28
de Gener
de
2016 - 04:00
Els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre que s'han donat a conèixer aquest dijous són bons. L'atur cau de 678.000 persones i s'han creat al voltant de mig milió de llocs de feina. Amb tot, la taxa d'atur encara se situa per sobre del llindar del 20%, una dada que evidencia la salut d'una economia.
De fet, l'atur és un dels indicadors de la capacitat de crear riquesa d'un Estat i la seva població. Si bé és un dels principals indicadors de la situació laboral d'una economia, n'hi ha d'altres que hi influeixen directament o indirectament. L'oferta i demanda de feina, el total de població ocupada o població activa, el nivell salarial d'aquesta població o de formació són altres indicadors importants a l'hora de valorar la situació laboral d'una economia.
Crònic i estacional
De què depèn l'atur? I concretament a l'Estat espanyol, quins són els indicadors que fan que variï? Que hi hagi o no feina depèn, en gran mesura, del sector privat. La desocupació cíclica augmenta substancialment durant les èpoques de recessió, a causa de l'empitjorament de les condicions econòmiques; mentre que disminueix en les etapes d'expansió, a causa de la millora de l'economia. Aquest tipus d'atur pot ser en gran mesura el que s'està patint des de l'inici de la crisi a Espanya. No obstant això, la forta dependència del turisme de l'economia espanyola fa que tingui un alt grau d'estacionalitat de l'ocupació, més elevada en els mesos d'estiu. Així, després del setembre aquestes persones tornen a engreixar les llistes de l'atur. Per Nadal o Setmana Santa passa exactament el mateix problema.
La construcció i el turisme, que donaven feina a molta gent i eren el motor de l'economia, són dos sectors econòmics que requereixen un perfil de treballador poc qualificat. D'una banda l'explosió de la bombolla immobiliària i la intrínseca estacionalitat del turisme fan que una gran massa de treballadors conformin un atur estructural –crònic- a Espanya. Aquest tipus d'atur s'explica pels desajustos entre l'oferta i la demanda de treball: la inadequació tècnica dels treballadors pel que fa a les vacants, l'excés de sol·licitants d'un determinat lloc de treball en relació a les vacants, o, simplement, la manca de llocs de treball perpetuen aquest problema.
L'aposta per un nou model econòmic menys basat en la construcció i el turisme i més en sectors d'alt valor afegit hauria de corregir aquesta situació. El viratge cap a aquestes mesures no és, però, una feina fàcil ni ràpida.
Les xifres
La situació del mercat laboral a Espanya ha millorat lleugerament des del pic de l'any 2013, però acabant l'any 2015 les cotes encara estan per sobre del 20%.
Les taxes d'atur d'Espanya són de les més altes d'Europa i l'OCDE. Segons aquesta organització, més de la meitat dels desocupats d'Espanya han estat en aquesta situació durant més d'un any. Ni en les millors èpoques de bonança econòmica a Espanya el nombre d'aturats no ha deixat de ser una de les primeres preocupacions pels ciutadans. Ni quan Espanya va arribar a ser la vuitena potència mundial (avui dia ocupa el lloc 12è). Entrats al 2016, el nombre d'aturats se situa en 4,7 milions i la taxa d'atur queda al 20,9%.
El final de la legislatura de Mariano Rajoy té un regust agredolç. Aquests quatre anys l'atur ha baixat de 507.800 persones. La dada però s'ha de contrastar amb el fet que la població activa ha disminuït en 566.600 persones.
Quan el Govern del Partit Popular va iniciar la legislatura a finals del 2011 hi havia 18.153.000 persones ocupades i ara n'hi ha 18.094.000, això vol dir que hi ha 59.000 persones menys treballant. Si bé els aturats s'han reduït de 5.287.000 a 4.779.500 persones: en certa mesura, la reducció de la taxa d'atur s'ha produït perquè el total de població activa ha caigut. Concretament, hi ha 566.500 persones que han desaparegut del mercat laboral. Bé siguin joves que han emigrat o aturats deixen de cercar feina.
La taxa d'atur és relativa a la població activa total. Per això és interessant observar aquesta xifra. S'iniciava la crisi econòmica amb gairebé 23 milions de persones en situació activa i tanquem el 2015 amb mig milió de persones menys treballant o buscant feina. La població activa ha caigut dramàticament des del 2012, coincidint amb les altes taxes d'aturats.
En èpoques de recessió, la població activa decreix o s'estanca perquè hi ha grups que no acudeixen al mercat de treball atès que les expectatives de trobar ocupació són molt baixes. Aquest seria el cas, per exemple, dels joves que decideixen allargar els seus estudis o gent que ja s'ha quedat sense prestació d'atur. Però quan la situació es reverteix es reincorporen al mercat. D'aquesta manera, si la població activa augmenta en major proporció que l'ocupació, la taxa d'atur no disminuirà.
Afiliació
Una altra dada que també reflecteix la situació del mercat laboral són els afiliats a la Seguretat Social. Així com l'Enquesta de Població Activa és, com el nom indica, una enquesta, els afiliats a la Seguretat Social són una xifra recollida pels centres del Servicio de Empleo Público Estatal: la caiguda ha estat constant des de l'inici de la crisi i sembla haver-se estancat o créixer lleugerament des del 2013. La tendència és molt semblant a la de les xifres de la població activa.
Cal dir, per relativitzar aquestes xifres, que a Espanya hi ha, a data de final de 2015, 31.769.034 persones en edat de treballar, és a dir, d'entre 16 i 67 anys. La població espanyola és de 46.423.100 persones. Hi ha un 67% de la població en edat de treballar, dels quals 18.094.000 treballen: el 38,8% de la població espanyola treballa i el 58% de la que està en edat de treballar, efectivament ho fa. S'ha de tenir en compte que hi ha 2.986.400 funcionaris i que entre els treballadors es compta tothom qui, com a mínim, treballa una hora a la setmana.
La població ha crescut en més de 10 milions de persones des de 1975 fins avui i els ocupats han crescut menys de la meitat, quatre milions, igual que el nombre d'aturats. El mercat laboral espanyol és bulímic: té la capacitat d'absorbir grans quantitats de treballadors en èpoques de vaques grasses, però quan la situació empitjora, els retorna a l'atur.
De fet, l'atur és un dels indicadors de la capacitat de crear riquesa d'un Estat i la seva població. Si bé és un dels principals indicadors de la situació laboral d'una economia, n'hi ha d'altres que hi influeixen directament o indirectament. L'oferta i demanda de feina, el total de població ocupada o població activa, el nivell salarial d'aquesta població o de formació són altres indicadors importants a l'hora de valorar la situació laboral d'una economia.
Crònic i estacional
De què depèn l'atur? I concretament a l'Estat espanyol, quins són els indicadors que fan que variï? Que hi hagi o no feina depèn, en gran mesura, del sector privat. La desocupació cíclica augmenta substancialment durant les èpoques de recessió, a causa de l'empitjorament de les condicions econòmiques; mentre que disminueix en les etapes d'expansió, a causa de la millora de l'economia. Aquest tipus d'atur pot ser en gran mesura el que s'està patint des de l'inici de la crisi a Espanya. No obstant això, la forta dependència del turisme de l'economia espanyola fa que tingui un alt grau d'estacionalitat de l'ocupació, més elevada en els mesos d'estiu. Així, després del setembre aquestes persones tornen a engreixar les llistes de l'atur. Per Nadal o Setmana Santa passa exactament el mateix problema.
La construcció i el turisme, que donaven feina a molta gent i eren el motor de l'economia, són dos sectors econòmics que requereixen un perfil de treballador poc qualificat. D'una banda l'explosió de la bombolla immobiliària i la intrínseca estacionalitat del turisme fan que una gran massa de treballadors conformin un atur estructural –crònic- a Espanya. Aquest tipus d'atur s'explica pels desajustos entre l'oferta i la demanda de treball: la inadequació tècnica dels treballadors pel que fa a les vacants, l'excés de sol·licitants d'un determinat lloc de treball en relació a les vacants, o, simplement, la manca de llocs de treball perpetuen aquest problema.
L'aposta per un nou model econòmic menys basat en la construcció i el turisme i més en sectors d'alt valor afegit hauria de corregir aquesta situació. El viratge cap a aquestes mesures no és, però, una feina fàcil ni ràpida.
Les xifres
La situació del mercat laboral a Espanya ha millorat lleugerament des del pic de l'any 2013, però acabant l'any 2015 les cotes encara estan per sobre del 20%.
|
| Font: INE. Elaboració VIA Empresa |
Les taxes d'atur d'Espanya són de les més altes d'Europa i l'OCDE. Segons aquesta organització, més de la meitat dels desocupats d'Espanya han estat en aquesta situació durant més d'un any. Ni en les millors èpoques de bonança econòmica a Espanya el nombre d'aturats no ha deixat de ser una de les primeres preocupacions pels ciutadans. Ni quan Espanya va arribar a ser la vuitena potència mundial (avui dia ocupa el lloc 12è). Entrats al 2016, el nombre d'aturats se situa en 4,7 milions i la taxa d'atur queda al 20,9%.
El final de la legislatura de Mariano Rajoy té un regust agredolç. Aquests quatre anys l'atur ha baixat de 507.800 persones. La dada però s'ha de contrastar amb el fet que la població activa ha disminuït en 566.600 persones.
Quan el Govern del Partit Popular va iniciar la legislatura a finals del 2011 hi havia 18.153.000 persones ocupades i ara n'hi ha 18.094.000, això vol dir que hi ha 59.000 persones menys treballant. Si bé els aturats s'han reduït de 5.287.000 a 4.779.500 persones: en certa mesura, la reducció de la taxa d'atur s'ha produït perquè el total de població activa ha caigut. Concretament, hi ha 566.500 persones que han desaparegut del mercat laboral. Bé siguin joves que han emigrat o aturats deixen de cercar feina.
 |
| Font: INE. Elaboració VIA Empresa |
La taxa d'atur és relativa a la població activa total. Per això és interessant observar aquesta xifra. S'iniciava la crisi econòmica amb gairebé 23 milions de persones en situació activa i tanquem el 2015 amb mig milió de persones menys treballant o buscant feina. La població activa ha caigut dramàticament des del 2012, coincidint amb les altes taxes d'aturats.
En èpoques de recessió, la població activa decreix o s'estanca perquè hi ha grups que no acudeixen al mercat de treball atès que les expectatives de trobar ocupació són molt baixes. Aquest seria el cas, per exemple, dels joves que decideixen allargar els seus estudis o gent que ja s'ha quedat sense prestació d'atur. Però quan la situació es reverteix es reincorporen al mercat. D'aquesta manera, si la població activa augmenta en major proporció que l'ocupació, la taxa d'atur no disminuirà.
|
| Font: INE Elaboració pròpia |
Afiliació
Una altra dada que també reflecteix la situació del mercat laboral són els afiliats a la Seguretat Social. Així com l'Enquesta de Població Activa és, com el nom indica, una enquesta, els afiliats a la Seguretat Social són una xifra recollida pels centres del Servicio de Empleo Público Estatal: la caiguda ha estat constant des de l'inici de la crisi i sembla haver-se estancat o créixer lleugerament des del 2013. La tendència és molt semblant a la de les xifres de la població activa.
 |
| Font: INE Elaboració pròpia |
Cal dir, per relativitzar aquestes xifres, que a Espanya hi ha, a data de final de 2015, 31.769.034 persones en edat de treballar, és a dir, d'entre 16 i 67 anys. La població espanyola és de 46.423.100 persones. Hi ha un 67% de la població en edat de treballar, dels quals 18.094.000 treballen: el 38,8% de la població espanyola treballa i el 58% de la que està en edat de treballar, efectivament ho fa. S'ha de tenir en compte que hi ha 2.986.400 funcionaris i que entre els treballadors es compta tothom qui, com a mínim, treballa una hora a la setmana.
La població ha crescut en més de 10 milions de persones des de 1975 fins avui i els ocupats han crescut menys de la meitat, quatre milions, igual que el nombre d'aturats. El mercat laboral espanyol és bulímic: té la capacitat d'absorbir grans quantitats de treballadors en èpoques de vaques grasses, però quan la situació empitjora, els retorna a l'atur.