Alguna vegada has acceptat cobrar el teu salari en "B"? O en cas de ser autònom "no declarar-ho"? No és un fet ocasional, sinó més comú i recurrent del que ens pensem. De fet, un 32% dels joves catalans confessa haver cobrat en "negre" els últims dos anys, segons detalla l'informe Salaris en B d'InfoJobs. I, fins i tot, un 11% dels treballadors espanyols afirma que és habitual "cobrar una part en B" del seu salari. Unes conseqüències que, a part de ser una pràctica il·legal, pot comportar perdre prestacions a la Seguretat Social en cas de lesió o malaltia i fins i tot, veure perjudicada la jubilació.
La pràctica, àmpliament estesa, té a veure amb tres condicionants clàssics: els baixos salaris (que obliguen els treballadors a buscar alternatives), les empreses no ofereixin cap més alternativa i evitar pagar més impostos, ja que els consideren "desproporcionats". Però, quin és el perfil predominant d'algú que no declara ingressos? Infojobs ho té clar. Es tracta majoritàriament d'homes sense estudis que treballen al sector primari i secundari i que opten per cobrar una part del salari en B de forma parcial. Un 9% confessa que no els importaria si "fos tot en negre". Com a curiositat, l'informe revela que els andalusos són els més predisposats a cobrar en B, mentre que a l'altre extrem trobem el País Basc.
“És molt probable que la situació econòmica del darrer any, caracteritzat per la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu, hagi accentuat aquesta pràctica. En aquest sentit, la qualitat de l'ocupació, la formació i el desenvolupament de polítiques públiques que beneficien els col·lectius amb més precarietat són claus per acabar amb els salaris en B i consolidar la nostra economia”, apunta Mónica Pérez, directora de comunicació i estudis d'Infojobs.
L'economia submergida equival al voltant del 20% del PIB espanyol, segons el Fons Monetari Internacional (FMI)
A més, amb el pas dels anys, els treballadors sèniors tenen clar que no volen rebre cap remuneració "en B" i, de fet, només el 5% confessa fer-ho. Una xifra baixa, probablement a causa d'una proximitat més gran a l'edat de jubilació i, per tant, a la revisió dels anys cotitzats. Per nivell d'ingressos, els darrers dos anys, els treballadors que guanyen fins a 1.000 euros són aquells que han rebut ingressos en B en gran mesura, amb un 19% de les mencions. A aquests els segueixen amb un 13% els que reben entre 1.001 euros i 1.500 euros mensuals. A partir d'aquí, aproximadament 9 de cada 10 no han rebut ingressos en B els anys analitzats.
Al podi europeu de l'economia submergida
Que l'economia informal està més arrelada a Catalunya ho posa de manifest el fet d'encapçalar la llista dels països europeus occidentals en economia submergida a la qual, històricament, se li atribueix entre el 15% i el 25% del Producte Interior Brut (PIB) nacional. De fet, actualment s'estima que l'economia submergida equival al voltant del 20% del PIB espanyol, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquesta dada supera amb escreix la taxa mitjana de la Unió Europea, que se situa al 13%.
El seu atractiu sedueix a empresaris i empleats de la mateixa manera. Gràcies a ella, els primers s'estalvien tributs i duen a terme la seva activitat de manera més econòmica, mentre que als segons els facilita desenvolupar altres activitats professionals, i cobrar subsidi d'atur mentre reben el salari "en negre". Tanmateix, cada regió és un món. Per exemple, diferents estadístiques calculen que a Extremadura el percentatge de l'economia submergida sobre el seu PIB seria de gairebé el 30%, davant del 16% de Madrid.
El perfil majoritari de treballadors que "cobren en B" és d'homes sense estudis que treballen al sector primari i secundari
Des d'Hisenda apunten que, malauradament, "cobrar una part en negre és comú entre els autònoms". Molts d'ells utilitzen efectiu com a via principal d'ingressos, sobretot els negocis petits o en feines en les quals s'ha de pagar a l'instant. I ho qualifiquen textualment com a "un sector o model de negoci amb risc alt d'existència d'economia submergida".
Tal com indiquen des d'Autònoms i Emprenedors, els sectors en què més es vigila aquests treballadors són hostaleria i restauració, els dedicats al comerç, els qui mantenen el seu negoci en el sector de les reformes, la construcció, els treballadors d'activitats immobiliàries i els empleats al sector de recollida de fruita.