El conflicte pel règim especial de treballadors autònoms, i les quotes que els que s'hi adscriuen han de pagar mensualment, fa mesos que se situa al centre de l'acció del Govern central, i de les demandes de les associacions de professionals. En un context d'inflació alcista, amb la crisi energètica encara més que vigent i amb les cadenes de subministrament lluny de recuperar-se –i tot i que, conceptualment, moltes de les entitats del sector comparteixen el sentit de les mesures proposades pel ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá– algunes patronals consideren que la situació és "tensa" pel tipus de reformes que es volen entomar. Des de l'Associació de Treballadors Autònoms, organització de referència de la taula de negociació del treball autònom a l'Estat i part de la CEOE, consideren que "no és el moment" dels canvis en les cotitzacions, però tampoc pensen que els muntants anunciats pel ministre siguin "lògics".
El Ministeri ha posat sobre la taula una guia de pagaments més progressiva que l'anterior, com reconeixen les patronals. Els autònoms amb rendiments d'entre 670 i 900 euros pagarien uns 260 euros de quota; mentre que els que en percebin fins als 1.125 pujarien fins als 270. L'escalada arriba fins a una franja superior, la d'aquells autònoms amb guanys superiors als 4.050 euros, que acabarien amb quotes d'uns 550 euros al mes. Des d'Autònoms Pimec, la sectorial de treball per compte propi de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, fan una valoració "positiva" de la mesura, tant pel que fa als muntants com quant als ritmes. "Que sigui una proposta a tres anys vista permet provar, analitzar i veure com continuar des d'allà; això permet que els canvis no siguin tan grans", explica la presidenta de l'associació, ElisabetBach, que considera que l'aplicació dels nous trams afavoreix les rendes més baixes.
Rius: "Hem de saber realment què guanya l'autònom i, a partir d'aquí, saber com s'aplica el RETA"
L'ATA, però, ho veu d'una altra manera. Tot i que comparteixen l'esperit de la mesura, l'entitat considera que la progressivitat és molt menor de què es podria assolir, en tant que "puja entre un 33% i un 90% les cotitzacions als autònoms que guanyen més de 1.700 euros al mes i, en canvi, abaixa només un 15% les dels que guanyen menys". En la contraproposta que l'Associació presentarà de la mà de la CEOE i CEPYME, de fet, critiquen que el ministeri faci propostes que "incrementen el cost per a molts autònoms sense augmentar la protecció dels més desfavorits". El document publicat per la patronal, de fet, denuncia que la nova taula del RETA "porta a un milió i mig d'autònoms amb ingressos menors a 1.125,9 euros a bases molt inferiors a l'SMI, i, per tant, a menors prestacions" –com les de maternitat o les de malalties professionals, que caurien en percentatges significatius, lamenten–.
Un dels grans problemes de tot plegat, segons el president d'Autcat, EnricRius, no està necessàriament amb les cotitzacions del RETA, sinó amb la base sobre les que aquestes es calculen. L'associació de treballadors autònoms vinculada a la patronal Cecot considera que la rigidesa amb les possibilitats de deduccions per als empleats per compte propi –en qüestions com els subministraments quan es teletreballa, el vehicle si aquest es compagina entre ús personal i professional o les despeses telefòniques– fan que la base computable sobre la qual s'assigna una quota d'autònoms sigui molt més alta que els diners que acaben, nets, en mans del treballador. "Hem de saber realment què guanya l'autònom i, a partir d'aquí, saber com s'aplica" el RETA, reclama Rius, que porta sota el braç una proposta que canviaria la forma d'entendre l'estructura de relacions laborals: unir els règims de cotització del treball per compte propi i d'altri. "La separació de règims, que fa que tinguis prestacions diferents, era conseqüència d'un sistema diferent", considera el president d'Autcat, tot defensant que una reforma com aquesta resoldria molts dels problemes de relacions laborals –no només quant al règim especial, sinó també pel que fa a falsos autònoms o economia de plataformes–.
Propostes diverses, clima en comú
La contraproposta més tècnica als nous trams comunicats pel ministeri, la que més s'ajusta als estrictes trams del RETA, és la de l'Associació de Treballadors Autònoms. L'ATA, així, pretén tancar un acord que "doni compliment a la fita compromesa amb Brussel·les" d'acordar el règim de treball autònom, i tenint en compte, segons l'entitat, el "context d'incertesa econòmica i l'impacte de la pujada generalitzada dels costos". Les quotes plantejades per l'entitat transiten entre una tarifa mínima de 70 euros i un màxim per als autònoms del tram superior als 3.620 euros ingressats al mes que pujaria progressivament fins als 400,4 euros l'any 2025, el que suposaria un augment final del 12%, lluny del creixement per a les rendes més altes que planteja Seguretat Social. L'ATA posa sobre la taula aquesta esmena, que considera "l'única assumible per als autònoms sense menyscabar la seva protecció social, la sostenibilitat financera i la mateixa sostenibilitat del col·lectiu".
Bach: "Si volem regularitzar pagaments, que es millorin les condicions per accedir a prestacions"
Els canvis quantitatius al RETA fan la feina, segons Rius, de pedaços en un sistema trencat. "Cal una resolució integral, cal reformular l'estatut del treballador autònom", opina el president d'Autcat, que argumenta que la separació entre el règim especial i el general dedicat als treballadors per compte d'altri "no té sentit, perquè l'autònom també ha de cotitzar en funció del que guanya". Rius lamenta la manca d'espai perquè aquesta reforma s'apliqui, tot i que no necessàriament entra en contradicció amb els objectius recaptatoris del ministeri. "No estem en contra conceptualment d'augmentar la recaptació, però demanem que hi hagi objectivitat" en el càlcul de les bases imposables. En aquest sentit, Autcat reclama una resolució global del problema dels autònoms, i exigeix a les administracions que "no se'n recordin d'ells només per cobrar".
Bach, per la seva banda, no esmena la reforma dels trams, tot i que proposa una recerca de "complicitats amb hisenda" per ajustar les retencions dels autònoms –especialment els que perceben rendes mitjanes, que no tenen prous ingressos per cobrir amb comoditat la seva quota, però tampoc es troben una rebaixa significativa com els trams inferiors– "de tal manera que s'ingressi allò que s'ha generat". És a dir, una reducció general de les cotitzacions perquè els ingressos mensuals siguin els reals i ajudin amb les despeses del dia a dia, en comptes d'un sistema de retencions més elevades i en què "a les rendes mitjanes sempre els hi surt a tornar". "Si tu no has d'avançar aquests diners, una part cobreix el suplement del RETA", argumenta Bach. Per altra banda, des d'Autònoms Pimec no discuteixen necessàriament l'augment de la recaptació, però plantegen al ministeri què ofereix a canvi. "Si volem regularitzar pagaments, que es millorin les condicions per accedir a prestacions com la del cessament d'activitat, o la cotització per formacions". La presidenta de l'associació reclama, així, que el ministeri acompanyi les reformes tributàries amb una millora de les condicions de vida dels treballadors per compte propi.
Les institucions, un pont penjant
"Jo crec que s'aniran fent passes, perquè la realitat és molt tossuda i no queda cap més remei que adaptar-se; però dubto que aquesta adaptació vagi al ritme que ha d'anar", avisa Rius, que tot i que reconeix que les administracions no tenen mala fe a l'hora de regular la situació del treball autònom, sí que troba una certa desconeixença. El representant patronal identifica una "dificultat cada cop més manifesta d'apropar les dues dimensions" –la legislativa i reguladora i el treball del dia a dia del compte propi–. Per a Bach, els representants institucionals mostren "una tendència a escoltar", un apropament progressiu cap a les necessitats dels autònoms, però "a la pràctica encara queda molt camí per fer".
"Si canviem les coses per separat, correm el risc d'arreglar-ne una, però espatllar-ne tres"
La manca d'unitat entre les administracions als diversos nivells territorials, una tendència que identifica la mateixa Bach, no facilita les relacions –ja dificultoses, en tant que les patronals catalanes no tenen lloc a la taula del treball autònom en l'àmbit estatal–. Les diverses institucions, explica la presidenta d'Autonoms Pimec, "tenen cadascuna la seva visió". Les propostes del teixit associatiu i els treballadors per compte propi, que sorgeixen dels mateixos òrgans de les entitats, es troben sovint la tanca de la distància entre administracions per arribar a bon port. Rius, per la seva banda, considera que el fet que algunes de les reclamacions històriques dels seus associats –com per exemple, més enllà de les cotitzacions, el reconeixement de la figura de l'autònom a mitja jornada– és "inconcebible". El president d'Autcat reitera l'exigència d'agilitat a les institucions, amb una transició digital pel mig que esborra les excuses. "Hi ha coses que històricament es podien explicar per les dificultats de gestió, però avui amb la tecnologia no hi ha disculpes".
La divergència que el sector es troba en els seus contactes amb les administracions es dirimeix amb molta més facilitat entre els mateixos treballadors autònoms –un dels col·lectius dins els actors econòmics del país més diversos, tant pel que fa a les seves activitats com quant al nivell d'ingressos–. "Cadascú pot tenir particularitats, però tots tenim necessitats i activitats professionals similars", raona Bach, que apunta cap al finançament, la gestió dels costos dels productes i serveis o les prestacions als treballadors com a punts de trobada per a tots els afectats. "Es poden trobar punts en comú –afegeix Rius– sempre que es preservin les realitats de tothom". Tot i l'avenç dins el mateix col·lectiu, cap dels dos presidents es mostren optimistes per l'esdevenir regulador del seu sector. El dirigent d'Autcat considera que els autònoms estan condemnats a ser "un col·lectiu permanentment insatisfet, perquè la realitat evoluciona d'una forma més ràpida que la que els governs són capaços d'adaptar". La representant d'Autònoms Pimec, per la seva banda, reclama unitat. "Si canviem les coses per separat, correm el risc d'arreglar-ne una, però espatllar-ne tres", conclou Bach.