• Economia
  • El test d'estrès, la "selectivitat bancària" que ha superat els Estats Units: aprovaria Europa?

El test d'estrès, la "selectivitat bancària" que ha superat els Estats Units: aprovaria Europa?

Els grans bancs estatunidencs superarien, amb nota, un hipotètic escenari de recessió severa. Ho farien també els europeus?

Edifici de la reserva Federal dels Estats Units | iStock
Edifici de la reserva Federal dels Estats Units | iStock
David Lombrana VIA Empresa
Periodista
Barcelona
12 de Juliol de 2024
Act. 12 de Juliol de 2024

Mencionar economia i estrès en una mateixa frase és fàcilment traslladable a l’estrès financer, que fa referència a l’ansietat originada pels problemes econòmics que generen una sensació de vulnerabilitat o escassetat. Ara bé, no només les persones físiques poden experimentar vulnerabilitat o escassetat; també les jurídiques, com és el cas de les diverses entitatsbancàries d’arreu del planeta. És per aquest motiu que de manera periòdica aquestes són sotmeses a examen, i, precisament, a finals del passat mes de juny, la Reserva Federal (Fed) va posar a prova les 31 entitats bancàries més grans dels EstatsUnits. El resultat? Cap d’elles haurà d’anar al setembre, ja que totes han obtingut l’aprovat. Però, poden gaudir els bancseuropeus de la mateixa tranquil·litat?

 

La resposta és sí, i de sobres. Ara bé, cal tenir en compte diversos factors com l’origen d’aquest test o els indicadors mesurats per arribar fins a aquesta conclusió:

La crisi de les hipoteques subprime: el súmmum de l'estrès 

L’origen de la prova d’esforç de la Reserva Federal es remunta al 2007, a la crisi de les hipoteques subprime, originada per la desconfiança creditícia i estesa pels mercats financers dels Estats Units. El fet que les entitats bancàries concedissin préstecs hipotecaris a persones amb elevat risc creditici (deutors subprime), va desencadenar un seguit de conseqüències, no només en el pla americà, també en l’europeu, que es van evidenciar amb diversos episodis de col·lapse d’entitats financeres i la crisi financera del 2008.

 

Amb la finalitat de no reviure una tragèdia d’aquesta magnitud, van néixer diverses proves de resistència sobre les entitats bancàries per avaluar la seva robustesa, identificar l’origen de possibles debilitats i “veure si en una economia d’estrès poden tirar endavant”, tal com apunta a VIA EmpresaBorjaRibera, director de finances de GVC Gaesco i professor d’EAE Business School. I és precisament el que ha succeït el passat mes de juny: les 31 entitats bancàries més grans dels Estats Units han superat les proves de la Reserva Federal. Ara bé, en què consisteixen?

El test de la Reserva Federal: un hipotètic catastròfic escenari

El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell | EP
El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell | EP

El passat test de la Fed posava a prova els bancs americans en un hipotètic escenari de recessió severa. Incloïa una caiguda del 40% als preus dels immobles comercials, un augment substancial de les oficines vacants i una caiguda del 36% en els preus de l'habitatge. A més, la taxa d'atur augmentaria gairebé 6,5 punts percentuals fins a un màxim del 10% i la producció econòmica disminueix proporcionalment. I és que, malgrat aquest escenari -recordem, hipotètic-, tots els bancs es mantindrien per sobre dels seus requisits mínims de capital bàsic (CET1). 

Les pèrdues que va projectar el test van ser de gairebé 685.000 milions de dòlars (640.661 milions d’euros)

Concretament, les pèrdues que va projectar el test van ser de gairebé 685.000 milions de dòlars (640.661 milions d’euros), dels quals entorn de 175.000 milions de dòlars (163.672 milions d'euros) correspondrien a pèrdues de targetes de crèdit, 142.000 milions de dòlars (132.808 milions d'euros) a pèrdues de préstecs comercials i industrials, i gairebé 80.000 milions de dòlars (74.822 milions d'euros) a pèrdues d'immobles comercials. "Encara que la severitat de la prova de resistència d'aquest any és similar a la de l'any passat, les pèrdues registrades han estat enguany més grans perquè els balanços dels bancs tenen una mica més de risc i les despeses són més grans", va anunciar el vicepresident de Supervisió, MichaelS. Barr.

Charles Schwab, TD Group i DB USA superen el test amb matrícula d'honor

L'entitat Charles Schwab va obtenir la millor ràtio de solvència, 25,2% | EP
L'entitat Charles Schwab va obtenir la millor ràtio de solvència, 25,2% | EP

Les entitats que el passat juny van superar l’examen amb millor nota han estat CharlesSchwab, amb una ràtio de solvència del 25,2%, seguida de TD Group (14,8%), DBUSA (14,5%) o JPMorganChase (12,5%). Els aprovats més discrets van ser HSBC (6,7%), Citizens (6,5%) i BMO (5%), que, així i tot, van situar-se per sobre del llindar de solvència mínim requerit del 4,5%, establert pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea en el marc de Basilea III.

“El fet que la Reserva Federal dugui a terme aquest test és molt positiu per dues bandes; des del punt de vista de l’empresari, per comprovar que els balanços de les entitats financeres són solvents, i des del punt de vista de l’estalviador, perquè genera un efecte positiu, en disposar d’una eina per mesurar el nostre nivell de tranquil·litat amb les nostres entitats financeres”, valora BegoñaCastro, presidenta de la Comissió d’Inversions Financeres del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui conclou que “és positiu, ho mirem per on ho mirem”. Amb tot, què passaria si poséssim a prova els nostres bancs? 

Els bancs europeus "han fet els deures"

I és que les entitats bancàries europees també es posen a prova anualment. L’organisme encarregat de sotmetre-les a examen és l’Autoritat Bancària Europea (EBA), amb unes proves d’esforç, fins i tot, lleugerament “més estrictes”: “Les dades que tenim avui dia apunten que els grans bancs europeus poden estar tranquils. En cas contrari, ja hauria sortit el Banc Central Europeu dient que hi ha feina a fer”, continua Castro. Algunes de les dades que es desprenen d’aquesta tranquil·litat són els índexs de capital AT1, una forma de capital que pot absorbir les pèrdues que permet als bancs continuar operant. Si bé el mínim requerit en el cas del ja mencionat CET1 és del 4,5%, el de l’AT1 és d’un 6% i, segons Castro, “pràcticament totes les entitats es troben per sobre del 13%”.

“De fet, els principals bancs europeus internacionals, excepte el DeutscheBank, sortirien encara més ben parats que els americans”, apunta Ribera, qui ho atribueix a què la normativa europea, malgrat ser molt similar a l’americana, és “una mica més estricta”. El director de finances de GVC Gaesco afegeix que “nosaltres no tenim tant d’accés al crèdit com la població estatunidenca, fet que provoca un número i volum de crèdit més elevat al territori americà que aquí. Cada economia té el seu tarannà, els americans se senten còmodes vivint dins del crèdit, i els europeus, per un tema conductual, no estem tan habituats”.

Castro: “Les dades que tenim avui dia apunten que els grans bancs europeus poden estar tranquils"

Ambdós experts coincideixen que, concretament, els bancs espanyols “han fet els deures” treballant en un escenari complex marcat per la covid-19, que va tensar bruscament l'economia. “Ara ens trobem davant d’una economia que no hem viscut mai a la història, no sabem cap a on anem”, comenta Ribera. Ara bé, si reprenem la cèlebre cita de l’economista canadenc-estatunidenc JohnKennethGalbraith, ens adonem que poques vegades ho hem sabut: "L'única funció de la predicció econòmica és fer que l'astrologia sembli una mica més respectable".