La primera Reunió del Cercle d'Economia sota el llum de la fi de la pandèmia no ha aprofitat com altres esdeveniments la recuperació del cara a cara. L'obertura de l'acte anual de l'entitat, que ha tornat a l'Hotel W de Barcelona per segona edició consecutiva, ha estat substancialment més llunyana i freda que la d'un 2021 encara amagat darrere de la mascareta. El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha arribat a les portes de l'establiment barceloní escassos minuts abans de la tradicional sessió inaugural que es reserva al cap de l'executiu del país de la mà del president del Cercle d'Economia, Javier Faus. La manca d'efusivitat de la benvinguda al Vela ha trobat el seu contrapunt en la ponència inaugural de les jornades, en què els ponents han fet una crida a "l'autoestima" d'una economia que, tot i els sotracs provocats per la guerra a Ucraïna, "està molt viva". Un bon aprofitament de les potencialitats productives del país ha d'ampliar, així, les fronteres del creixement català. "Catalunya creix quan és ambiciosa, quan pensa en gran", reivindica el president.
Aragonès observa un enorme potencial en 'ecosistema econòmic i empresarial del país. El cap de l'executiu català ha posat com a exemple firmes com Wallbox, Hipra o Reig Jofre, que ha visitat en les darreres setmanes i que representen el millor de la "voluntat de progrés" d'unes empreses del país que demana alinear amb "l'excel·lència i compromís de la ciutadania i la voluntat transformadora de les institucions". Els projectes líders d'aquesta potència responen, precisament, a la transformació del model econòmic del país que ha de portar el PIB industrial català fins al 25% –substancialment per sobre tant de la mitjana europea com de les indicacions de la Unió–. Una part important de les mesures econòmiques a prendre per solidificar el projecte econòmic català, de fet, "impliquen enfortir l'economia productiva". En aquest sentit, Aragonès ha celebrat la capacitat de les inversions públiques catalanes com a tractors de capital privat. "Per cada euro d'inversió pública se'n generen uns 221 d'inversió privada" en la nova economia, una repercussió inversora que "explica els bons resultats de l'economia catalana".
Aragonès: "Catalunya creix més quan és ambiciosa i pensa en gran"
La transformació industrial catalana no només és un projecte de millora de l'eficiència productiva del país, sinó una adaptació a les noves necessitats que deixa el panorama posterior a la pandèmia i a la consciència de l'emergència climàtica. Les inversions catalanes, de fet, han de donar la volta a la pregunta de les aportacions europees al progrés del país. "Avui el diàleg entre Catalunya i Europa se centra en què pot esperar el projecte europeu de nosaltres", defensa Aragonès –una consideració en línia amb les aspiracions estratègiques del Cercle, que, segons Faus, és un "fervent defensor del projecte europeu". "Catalunya ha d'esdevenir una de les economies més industrials d'Europa", reclama el president, que celebra un "bon punt de partida" gràcies a un sistema productiu "abocat a l'exportació i altament competitiu".
Faus, però, i tot i que reconeix els materials de cara al progrés econòmic amb què compta Catalunya, alerta contra una "falta d'autoexigència" que és el "primer pas per a l'estancament". El president del Cercle reclama recuperar una "convergència amb les regions econòmiques més punteres d'Europa" que s'ha perdut en les darreres dècades. "La nova realitat econòmica obrirà oportunitat per als països que la sàpiguen aprofitar", afirma el dirigent empresarial, que concedeix els bons vímets industrials del país, tot i que hi veu "marge de millora". Faus, però, lluny de mostrar-se pessimista, comparteix amb Aragonès l'aposta per l'autoestima econòmica catalana. "Catalunya és un país vital i que creix", però al que calen noves apostes per integrar-se al món globalitzat, com l'ampliació de l'aeroport o una millora del finançament de les infraestructures del país. El camí del futur, així, és la creació d'una "riquesa compartida, que arribi a tothom i que sigui sostenible".
Creixement verd
El full de ruta català de Faus passa, nítidament, pel creixement. El president del cercle reitera la condemna i negació que comparteix amb diverses figures econòmiques i empresarials catalanes d'unes polítiques decreixentistes que "només portarien a més desigualtat". Una reformulació de la forma de créixer i progressar econòmicament ha de generar un "nou pacte social" el lideratge del qual atribueix a les institucions, especialment al govern de la Generalitat. L'executiu, defensa l'empresari, ha de "prendre decisions, i en les societats complexes aquestes no agradaran sempre a tothom". Una de les decisions d'Aragonès que troba resistències entre els empresaris del país és, en el marc de la sostenibilitat, la de la continuïtat de les nuclears. Mentre que institucions com Foment del Treball han reclamat un replantejament del tancament de les centrals del país, Aragonès se'n declara en contra. "Jo no vull recuperar la nuclear, i per això cal accelerar la transició energètica", argumenta el president.
Tot i la clara aposta que Aragonès ha volgut expressar a la Reunió del Cercle a favor d'una base energètica que respongui a les necessitats que planteja l'emergència climàtica, no amaga les dificultats d'un procés en què Catalunya "va per darrere". Per arribar als objectius de desenvolupament sostenible i la descarbonització l'any 2050, "en nou anys haurem de fer en termes de potència elèctrica sostenible el mateix que s'ha fet en els anteriors 140". Tot i les grans dificultats, però, el mandatari reitera el seu "compromís social i ambiental amb l'economia del país" en favor a aquesta transició.
La reformulació del mix energètic català forma també part d'un projecte de nou encaix del país en el projecte europeu. Segons argumenta el president de la Generalitat, la reconversió energètica catalana es clau per "generar sobirania energètica" i eliminar la gran dependència elèctrica que pateix tant el territori català com el conjunt de l'Estat espanyol i la Unió cap a potències externes cada cop més inestables. No atendre aquesta necessitat, reclama, "limita i condiciona el creixement de l'economia catalana". En aquest sentit, el pla territorial sectorial d'energies renovables de Catalunya esdevé clau per accelerar la reforma. "El nostre objectiu és que abans del 2050 puguem instal·lar 72.000 megawatts" de potència elèctrica verda, el que faria del català un sistema elèctric "descarbonitzat i sobirà energèticament". "No podem desaprofitar l'oportunitat del Sol i el vent", subratlla Aragonès.
Impacte de la guerra
Una de les personalitats que han despertat més aplaudiments de l'auditori de l'Hotel W ha estat el cònsol general d'Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov. Tots els ponents de la inauguració de les jornades han refermat la "condemna a una guerra il·legal" que, com afirmava recentment el mateix Faus, suposa "la major amenaça per al projecte europeu des de la Segona Guerra Mundial". Més enllà del risc per a les democràcies liberals que implica el conflicte, el president del cercle avisa del sacseig dels fonaments dels paradigmes econòmics globals en què s'ha integrat el progrés català, com la mateixa globalització. Així, l'empresari emplaça les institucions catalanes a actuar amb "altes dosis de pragmatisme i realpolitik" davant els terratrèmols globals que porten a un "món de blocs que fa mal a les perspectives econòmiques".
Faus: "Catalunya necessita altes dosis de pragmatisme i realpolitik"
Aragonès, en una línia similar, identifica un important cop sobre les perspectives de creixement catalanes i espanyoles, un gran impacte sobre "empreses, treballadors i llars". El retrocés de les estimacions de la mateixa Generalitat, així com les de la banca o les entitats econòmiques internacionals, però, és "millor que les de la zona Euro, o països com Alemanya o França", constata el president. La consolidació, si bé més lenta, del creixement català posterior a la pandèmia, té en l'espiral inflacionista la seva principal tanca. En aquest sentit, Aragonès coincideix amb el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, en l'aposta per un pacte de rendes "que inclogui el que és acceptable pels treballadors i la limitació dels marges de les empreses". El president de la Generalitat insta els agents socials, així, a prendre "mesures que evitin que hi hagi una crisi social que afecti les rendes més baixes".
Amb tot, tant Faus com Aragonès veuen, amb els impulsos adequats, un futur pròsper per l'economia catalana. Les dificultats a què s'enfronta l'ecosistema productiu del país, recorda el president del Cercle, afecta a tots els àmbits –tant a l'Estat espanyol com a la mateixa Unió Europea–. El futur, així, passa per "una Catalunya del sí; pragmàtica, que lideri i que innovi", reclama l'empresari, que veu indispensable un projecte estratègic que "recuperi el lideratge" a l'Estat i a Europa. El president de la Generalitat comparteix la consideració, tot i que apel·la a concretar-la en termes positius. "Ningú confia en un país que només plora", conclou.