041 milions); cereals i molineria, 4,89% (726 milions); vi i cava, 4,26% (632 milions); peix i mariscs, 2,48% (369 milions); i el capítol d’altres, 7,65% (1.136 milions).

El nombre de països als quals s’exporta es manté estable (198 en total). França continua com a primer país receptor mentre que Itàlia va superar l’any passat a la Xina en la segona posició a causa de la baixada de les exportacions de porcí cap al país asiàtic. Així, Xina cau a la tercera posició i, a continuació, se situen Alemanya, Portugal i el regne Unit. Les exportacions van créixer a totes les àrees geogràfiques amb l’excepció d’Àsia i Àfrica. La UE rep més de la meitat dels productes exportats (55,85%) amb un creixement l’any passat del 20%.

El nombre d’empreses exportadores regulars (que portin més de quatre anys exportant) va augmentat l’any passat un 4.69% fins les 2.904. Això suposa un increment de 130 empreses.

El porcí català manté pràcticament el volum exportat malgrat el retrocés a la Xina

Els sector més exportador continua sent el carni (35,25%), que ha aconseguit diversificar-se per ser menys depenent del mercat xinès. Aquest país va reduir l’any passat el 53% de les seves importacions mundials de carn i derivats del porc. Tot i la davallada de les exportacions cap a la Xina, el porcí català manté pràcticament el volum exportat (amb una lleugera caiguda del -0,39%) i n’augmenta el valor (+11,54%). Representa el 61,78% de tot el sector carni. La venda a l’exterior d’embotits ha augmentat en volum (+14,15%) com el valor (+22,98%).

El fine food (que aplega entre altres productes pastisseria, xocolates, essències, fruits secs, sucs de fruita o melmelades) es manté com a segon sector exportador amb un creixement en valor l’any passat del 14,82%. Els olis vegetals van créixer un 41,86% en valor i van desplaçar del tercer lloc a les fruites i verdures. La climatologia adversa, especialment les gelades, van perjudicar aquest últim sector.

Les exportacions de vi i cava van augmentar un 1,97% en valor tot i que van disminuir un 2,77% en volum. Em comparació, França va rebaixar les exportacions d’aquests productes en un 9,97% i Itàlia, en un 7,41%. El cava suposa el 50,34% del valor (amb un creixement del 5,11% l’any passat) de les exportacions.

Sentmartí va destacar el pes creixent del sector agroalimentari en l’economia catalana, que ha passat de suposar el 16% del PIB el 2017 al 19% l’any passat. Ja és el primer sector econòmic i el tercer en exportacions. A sobre, està implantat arreu del territori, tal com va subratllar. També va apuntar que s’està potenciant més el valor que el volum, ja que se surt dels commodity per avançar en productes singulars.

Més informació
Com consolidar un 'hub' agroalimentari de referència al sud d'Europa?
Quatre de cada deu aliments s'han encarit més d'un 30% durant l'últim any
Avui et destaquem
El més llegit