Segona quinzena de juliol. A Europa tot va a correcuita per tal d’acabar quan abans la feina per què a l’agost es paralitza tot: la política (quina tranquil·litat unes setmanes sense insults!), el treball, la vida associativa... Sobtadament, dos fets irrompen en mig del frenesí. El primer, la fallida del CrosdStrike, una de les principals plataformes de ciberseguretat al núvol, generant un divendres negre pels aeroports, per les entregues a domicili, per les empreses logístiques, per les fàbriques de cotxes, per la banca, pel sector de la salut, entre d’altres. I el segon, la preocupació creixent de la gent -faci vacances o no- de que això del turisme no es pot estirar indefinidament. Els dos fets tenen una mateixa arrel.
Aquesta societat creada avança en una cursa a mort entre l’enginy d’oferir un nombre cada cop major de satisfaccions i que els consumidors les puguin gaudir efectivament. La indústria genera les necessitats i les aspiracions i els consumidors, siguin empreses, administracions públiques o clients individuals, les desfruitin amb plenitud. Ha costat molts anys fer comprendre a les empreses, a les administracions i a tots aquells que posseeixen béns valuosos digitals que la ciberseguretat cal blindar-la. De fet, les inversions l'any 2022 a l’Estat Espanyol, segons IT Reseller, van arribar a prop dels 2.000 milions d’euros i augmenten a un fort ritme, semblant a l’empenta de la majoria dels països occidentals. L’avenç en els processos de transformació digital a les empreses, a les administracions i als particulars incrementa la despesa en protegir-se. A Catalunya operen més de mig miler d’empreses especialitzades.
L’avenç en els processos de transformació digital a les empreses, a les administracions i als particulars incrementa la despesa en protegir-se
Quan tothom està convençut i realitza els esforços inversors adients, ve un dia com el divendres passat quan falla una eina del CrowdStrike, el CrosdStrike Falcon Cloud Security, i el sistema no és capaç de garantir la seguretat; automàticament es paralitzen les connexions per evitar majors danys. Els milers de pantalles associades a aquesta xarxa van rebre un BSoD (Blue Screen of Death, la pantalla de la mort blava) anunciant-los-hi que l’error els impedeix operar. I en un minut s’estén la mort blava per tot el món. El daltabaix s’escampa i té efectes severs en els desplaçaments turístics sobretot els intercontinentals en temporada alta. Els passatgers aeris veuen com es retarden els seus vols; els clients no poden pagar el compte al supermercat; salten les notificacions dels caixers; o s’aturen les cadenes de les fàbriques de cotxes perquè no poden detectar les característiques del vehicle encomanat. L’efecte ha durat relativament poques hores, però d’entrada l’error de CrowdStrike ha fet desplomar les accions de la companyia perdent de cop uns 8.000 milions; quatre dies després d’aquest problema, quan la incidència es pot donar per tancada, les previsions de les pèrdues globals podrien quintuplicar aquesta quantitat.
Prova error
Les innovacions avancen deixant cadàvers a l’armari. Prova error: invent, expansió del negoci, apagada general, insatisfacció i tornar a començar. Aquesta és una de les fragilitats de les tecnologies. Però n'hi ha d’altres on la vulnerabilitat afecta també. Per exemple, al món dels viatges i del lleure. He tingut l’oportunitat de viatjar aquests darrers dies per Catalunya amb temes relacionats amb el turisme; la visió apocalíptica sobre el futur del sector que s’escampa en una part de la capital no és compartida al país. Ni de bon tros. Desplaçar-se per motiu de descans, cultura, entreteniment o altres motius és des de fa tres o quatre dècades un bé de primera necessitat per la majoria de la població europea, al qual li dedica la segona o tercera partida més important del seu pressupost. Ningú no vol pas renunciar.
Aquestes noves necessitats o aspiracions de la població forcen l’aparició de nous negocis relacionats amb les vacances des de l’allotjament al transport, passant per la gastronomia, la cultura, les infraestructures, etc. Es transforma el territori i el paisatge. Creixen i creixen els negocis; moltes destinacions, sobretot les meridionals, s’especialitzen o s’hi apunten com a complement de les seves economies. Aquesta evolució ha de ser infinita, és a dir, d'acord amb la demanda? Morir d’èxit o viure de l’èxit són coses ben distintes. El turisme no el vam promoure nosaltres els receptius; va ser un invent dels turoperadors alemanys, anglesos i francesos als anys 70 i 80: ells ens van elegir i van induir als turistes a venir al sud. Com més turistes enviaven, més benefici per ells, però també més hotels i apartaments, més restaurants, més avions, més cotxes, més asfalt, menys verd, menys sorra a les platges... Des de les destinacions es va encomanar de l’eufòria. Hi ha nombrosos documents que reclamen des de 1980 una mica de seny en planificar, en adequar el nombre de turistes a la capacitat de càrrega volguda per cada territori i algunes destinacions ho han aplicat. Cada lloc és diferent de l’altre i, per tant, la solució ha de ser particular; res a veure la problemàtica turística de Barcelona respecte a la de Terres de l’Ebre, la Vall de Boï, la Costa Daurada o la Costa Brava.
Creixen i creixen els negocis; moltes destinacions, sobretot les meridionals, s’especialitzen o s’hi apunten com a complement de les seves economies
L’acceleració del ritme de creixement del model de desenvolupament elegit pot trobar-se un bon dia de juliol amb aquesta mostra de la fragilitat i vulnerabilitat que representa la fallida Internàutica provocada per l’error del CrosdStrike Falcon Cloud Security; i a més, obliga a reflexionar a cada destinació que no pot ser la demanda qui decideixi el nombre i la qualitat del turisme que vol oferir; sigui quina sigui la fase del cicle de vida de cadascuna, l’opció ha de ser pròpia. En aquest cas, ja no és qüestió de prova error.